Vicent Sanchis: “Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai”

Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és periodista, director general del Grup Món i presentador d’El Pentàgon de 8tv. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull, ha treballat com a director d’El Temps, Setze, El Observador, l’Avui, Grup Cultura 03, Time Out Barcelona, Barça TV i TV3. A Comunicació 21, Sanchis traça els moments més complexos durant la seva etapa en la direcció de TV3 i aposta per la varietat de capçaleres digitals que hi ha actualment a Catalunya.

Ja ha deixat les ulleres de sol en un calaix?
No, les porto a la butxaca! [riu] Gràcies als déus, per a mi, ja no són de prescripció facultativa. Aquest estiu vaig ser intervingut dues vegades de la vista, per això duia les ulleres de sol. Però a les xarxes hi va haver molta befa.

Des del setembre presenta El Pentàgon. Com es va gestar la seva incorporació a 8tv?
La directora de 8tv, Marta Polo, va trucar-me per dir-me que tenia un projecte per a mi. Em va proposar dirigir El Pentàgon, una proposta negociable i que juntament amb el meu equip hem anat llimant.

Què l’ha engrescat del projecte, la possibilitat de tornar a fer televisió?
M’ha motivat que quan em suggereixen un repte difícil, sempre em fa gràcia. Potser hi haurà un dia que això no passarà, però de moment se’m desperten les ganes. Així i tot, soc conscient que, en els reptes difícils, les possibilitats de passar-ho malament són molt altes.

Com està evolucionant El Pentàgon?
Patint. Ocupa la franja horària del prime time, on ara mateix TV3 està fortíssima. Haver de competir-hi és enormement complicat, tenint en compte els recursos d’una cadena i l’altra. TV3 té un pressupost anual que supera els 250 milions, i 8tv de 10 milions. En aquest sentit, ens caldrà carregar-nos de paciència, tant a 8tv com a mi. I sempre ens quedarà el consol d’haver-ho intentat.

“No s’hagueren atrevit a intervenir una televisió pública en una democràcia homologada de l’Europa actual”

Fer coincidir els exdirectors de TV3 (Vicent Sanchis), Catalunya Ràdio (Saül Gordillo) i RAC1 (Eduard Pujol) en el mateix vaixell de 8tv és una casualitat?
De casualitat, cap. És una jugada forta del propietari Nicola Pedrazzoli.

Què pot aportar 8tv dins l’espai audiovisual en català?
Intentar arrencar una televisió que fa anys que porta volada i que sempre ha tingut uns resultats precaris i patint, no és senzill. És una opció televisiva més en català (que és molt rellevant) amb un plantejament marcat per l’entreteniment i una mirada més atrevida i transgressora. Ara bé, torno a insistir en el mateix: la distància de recursos entre TV3 i 8tv és enorme. De moment, 8tv aporta atreviment i ganes.

La nova aposta de 8tv és una oportunitat o una amenaça?
Una amenaça? Mai de la vida. Qualsevol persona sensata s’ho pren com una aportació. Evidentment, venim a sumar més audiència. No són vasos comunicants. 8tv no només s’alimenta de l’audiència potencial de TV3. La competència sempre és bona, i la competència en català plantejada amb una mirada des de Catalunya, encara és més bona. Tenim els exemples de la ràdio i la premsa digital d’aquest país.

Creu que Nicola Pedrazzoli està generant coïssor a l’star system català?
En aquest país, els grans grups que són capaços de crear una iniciativa televisiva estan molt marcats i són molt ortodoxos. Pedrazzoli, que és un empresari de televisió gens convencional, aporta heterodòxia, atreviment, força i una certa inconsciència. És normal que hi hagi gent a qui no agradi i d’altres ho celebrin.

Mira TV3 de reüll?
De reüll, no. La miro cara a cara. Vaig dirigir-la durant cinc anys i també és la meva criatura. El 90% de la programació actual la vam cuinar amb el meu equip, i és el meu equip el qui s’ha quedat al capdavant de la televisió pública catalana. Miro TV3 perquè és la televisió més potent i més sòlida d’aquest país.

Quin llegat li ha deixat a Sigfrid Gras?
El que ell mateix va treballar quan formava part del meu equip. El meu llegat és el seu llegat.

En la programació, l’aposta de 8tv està recollint els continguts dels quals ha prescindit TV3, que s’està despolititzant en favor de l’entreteniment?
Això de la despolitització de TV3 ho va dir l’actual director de TV3, però crec que no se’l va entendre bé. Ell feia referència a què avui hi ha altres prioritats i TV3, com a televisió pública, s’ha d’adaptar als nous temps. Així, TV3 no es despolititza, sinó que dedica la informació política d’acord amb els temps actuals. Perquè el país no viu el moment social i polític que em va tocar viure a mi quan dirigia TV3.

“Internet ens ha trencat la vida, però ens està donant moltes possibilitats”

Els anys del procés van coincidir amb la seva etapa a la direcció de TV3. Amb l’aplicació del 155 va viure el moment més delicat de la seva carrera professional?
No, els més delicats van ser en els moments anteriors a l’aplicació 155. El moment més delicat va ser quan TV3 com a televisió pública va encarar el procés sobiranista, especialment des que es convoca el referèndum. Quan s’aplica el 155, la plantilla de TV3 va plantar-hi cara.

Es va arribar a aplicar mai a TV3?
Mai! A TV3 mai es va aplicar el 155! I posteriorment mai es va actuar amb cap directriu vinculada al 155. Mai! Les úniques directrius van ser establertes per la Junta Electoral pels comicis del 21-D, com en tots els processos electorals com a televisió pública.

En algun moment va pensar “ens la tancaran”?
No, tancar la tele era molt difícil, no s’hagueren atrevit a intervenir una televisió pública en una democràcia homologada de l’Europa actual. Paradoxalment, davant la comunitat internacional és molt més complicat tancar una televisió pública que no intervenir un govern. Tancar l’emissió no era improbable, sinó gairebé impossible. El que sí que vaig pensar és “em tancaran”.

Hi havia un pla B davant d’una possible intervenció externa?
No el prevèiem. Hi havia un seguit de mesures, però no van anar més enllà perquè era un fet anòmal. La rèplica no es va concretar mai, perquè no va arribar una concreció de la pretensió de l’Estat. Al final, no va passar res.

En una entrevista a Comunicació 21, l’exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va confessar que en aquells moments d’incertesa el consell de govern de la Corpo va deixar-los sols a vostè, a Gordillo i a Marc Colomer (ACN). Va ser així?
Mai vaig tenir aquesta sensació. Respecto la sensació personal que va tenir Gordillo respecte a la presidència i els membres del consell de la CCMA. Crec que la direcció va prendre les decisions que tocaven en aquell moment. No sé què hi té a veure Marc Colomer perquè els membres de la Corpo no eren els seus responsables.

Gordillo va dir que en aquells temps portava un sac de dormir al maleter del cotxe per si havia de fer guàrdia a Catalunya Ràdio. Vostè també el portava?
[Riu] No, no! Per dormir pots trobar una màrfega en qualsevol lloc. Sí que durant dos o tres dies vaig portar unes ulleres de recanvi per a les lentilles i un petit joc de medicaments per si de cas. Fins que un company dels serveis jurídics de la casa em va dir que ho podia deixar tot a casa.

Aleshores, vostè no va sentir mai la sensació de risc?
Sí, clar. Estaven passant coses que implicaven un alt risc de poder continuar exercint les nostres responsabilitats a la tele.

Va rebre alguna amenaça?
Sí, també. Després de l’aplicació del 155 i amb la convocatòria d’eleccions, un membre proper a una ministra del Govern de Mariano Rajoy va trucar-me amenaçant-me perquè no estàvem complint amb algunes condicions que havia marcat la Junta Electoral.

Per què incomplien?
Considerava que en una entrevista a TV3 no podia dirigir-me com a president Puigdemont. I jo considero que no hi ha cap Junta Electoral que pugui prohibir-ho.

“El que genera més desgast no és dirigir TV3, sinó fer-se vell”

Com s’explica la queixa contínua i permanent contra TV3?
Perquè TV3 és molt important, tothom se la vol fer seva. I TV3 no és de ningú, és de tots. I si no ha de ser de tots, perquè molta gent s’exclou, com a mínim ho ha d’intentar. Totes les crítiques són benvingudes, però es va anar massa enllà arribant a la desqualificació absoluta, a l’insult o a l’amenaça. Tant d’una part com de l’altra. Em sap molt greu que s’hagués arribat a aquesta situació.

Veu lògic que el FAQS caigués de la graella de TV3?
El FAQS va ser un programa dur. El vam dissenyar per portar la iniciativa del debat polític amb un format polèmic. Això representava riscos durs. He de felicitar la valentia d’aquells qui han fet el FAQS per convertir-lo en un referent del debat polític. Van haver d’aguantar moltíssim, massa.

Ha dirigit diversos mitjans del país al llarg de la seva carrera professional. TV3 és el que genera més desgast?
El que genera més desgast és fer-se vell! [somriu] Dirigir TV3 és dur, però no és dels que més desgast m’ha generat. Al llarg de la meva vida professional n’he ocupat uns quants. Així que, possiblement, quan em van proposar ser director de TV3 buscaven un perfil de professional amb escates. N’he perdut força d’escates, sobretot per l’edat.

“Totes les capçaleres digitals del país tenen la mateixa finalitat: fer periodisme i sobreviure”

TV3 tancarà el 2022 com a canal líder per 13è any consecutiu. Quin mèrit té Vicent Sanchis d’aquest lideratge permanent?
Si quan jo n’era el director TV3 no hagués estat líder m’hagueren dit amb raó que la culpa era meva. Si TV3 és i ha estat líder algun mèrit és meu. El càrrec ja comporta crítiques, però algun elogi, per petit que sigui, sempre és ben rebut [somriu].

Com veu l’actual panorama comunicatiu del país?
El mateix panorama que el 1985: confús, complicat, difícil i amb molts inconvenients per tots els canvis que hi ha hagut en la manera de comunicar-se, de la facilitat d’informació i de consumir l’oci. Al cap i a la fi, el mateix que va provocar l’aparició de la impremta, per a nosaltres està sent la revolució digital i tecnològica. Internet ens ha trencat la vida, però ens està donant moltes possibilitats.

Com s’està adaptant el periodisme a la revolució digital i tecnològica?
El més difícil ara és determinar qui i com ha de donar informació o amb la prescripció informativa que abans era tan clara. Hi ha gent del sector que, amb un pretès periodisme que genera fake news i no opina, insulta. Però hi ha brots verds.

Quins?
Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai. I això té moltes virtuts. Aquests propietaris saben i entenen el llenguatge que ells han viscut, saben com treballen els periodistes.

“Fer coincidir Gordillo, Pujol i Sanchis a 8tv no és cap casualitat, és una jugada forta de Nicola Pedrazzoli”

Com resisteixen tantes capçaleres digitals a Catalunya?
Totes les capçaleres digitals del país tenen la mateixa finalitat: fer periodisme i sobreviure. Tots hem trobat una fórmula per continuar fent periodisme sense perdre diners excessius o guanyant-ne uns quants. I això és vital. En el cas d’El Món, està buscant el seu espai, amb un model propi que vol oferir una proposta periodística diferent de la resta i poder viure’n.

Hi ha massa capçaleres digitals en català?
[Respon abans que acabi d’enunciar la pregunta] No, ja li avanço. Hi ha allò que la demanda pot aguantar. I les que aguanten, amb el permís del nostre Govern, tenen una lògica informativa i empresarial. Com més capçaleres digitals, més s’enriqueix l’oferta, la pluralitat i les veus. Em sembla magnífic.

Pronostica alguna fusió?
No, no en tinc cap notícia. Hi ha hagut partits polítics i el mateix Govern qui ha volgut fusions, perquè així seria més fàcil administrar ajudes i controlar el pati. Però no ha passat, ni tinc idea que hagi de passar. I està molt bé que la premsa actuï al marge de les decisions reguladores del govern de torn.

“Durant el procés vaig sentir la sensació de risc, i vaig rebre alguna amenaça del Govern Rajoy”

A finals de setembre, el Grup Món va llançar Tot Economia. A què es deu aquest nou temàtic?
Hi ha molts mitjans digitals, hi ha moltes veus en general, però n’hi ha de ben pocs que es preocupen per informar sobre l’economia del país, i sobre les decisions o els moviments econòmics que es prenen o es mouen arreu del món i que ens afecten. La intenció del Tot Economia és informar-ne i interpretar-los. Si hem creat aquest diari econòmic és precisament perquè pensem que pot omplir un buit que la jungla comunicativa no ha resolt.

En aquesta jungla acaba d’aparèixer el Principal. “D’aquí a poc temps hi haurà mitjans que imitaran el model de Principal”, ha pronosticat el seu director, Saül Gordillo.
En la jungla comunicativa copiem tots, també ho fa el Principal. Com ho fa Tot Economia. Hi ha fórmules en altres països del món que van molt més avançats i que tenen sortida. Aleshores, aquestes fórmules les adaptes i les personalitzes. Si després reboten i altres mitjans les copien voldrà dir que les han encertat.

Com a director general del Grup Món, ens pot avançar algun projecte que estiguin cuinant?
Venim d’un temps en què hem presentat moltes novetats, és un temps d’aturada. Així i tot, un dels projectes que estem treballant és abraçar el mercat de la Catalunya Nord. És un mercat que ha acumulat molts fracassos, i ens obliga a treballar amb molta precisió. Em permetrà que sigui molt discret, perquè podem fer malbé un projecte que té molt sentit: els Països Catalans.