Teresa Ros (Corbera de Llobregat, 1971) és la presentadora del programa Llança’t, el mòrning de Ràdio Llançà que desperta els veïns amb dosis d’informació, música, entreteniment i continguts de diferents temàtiques. Formada a Micro Obert i Aula Ràdio, i amb una trajectòria en diferents emissores del país, Ros ha apostat per una proposta radiofònica que vol deixar petjada més enllà del Mar d’Amunt, l’àmbit geogràfic que cobreix. A Comunicació 21, explica com es va gestar aquest programa i fa un cop d’ull al panorama comunicatiu local des de les emissores catalanes.
El Llança’t és l’únic programa matinal que existeix en aquest format en les ràdios locals, com es va cuinar?
Va passar d’una manera una mica accidental, perquè veníem de fer un programa magazín als matins l’estiu de 2024, un dia a la setmana amb una durada de dues hores. Vam fer-lo durant dos mesos amb dos estudiants en pràctiques, l’Eira i l’Aniol, i en Quim Agustí, i quan dic que va ser accidental és perquè ens van preguntar si tindria continuïtat, el programa. Jo no m’ho havia plantejat, però en aquell moment vaig creure que n’havia de tenir i que l’havíem de fer a partir de les 7 del matí fusionant els formats de mòrning i de magazín.
I allò va donar peu al Llança’t que es pot sentir de dimarts a divendres actualment?
Sí, va ser així, de 7 a 10 del matí, excepte els dijous, que és una versió més curta.
Pel que fa a les temàtiques, la mirada és molt de la Mar d’Amunt, però tenint en compte que es pot seguir per internet, pot escalar a altres territoris?
La mirada és absolutament local, el centre neuràlgic és Llançà i des d’aquí s’obre a la Mar d’Amunt, però també arribem a Figueres i a altres poblacions per buscar la informació que volem explicar. Ja pensem que el programa es pot escoltar a qualsevol indret, però de ràdios generalistes n’hi ha moltes, així que no perdem el nostre registre, per l’exclusivitat que ens dona Ràdio Llançà.
“Els veïns i col·laboradors s’estimen molt la ràdio, així que quan els proposes l’opció de convertir-la en casa seva, ho fan, i aquest és el gran mèrit de Ràdio Llançà”
Per què a les ràdios locals costa tenir programes com el que feu vosaltres?
Si ens fixem en les emissores locals, acostumen a tenir pocs recursos humans i la majoria es basen en el voluntariat, així que trobar persones per estar en directe a aquestes hores del matí és difícil. I també hi ha altres emissores més grans amb una plantilla més potent que dediquen els seus esforços a altres projectes en lloc de fer-ho per un mòrning.
No és considerat com a seriós, el format?
Es veu com més distès, més desenfadat, amb una informació més lleugera. I és per això que vam decidir que el Llança’t tindria dues parts molt diferenciades. La primera, des de les 7 fins a les 8.30 h, és informació breu i encapsulada amb una música que ens acompanya, i en la segona comencen a arribar els convidats i col·laboradors. En una emissora local no és fàcil fer venir un convidat abans de les 8 h, i tot i que sembli el contrari, un mòrning requereix un gran equip, i nosaltres en tenim un de petit. De fet, jo faig tots els papers de l’auca [somriu].
És agraït, però, despertar els oients?
Molt! És molt maco que em diguin “ens despertem amb la Teresa”, i no és senzill, sobretot pels horaris i pels recursos humans.
Tens com a referència altres mòrnings que es fan a Catalunya o ja heu trobat el vostre estil propi?
Et seré sincera. Quan vam començar al novembre, al quart dia ja vaig pensar que llançaria la tovallola, així que encara no podia trobar l’estil que havia de tenir el programa. A més, jo vaig començar a la ràdio amb 12 anys i he fet molta ràdio, així que tinc molts vicis adquirits, però el segell Teresa Ros sempre hi és. No segueixo cap pauta en concret, però sí que vaig fer una batuda per totes les emissores abans de començar amb regularitat amb el Llança’t.
L’equip que t’acompanya està format per col·laboradors, qui són?
Al darrere hi ha el Jordi Bru, la persona que ens posa veu a totes les falques i seccions i amb qui he treballat moltíssim. Qui també hi és cada dia és en Quim Agustí, un gran amant de la música i qui em va introduir a Ràdio Llançà. També tenim en Josep Lluís Andrés, que ens envia propostes musicals, en Roberto Besós i altres col·laboradors sobre esports, cuina, història, ment conscient, psicologia, cultura i veterinària.
Per què t’agrada tant, la ràdio local?
Perquè estableixes vincles i perquè després d’una entrevista en surt una altra, o neix una col·laboració per al programa, i això és molt maco.
“Ara em costaria imaginar-me en una ràdio gran”
Veient la xarxa de col·laboradors i col·laboradores que heu creat al programa, l’has teixit arran del teu coneixement sobre Llançà?
Sí, perquè tot i que hi porto relativament poc de temps, vaig tenir la gran entrada a Ràdio Llançà a través d’en Quim Agustí.
Com va ser?
El primer estiu que vam fer el programa, ell tenia moltes reticències a què participés el públic, però després de fer el primer magazín plegats, ell em va obrir les portes a moltes persones de Llançà. I suposo que també influeix el meu caràcter, que és insistent, i és que quan se’m posa una idea al cap acaba sortint. I hi ha un factor que m’ha ajudat molt, i és que els veïns i col·laboradors s’estimen molt la ràdio, així que quan els proposes l’opció de convertir-la en casa seva, ho fan, i aquest és el gran mèrit de Ràdio Llançà.
Creus que és al que haurien d’aspirar, les ràdios més modestes?
Crec que és la clau. De productes se’n poden fer molts, a les ràdios locals, però també penso que les emissores locals són de la gent del poble i per això cal posar el primer prisma a tot el que hi passa. A mi em generaria menys feina fer un programa setmanal sobre un tema que m’agradés molt, però no concebo una ràdio local sense que els protagonistes en siguin els veïns.
Com ha estat la rebuda d’aquest programa per part dels llançanencs i les llançanenques?
M’ha passat una cosa bonica, i és que hi ha part del públic que m’ha saludat al carrer, tot i que jo no sabés de qui es tractava, i m’han explicat que ens escolten cada dia. Això és genial i és la màgia de la ràdio, la rebuda ha estat molt bona, sobretot tenint en compte que es tracta d’una emissora local que està sota el paraigua de l’Ajuntament de Llançà.
Per al darrer tram de temporada, com l’encares?
El vull encarar seguint la mateixa tònica del principi, potser guanyem algun nou col·laborador amb noves seccions, i voldria acabar bé la temporada quant als continguts. Acabarem el mes de juny, l’estiu ens el prendrem com a una època de relax, i així descansarem per si ens animem a tornar-hi a partir de la propera tardor.
Així, hi haurà continuïtat, en el Llança’t, de cara a la temporada vinent?
Si n’hi ha, m’agradaria que féssim el mateix programa, però amb novetats, perquè es tracta de crear nous continguts. Crec que la possibilitat de tenir el Llança’t la temporada vinent és oberta.
“A mi m’agrada la ràdio en petit format, allà on puc ser la Teresa Ros”
Has passat per diferents emissores del país, què t’ha fet voltar tant?
Soc de Corbera de Llobregat i és on vaig començar a fer ràdio, són els meus orígens. A Barcelona vaig anar-hi a parar a través de l’acadèmia on vaig estudiar i hi vaig fer les pràctiques, i a Andorra vaig fundar Cadena Pirenaica, aquí és on vaig definir el que més m’agradava.
I què era?
Quan vaig estar a les emissores més grans, em mancava la proximitat, però a Andorra, un país petit, la tenia en un tres i no res. A Llançà, com t’he dit abans, vaig acabar-hi per casualitat, la família hi tenim la segona residència i vaig venir per acompanyar el meu fill, perquè es va voler dedicar a la pesca. També t’he de dir que ara em costaria imaginar-me en una ràdio gran.
Per què?
Perquè penso que els llocs més petits i propers et permeten fer la ràdio que tu creus que ha de ser. Aquest és un mal dels qui ja tenim una edat [somriu] i hem après a fer la ràdio de tota la vida, per això hi ha coses on no hi caurem, sabem que no tot s’hi val per l’audiència.
Ser en una ràdio més petita et fa ser més realista dels recursos que tens i d’on pots arribar?
Sí, totalment. Per als qui fem ràdio, si ens proposessin fer un programa en una emissora més gran segur que diríem que sí, però no tinc la necessitat. A mi m’agrada la ràdio en petit format, allà on puc ser la Teresa Ros.
Fotos: cedides
Marga Lluch: “En el periodisme mai m’han tallat les ales per la meva edat”
