Foto: Joanna Chichelnitzky

Saül Gordillo i Bernàndez (Calella, 1972) és el director de Principal, el nou mitjà digital que ha impulsat el grup 8tv que lidera Nicola Pedrazzoli. Assumeix el repte després de ser director de Catalunya Ràdio durant més de sis anys. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat director de les edicions del Maresme i Rubí d’El Punt i redactor en cap a Barcelona; director de l’Agència Catalana de Notícies, i cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya. A Comunicació 21, Gordillo reivindica l’estil periodístic i digital de Principal i repassa la seva etapa al capdavant de Catalunya Ràdio.

Com es gesta la seva incorporació al grup de comunicació de Nicola Pedrazzoli?
A partir del mes de juliol, m’incorporo com a director d’estratègia i adjunt al conseller delegat de 8tv. A l’agost, Pedrazzoli m’ofereix la possibilitat de dirigir un nou diari digital tenint en compte el meu perfil professional, l’experiència en la direcció d’altres mitjans i perquè com a periodista sempre he tingut un component d’activista digital. Li agreixo la confiança a Pedrazzoli.

Per què 8tv posa en marxa un nou diari digital?
L’aposta de la direcció per a la nova temporada ha estat enfortir el vessant informatiu de 8tv. Per acompanyar l’aposta informativa de la tele, el que millor encaixava era posar en marxa un mitjà digital que compaginés l’actualitat i la informació. Així és com sorgeix Principal, l’aposta per un format que no existia fins ara; no som un digital més dels molts que ja hi ha, sinó que som un mitjà diferent.

Què el fa diferent?
Principal neix el 2022 en un entorn completament digital, cosa que no passa en la resta de mitjans digitals existents o en la versió digital dels mitjans tradicionals. Fruit de l’aprenentatge digital, l’aposta i el tret diferenciador de Principal és que servim la informació de manera directa, breu i entenedora oferint notícies concises i estructurades.

La resta de mitjans digitals a Catalunya no ho fan així?
Hi ha molts mitjans a internet que reprodueixen una lògica de mitjans en format paper, amb textos molt llargs, amb un estil de redacció més literari o interpretatiu, on la informació de dades i que és rellevant no es destaca prou. A Principal hi ha una redacció jove que fa l’esforç per separar el gra de la palla i facilitar al màxim la comprensió de les notícies als lectors. Això que sembla tan obvi, avui no existeix cap altre mitjà que ho faci ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol. I ho hem fet observant Axios, un mitjà dels Estats Units, que ens ha servit com a font d’inspiració.

“Els mitjans han desembarcat a les xarxes socials sense entendre la manera de construir una comunitat digital”

El periodisme avui es veu amb l’obligació i la necessitat de servir cada cop més la informació mastegada a l’audiència?
Tenint en compte el moment actual de sobresaturació d’informació i de proliferació de fake news, cal que des del periodisme assumim el repte de fer arribar la informació veraç al màxim de gent possible, sobretot a aquells qui no consumeixen la informació a través dels mitjans. Així, des del compromís ètic d’una redacció periodística, combatem davant d’aquells qui propaguen fake news amb tanta facilitat, no podem regalar-los les eines i les plataformes de difusió. Aquesta és la contribució que fem des de Principal.

Un altre dels distintius de Principal és que està concebut per consumir preferiblement a través dels dispositius mòbils.
Així és, perquè el mòbil és el rei del món digital. Així, el format del mitjà està pensat per als actuals hàbits de consum informatiu dels usuaris, especialment els més joves; és a dir, des de dispositius mòbils i dedicant-hi poc temps, una mitjana de 12 segons. No ho dic jo, ho diu un informe del Reuters Institute, que a l’Estat espanyol hi ha més esgotament informatiu que a la resta de països europeus.

Foto: Joanna Chichelnitzky

A més de periodista, vostè és un activista digital declarat, un autèntic visionari en aquest àmbit quan ningú del sector hi apostava.
L’esperit digital em ve de molt lluny. Des del primer moment vaig apostar pels blogs, els webs i les xarxes socials, fins i tot quan això estava molt mal vist en el nostre sector i quan semblava que apostar per eines digitals era una manera de matar els mitjans tradicionals; o quan publicava en un blog un contingut seriós els propis companys m’ho qüestionaven. Però no he estat l’únic, hi ha altres projectes al llarg d’aquest segle que han contribuït a ser on som.

Citi alguns exemples.
El Temps, VilaWeb, Racó Català, Adolescents.cat, les versions digitals d’El Periódico i La Vanguardia. La gràcia de la Internet catalana és que sempre ha estat innovadora en el periodisme i la comunicació digital, per davant de la resta de l’Estat. Així, amb tota la modèstia i la humilitat del món, amb la posada en marxa de Principal continuem amb la tradició de fer sempre una passa endavant per trobar noves maneres de comunicar. I fem una aportació d’un periodisme digital ben entès, avui som en una altra pantalla.

Com a expert digital, per què està costant tant l’adaptació dels mitjans de comunicació en l’entorn digital?
Els mitjans de comunicació han desembarcat a les xarxes socials sense entendre que el llenguatge, els formats i la manera de construir una comunitat digital no té la mateixa fórmula que la del mitjà tradicional. I alhora, els mitjans no ho hem fet prou bé, fins al punt de regalar a gent que no és professional (prescriptors, youtubers i influencers) la capacitat de construir-se audiències molt més nombroses que les nostres, fent arribar el missatge d’una manera més autèntica i a un públic molt jove que no té la necessitat d’informar-se a través dels mitjans tradicionals. Al final, tothom acaba estant informat, però cadascú usa una via diferent.

“El consell de govern va deixar-nos sols a Vicent Sanchis, a Marc Colomer i a Saül Gordillo. Jo portava un sac de dormir al cotxe per si m’hagués calgut dormir al despatx”

Tornem al Principal. A què respon el nom de la capçalera?
És un nom que funciona en català i en castellà, que no té cap connotació política ni té a veure amb cap context polític. Té un lligam amb Barcelona i la ciutat pel seu vessant més arquitectònic: el principal dels edificis.

Per què no van incorporar el 8 en el nom de la capçalera?
En cap cas el 8 va aparèixer en el llistat de possibles noms. És evident que formem part del mateix grup de comunicació, que compartim continguts, però creiem que el diari digital ha ser un mitjà que funcioni per si mateix al marge de l’audiència que té 8tv.

Més enllà de la informació, què ofereix Principal?
Oferim un seguit de continguts més enllà de l’actualitat informativa. Comptem amb articles d’opinió de la majoria de presentadors de 8tv. I un vertical (La Jungla) on té cabuda la informació de la gent més famosa de continguts de televisions nacionals i estatals que tenen audiència a Catalunya.

“Amb un equip de tècnics de la casa i externs vam crear un sistema d’emissió alternatiu de la ràdio en cas que fos intervinguda i apaguessin Collserola”

Principal ha sortit a l’aparador digital amb dues versions: en català i en castellà. La possibilitat d’una tercera versió en anglès és viable per més endavant?
No n’hem parlat, però estaria molt bé. La prioritat, primer, és posar un peu fora de Catalunya, disposar d’informació de primera mà des de l’exterior.

Per què no han fet l’aposta d’un mur de pagament?
En el nostre model de negoci no està contemplat. Hi ha molts mitjans que hi estan apostant, però estan patint de valent, perquè els números no surten. La prioritat és crear una comunitat, i avui tenim més d’un miler de subscriptors gratuïts a una newsletter. Aviat, el diari inserirà publicitat.

Què significa anar de bracet amb 8tv?
Té un pes molt rellevant, perquè fa que siguem l’únic diari digital a Catalunya que té una televisió. Això fa que la suma d’una televisió com 8tv (que tothom coneix i que està molt arrelada en l’imaginari de l’audiència catalana) i d’un nou diari digital ens permeti disposar de continguts de televisió que en fem notícia i que 8tv sigui l’altaveu de Principal. Ens retroalimentem mútuament.

Com ha rebut l’start system català el digital Principal?
En les poques setmanes que Principal és en línia (gairebé un mes), les crítiques ens fan pensar que l’hem encertat. I ho dic pel fet que no som més del mateix, sinó que aportem una manera diferent d’explicar l’actualitat, i en un format molt llaminer. Per això estic convençut que d’aquí a poc temps hi haurà mitjans que imitaran el model de Principal.

“Em sobtava com la pròpia gent de Catalunya Ràdio estava com deprimida i acomplexada per no ser líders respecte de RAC1”

Què pot aportar 8tv dins l’espai audiovisual en català?
8tv ve per sumar en l’espai audiovisual en català, no ve a fer la competència directa a ningú, sinó a tenir una oferta afegida de televisió en català en un context social on la televisió és majoritàriament en castellà. Per tant, algú que proposa una nova televisió en català hauria de tenir molt bona acollida per la professió i pel país.

Per què?
Perquè, en un moment en el qual es fa imprescindible la presència del català en el sector audiovisual i en l’entorn digital per arribar a nous públics, i especialment a gent jove, ningú s’hauria de posar nerviós perquè hi hagi més oferta en català a televisió. Al contrari, ens n’hauríem de felicitar tots que hagi una empresa que vulgui fer una aposta així. No entenc per què hi ha fred de peus.

Qui té fred de peus?
Aquells qui ho veuen com una amenaça i no com una oportunitat. Catalunya necessita avançar, que hi hagi elements disruptius i que aportin novetat. I estic convençut que l’actual 8tv motiva TV3. I segur que és ben rebuda per les productores audiovisuals o pels estudiants que surten de la universitat i busquen feina. Puc entendre certs recels, tot i que no els comparteixo, perquè si els interessos són de país, de sector i de professió, l’aposta que fa 8tv hauria de ser una gran notícia pel país. I el mateix dic amb el projecte de Principal.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Fa mig any que va deixar la direcció de Catalunya Ràdio. La mira de reüll?
L’escolto cada dia, com he fet sempre. Fins i tot quan Catalunya Ràdio va perdre el lideratge, mai l’he abandonada com a oient. Em sobtava com la pròpia gent de Catalunya Ràdio estava com deprimida i acomplexada per no ser líders respecte de RAC1. M’hi vaig deixar la pell durant sis anys i mig com a director.

Quin llegat ha deixat Saül Gordillo a l’actual director Jordi Borda?
Això ho hauria de dir en Borda! [riu] Hem compartit els anys més difícils de la ràdio pública en aquest país provocats pel procés i, sobretot, amb l’aplicació del 155. Del llegat jo destacaria haver preservat Catalunya Ràdio i haver fet l’aposta digital més gran de la seva història.

Què recorda?
Que la Corporació va desaparèixer. El consell de govern va deixar-nos sols a Vicent Sanchis (TV3), a Marc Colomer (ACN) i a Saül Gordillo (Catalunya Ràdio). I jo portava un sac de dormir al cotxe per si m’hagués calgut dormir al despatx.

Va témer pel tancament de Catalunya Ràdio?
Sí, per descomptat! De fet, hi ha un comunicat del consell professional i del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio deixant clar que, si s’intervé l’emissora, els treballadors no reconeixerien l’autoritat del director imposat de forma eventual.

Què ho va evitar?
La reacció i la defensa dels professionals de tota la Corporació va provocar que el PSC aconsellés al PSOE que donar el vistiplau al PP al Senat per intervenir de forma directa els mitjans de comunicació públics catalans seria contraproduent. Per això no va prosperar.

Hi havia pla B davant d’una possible apagada de Catalunya Ràdio?
Sí, amb un equip de tècnics de la casa i externs vam crear un sistema d’emissió alternatiu de la ràdio en cas que fos intervinguda i apaguessin Collserola. I en el pitjor dels casos, davant d’una possible intervenció física de les instal·lacions, assegurar la continuïtat de les emissions. Fins i tot vam instal·lar un parell de càmeres davant d’una possible arribada de les forces de seguretat de l’Estat.

“D’aquí a poc temps hi haurà mitjans que imitaran el model de Principal”

Es va sentir interpel·lat quan Mònica Terribas va dir que “els engranatges grinyolen”, en el moment d’anunciar la seva renúncia a continuar al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio?
Va fer una insinuació i encara avui no sé amb què es va basar. El funcionament sempre ha estat el mateix per a tothom, abans i després d’ella. I vist amb perspectiva històrica, va ser més impactant la sortida d’Antoni Bassas, amb una manifestació davant de l’emissora. L’editorial de Terribas va ser una broma al costat del que van dir Basté o Clapés dies abans de marxar de Catalunya Ràdio i fitxar per RAC1.

En un article a Comunicació 21, Daniel Condeminas assegurava que “l’arribada de Saül Gordillo va significar un canvi en profunditat reorientant Catalunya Ràdio fins a esdevenir l’emissora de referència dels consums digitals”. Així és com s’ha de recordar la seva etapa com a director?
No sé com es recordarà, però és innegable que bona part dels reptes que avui està duent a terme la Corporació a TV3, nosaltres els vam fer a Catalunya Ràdio cinc anys abans. I ho vam fer sense pressupost i amb una direcció que no hi apostava, no hi creia i considerava que allò era llançar els diners. I diré més: alguns treballadors de la ràdio em deien que l’aposta pels continguts digitals era un sacrilegi. Algú va interpretar que jo estava renunciant a la batalla de l’FM i, de retruc, a l’EGM.

Així i tot, va revolucionar la ràdio.
Vam apostar molt fort pels continguts digitals i els pòdcasts. I ho exemplifiquen a la perfecció tres continguts digitals: Crims, Adolescents i El búnquer. Una aposta catalana, jove, digital i que supera la cobertura de l’FM. I vam aconseguir que Catalunya Ràdio guanyés un Ondas (amb Crims) onze anys després.

La seva aposta digital a Catalunya Ràdio va obligar RAC1 a posar en marxa RAC+1?
Clar! Obliguem a RAC1 a què aposti pel pòdcast i una segona emissió complementària, i també a posar en marxa una web informativa.

“L’editorial de Terribas va ser una broma al costat del que van dir Basté o Clapés dies abans de marxar de Catalunya Ràdio i fitxar per RAC1”

Així i tot, l’ombra de RAC1 és molt allargada.
Era impossible desbancar RAC1 sense que la Corporació estigués a favor meu. Fins i tot, alguns polítics que fins fa poc eren al Govern aplaudien el lideratge de RAC1, se la sentien més seva. Hi ha hagut molta doble moral, tot plegat era una perversió.

En què es basa?
En la meva època, totes les estrelles de RAC1 tenien un programa a TV3: Basté, Pou i els Òscars, per dir-ne tres. Vaig voler fitxar Albert Om, però me’l van boicotejar i va acabar a can Godó. Com a director a mi m’hauria agradat tenir el suport de la Corporació com passa avui: una Corporació que tracta Catalunya Ràdio com la seva ràdio i que aposta per les sinergies autèntiques entre TV3 i Catalunya Ràdio.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Com vivia la nit abans de conèixer els EGM, és el que genera més desgast en la direcció?
Els EGM acaben sent tres nits, tres matins i dues comissions parlamentàries a l’any. El que produeix més desgast és l’entorn, perquè el director dedica moltes energies a aspectes que no són pròpiament periodístics. Es dona una rellevància al director i al mitjà que no l’acaben tenint. La nova Corporació pot ajudar les noves direccions a patir molt menys, a donar-los més capacitat i més suport.

Els EGM són reals i creïbles?
Els EGM tenen una base científica i són molt més seriosos del que la gent es pensa. Però estan concebuts des d’una mirada analògica. La tecnologia permet saber què estem escoltant. Que avui l’audiència encara es mesuri a través d’enquestes respon a una decisió del sector on hi ha uns interessos molt forts i intencionats.

“Alguns treballadors de la ràdio em deien que l’aposta pels continguts digitals era un sacrilegi”

Amb vostè Catalunya Ràdio viu els pitjors EGM.
Mentre jo vaig ser director, Catalunya Ràdio va comptabilitzar més oients que mai en la seva història en termes absoluts. Fins i tot, més oients que en l’època que Catalunya Ràdio tenia un lideratge indiscutible. I el pols entre uns i altres ha tingut un guanyador: la ràdio en català. Un fet que va obligar la SER a apostar per més continguts en català si volia continuar competint per l’audiència a Catalunya.

Les xifres de l’EGM dels últims anys són inqüestionables.
Les de l’EGM, sí. Però les dades de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, quan encara era en la direcció, atorga per primera vegada en anys a Catalunya Ràdio com l’emissora que l’audiència tria per informar-se, per davant de RAC1. Aquesta notícia no va sortir publicada enlloc.

En dades objectives digitals, Catalunya Ràdio superaria avui RAC1?
Catalunya Ràdio ja és avui la ràdio líder a internet a Catalunya i la de referència entre la gent jove. I curiosament avui ningú ho sap explicar com es mereix. Perquè si anéssim a buscar la diferència en aquestes dades, la distància entre RAC1 i Catalunya Ràdio no seria tan gran com l’audiència creu.

Aquesta setmana s’ha fet públic el nou equip directiu de Catalunya Ràdio. Què li sembla?
Fa molt bona pinta. Els noms són molt bons i estic content perquè el director ha pogut triar el seu propi equip, cosa que jo no vaig tenir aquesta sort.