Foto: Maria Cerezuela
Xavier Grasset i Foraster (Vila-seca, 1963) presenta actualment el magazín de tarda La selva a TV3. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha fet carrera als mitjans públics del país. A Catalunya Ràdio ha dirigit i realitzat els programes El món s’acaba, Tot gira i De 4 a 7. Va ser durant set anys corresponsal a Madrid i sotsdirector d’El matí de Catalunya Ràdio; va dirigir i presentar a Catalunya Ràdio la tertúlia diària d’actualitat L’oracle i la seva versió estiuenca, Líquids. A TV3 ha treballat en diversos programes d’entreteniment de la productora El Terrat; ha presentat el concurs 12 punts, el magazín Artèria 33 i Més 324. També ha col·laborat a Sense títol, El club, (S)avis, Com som, i a les tertúlies d’Els matins i del 3/24. Sent un dels comunicadors referents del país ha obtingut una munió de reconeixements: Premi Nacional de Comunicació (2015), Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista (2017) i Premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català (2021), entre altres. És accionista de Canal Reus TV. A Comunicació 21, Grasset reivindica La selva com una alternativa a les propostes que ofereixen les televisions privades espanyoles.
Segona temporada al capdavant de La selva. Quin és el repte per al nou curs?
Consolidar la proposta i fer créixer la família selvàtica. La primera temporada va servir per situar-se. El curs passat va acabar molt bé, i té mèrit tenint en compte que l’encàrrec de dirigir el programa me’l fan a 15 dies d’agafar vacances i va obligar-nos a dissenyar un programa completament nou en molt pocs dies. De fet, La selva va anar cuinant-se durant tota la primera temporada [somriu].
Com sorgeix la proposta La selva?
La proposta la fa la productora Atomic Beat i TV3 l’accepta amb una condició: que el presentador sigui en Grasset. A partir d’aquí, hi ha un procés de coneixença amb el nou equip i de la productora, on disposem de més recursos dels que estava acostumat amb el Més 324.
Foto: Maria Cerezuela
Què el va convèncer a renunciar a un programa de segell Grasset tan marcat per aventurar-se a liderar una proposta ben diferent del que li havíem vist fins ara?
Perquè em va la marxa! [riu] Sincerament, després de nou anys dirigint el Més 324 no em passava pel cap presentar un magazín de tarda. El Més 324, que també costava molts esforços, era la meva zona de confort i em feia il·lusió complir una dècada al capdavant del programa. Però, si la casa que em dona feina considera que li puc ser més útil en una altra franja horària… Fins i tot, la mateixa presidenta de la Corpo, Rosa Romà, i també l’equip de programes de TV3, em van acabar de convèncer.
Què li va dir Romà?
Va enumerar unes virtuts que un mateix no veu a si mateix, destacant la meva polivalència a l’hora de dominar la informació i tenint un registre més flexible davant la càmera. I, sobretot, que el meu perfil podria connectar amb un perfil d’audiència de tota la vida de TV3, perquè jo he crescut al costat d’ells, tant a la televisió com a la ràdio. A més, sortir de la zona de confort també era un estímul, un nou repte professional al costat d’un nou equip més jove i amb moltes idees. I així ha estat.
“Els mitjans que aposten pel cor i el sang i fetge fan un mal servei al país i a l’audiència”
Romà té raó: és polivalent i un comunicador amb un ventall de registres.
[Somriu] És fruit de tota la meva trajectòria i treballant al costat de grans professionals com Andreu Buenafuente, Joaquim Maria Puyal, Josep Maria Martí, Toni Soler o Antoni Bassas, dels qui n’he begut especialment. Però, més enllà de comunicar, també m’agrada fer teatre i cantar. Tots aquests registres són els que escenifico en el programa. Sense haver de forçar res i amb molta naturalitat, així és com connecto amb l’audiència.
La franja horària de la tarda a la televisió és la més complexa?
Possiblement, sí. L’altre moment complicat és al matí, d’11 i 12. Ara bé, respecte a la programació de fa uns anys, el magazín de tarda s’ha anat endarrerint respecte del Telenotícies. Avui, entre l’informatiu i La selva hi ha dos espais de cuina i dues sèries. És una franja molt fragmentada, renyida i disputada. Sortosament, hem anat trobant el camí.
Foto: Maria Cerezuela
Com es pot competir amb programes del cor que s’emeten en la mateixa franja que La selva?
No fent-ne [somriu]. Els mitjans que aposten pel cor i el sang i fetge fan un mal servei al país i a l’audiència. I, a vegades, en els mitjans públics hi ha aquesta temptació. D’altra banda, és un error infantilitzar l’audiència de la franja de tarda de la televisió. Perquè és una audiència adulta, com la de la nit, que sap de què va la vida. Si només ofereixes safareig, crims i violacions construeixes un imaginari que la gent acaba agafant por i votant l’extrema dreta. I això ja ho fan Telecinco i Antena 3. Sortosament, amb la productora Atomic Beat –l’any passat amb Joan Rufas i aquesta temporada amb Oriol Jara– ho tenim molt clar: oferim una opció alternativa.
Quina és l’opció alternativa que ofereix La selva?
Combinar informació i entreteniment. Entenem que omplim una franja horària entre els dos Telenotícies en la qual la majoria dels teleespectadors necessiten conèixer l’actualitat amb un enfocament diferenciat, i sense cap ànim de fer un informatiu, perquè ja hi ha el 3CatInfo. Que sigui un programa en directe també té l’al·licient que sigui una finestra oberta a l’actualitat. Així, també abordem l’entreteniment cultural repassant la cartellera teatral, les novetats editorials, discogràfiques i cinematogràfiques. Posem en valor un entreteniment que tingui gruix, no banal. I ho fem a través de diversos registres. I tot plegat en català, que és el que dona sentit al Llibre d’estil de la casa.
“És un error infantilitzar l’audiència de la franja de tarda de la televisió”
Les xarxes socials s’han convertit en autèntiques fonts per als mitjans de comunicació. Des de La selva com es gestiona un tema que es fa viral a les xarxes?
S’ha d’anar amb compte perquè, tot i fer-se viral, has de preguntar-te si ho és per a la teva audiència.
El seu equip a La selva és molt jove. Vostè ve d’una generació analògica i treballa amb joves que han mamat digital des de petits. Com es complementa?
L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté em va dir una vegada: “Llegeix, Grasset!”. Als joves del meu equip els diria el mateix. Són una generació molt preparada digitalment, però a vegades trobes a faltar uns fonaments més assentats dels fets, de la història i de saber on som. Vivim massa en el present i ens falta la perspectiva del passat. Però, vaja, són meravellosos, tenen ganes i molt d’interès.
Foto: Maria Cerezuela
Després de tants anys sent una cara visible per als teleespectadors, les xifres d’audiència l’amoïnen?
Sí, per descomptat. Avui aquest neguit és diferent respecte al Més 324, ja que les xifres d’audiència no eren el més rellevant tenint en compte que s’emetia pel 3/24, el canal complementari a TV3. Amb La selva els números compten! Hem d’ajustar-nos a aquelles temàtiques i elements que formen part del nostre dia a dia que més s’ajusten a l’interès de l’audiència.
Està satisfet dels números de La selva?
Sí, perquè hem tingut grans audiències! Recordo que ara fa un any amb la DANA vam fer un 18% de quota de pantalla, i ens situem en una forquilla entre el 12 i el 14% quan l’objectiu és estar per sobre el 10%. Hi ha dies que la ficció de TVE –més premiada i amb molt pressupost– ens fa la guitza! Però quan l’actualitat és potent, som líders. Ara bé, tenir bones xifres no t’assegura res. Un programa com La selva és una cursa de fons, cada dia has de fer-ho el millor possible, perquè el telespectador de tarda està temptat per altres ofertes que en qualsevol moment li poden semblar millors.
“No podem renunciar a les marques de TV3 i Catalunya Ràdio, és absurd perdre-les”
Després de més d’un any i mig sense el Més 324, l’enyora?
Algun dia, sí! [somriu] Sobretot perquè soc un apassionat de la política i dels llibres. Però estic totalment entregat a La selva. Així i tot, estic content que el Més 324 –l’actual Mésnit– hagi mantingut aquesta finestra oberta i continuï atenent el sector editorial del país.
En un article d’opinió a Comunicació 21, Francesc-Marc Àlvaro va batejar-lo com a fórmula Grasset. I deia així: “En realitat, el Més 324 ja no és un programa sobre l’actualitat política on apareix, de tant en tant, algun llibre, sinó un espai de llibres on, cada cop amb més brevetat, també s’hi parla dels esdeveniments polítics”. Ho comparteix?
[Riu] És una fórmula que va aparèixer gairebé per decantació. Sobre el paper, el Més 324 havia de ser un programa de tertúlia política i va acabar sent un programa de llibres. La fórmula lligava perfectament combinant la paraula improvisada –la política– i la paraula escrita –els llibres–. Vam començar a portar llibres d’assaig polític i històric i, més tard, vam incorporar la ficció, en la qual també s’explica el món. La vam encertar.
Foto: Maria Cerezuela
Fa molts anys que és una cara visible en els mitjans públics del país. Com veu la polseguera que s’ha aixecat amb l’aposta de 3Cat i 3CatInfo per part de la direcció en detriment de TV3 i Catalunya Ràdio?
Les queixes d’un sector de treballadors i d’extreballadors tenen un cert fonament. Fa temps, en una trobada amb la presidenta Rosa Romà li vaig transmetre que aplaudia l’aposta de la plataforma, que era necessari fer un pas endavant, i així ha estat i s’ha fet molt bé sota la marca 3Cat. Ara bé, no podem renunciar a les marques de TV3 i Catalunya Ràdio, és absurd perdre-les. Ni tampoc a Catalunya Informació i 3/24. No sé si hi ha marge per reconsiderar-ho, però entenc que 3Cat hauria de ser el nom genèric de la casa o, fins i tot, de la Corpo i de la plataforma, però s’haurien de mantenir la resta de marques.
Més de 700 treballadors i extreballadors de TV3 i Catalunya Ràdio s’han adherit a un manifest que defensa que es mantinguin els seus noms. Vostè no hi ha signat.
No hi soc perquè actualment treballo per a la productora Atomic Beat. Però, en tot cas, m’hi sumo.
La televisió convencional està fent mans i mànigues per mantenir la seva hegemonia. A Catalunya, TV3 sempre ha fet bandera del seu lideratge inqüestionable. Quina mirada hi posa en aquest nou projecte de La 2Cat?
Miro que no ens faci la guitza! [bromeja]. Si ho mires amb perspectiva, aquesta aposta podria haver arribat molt abans. Si fins ara no hi ha hagut més contingut en català és perquè no hauran volgut. Quant a la nomenclatura, amb un altre nom tampoc haguera passat res. Així i tot, l’impuls de La 2Cat obliga TV3 a no adormir-se.
“La jubilació? Jo vull fer com en Josep Cuní!”
A en Grasset encara li queda molta corda a primera línia televisiva?
M’agradaria pensar que sí. Tinc 62 anys, i això vol dir que tens experiència, que n’has viscut moltes. He pogut fer preguntes a Mikhaïl Gorbatxov, George Bush, Yasser Arafat o François Mitterrand i d’aquests gairebé no en queda cap! [riu]. Em sento un afortunat d’haver pogut ser corresponsal –a Madrid– seguint el final del felipisme o d’haver viatjat per mig món.
Vostè veu la jubilació a tocar?
No, jo vull fer com en Josep Cuní! [riu]. Sobretot perquè tinc canalla jove que han de menjar durant molts anys. Això farà que no em pugui jubilar als 65 anys.
És tarragoní pels quatre costats i sempre ho reivindica allà on va. Per què el Camp de Tarragona viu a l’ombra de Barcelona o Girona?
Ha anat canviant amb el pas del temps. Al segle XVIII era Reus-París-Londres, i un segle més tard la plana de Vic i el Camp de Tarragona eren les zones per excel·lència del país. Voldria pensar que aquest equilibri territorial, que és necessari per entendre el país, hem de fer l’esforç de tenir-lo present. Això ho han de reflectir els mitjans de comunicació i s’ha de treballar sistemàticament. I més si tenim en compte que de Reus i Tarragona n’han sortit grans comunicadors com Carles Francino, Andreu Buenafuente i tants d’altres.
Foto: Maria Cerezuela
Carles Porta, molt sincer sobre l’èxit de ‘Crims’: “Jo, referent? Un dia la cagues i adeu!”
