Maria Ferrer Oliver (Palma, 1972) a partir del setembre presentarà el magazín Al Dia d’IB3 Ràdio. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, Ferrer iniciarà una nova etapa després de dirigir durant quatre anys el Diario de Mallorca, del qual va ser-ne la primera directora. Anteriorment va treballar com a cap de premsa al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, tasca per la qual va ser premiada en diverses ocasions. La periodista mallorquina va iniciar la seva carrera professional com a redactora d’informatius a Ràdio Calvià i Última Hora Ràdio, que va compaginar amb la corresponsalia de Servimedia a Balears. A Comunicació 21, Ferrer avança com serà el renovat Al Dia, i aprofundeix en l’etapa intensa al capdavant del Diario de Mallorca.

El mes de setembre engegues un nou projecte encapçalant els matins d’IB3 Ràdio.
Dirigir-lo i presentar-lo és un repte engrescador, un caramel per tornar a viure el periodisme des de la primera línia. Així que l’oportunitat d’explicar allò que passi cada dia a través d’IB3 Ràdio serà un privilegi. Quan vaig deixar la direcció del Diario de Mallorca no tenia clar quin seria el meu futur professional, tenint en compte el moment de dificultat que viu el sector.

L’experiència i la trajectòria tenen premi.
No sempre. Com a mínim per a aquells periodistes que ja tenim una edat, no és fàcil trobar oportunitats com les que he tingut, primer a la direcció del Diario de Mallorca i ara a IB3 Ràdio. Per això estic molt agraïda per aquesta nova oportunitat.

Al Dia és un programa consolidat.
Sí, per això volem aprofitar tot allò que s’ha fet bé durant tots aquests anys. Tenim un avantatge: Al Dia té marca pròpia, s’ha guanyat una reputació al llarg dels anys amb Rafel Gallego i Mònica Bestard al capdavant.

Què hi aportaràs?
Li posaré el meu propi segell i també el del meu equip, amb quatre professionals que s’incorporaran al projecte. El programa inclourà tots els punts de vista de l’actualitat amb una anàlisi dels fets i aprofundint-hi amb connexions en directe des de l’exterior. També hi haurà cabuda per a l’entreteniment en diferents seccions temàtiques i amb el repte d’eixamplar la mirada cap als més joves, amb aquells continguts que els hi interessin i que els canals tradicionals no els hi ofereixen. Un dels altres reptes és descentralitzar la informació i apropar-nos molt més a allò que passi més enllà de l’illa de Mallorca, compartint espais i problemàtiques que ens són comunes a totes les illes. En aquesta línia, tenim la intenció de fer el programa al carrer tant com sigui possible per apropar la ràdio pública als ciutadans.

Quina mirada poses a IB3, 16 anys després de la seva posada en marxa?
IB3 es troba en una fase de maduresa, que ha sabut transmetre allò que ha volgut ser des dels inicis. I per això ha aconseguit que els ciutadans s’hi vegin reflectits, que és la seva televisió i la seva ràdio. Per la seva funció de servei públic i perquè parla la llengua de la seva gent. Un mitjà de referència pels seus continguts informatius i de programes i amb una programació molt consolidada.

“En un entorn digital com el que vivim actualment, les dues capçaleres de referència a les Balears –Diario de Mallorca i Última Hora– tenen una gran oportunitat de fer una edició en català”

Puges al carro d’IB3 després d’una carrera professional feta des d’una banda i l’altra de la barrera del periodisme. Vas treballar una dècada com a cap de premsa al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
Va ser una experiència fantàstica. Vaig treballar-hi perquè volia tenir una millor conciliació laboral i familiar, però va coincidir amb un dels moments més bèsties pel que fa a la justícia a les Balears, amb els casos de corrupció que van esquitxar el president Matas, la descomposició d’Unió Mallorquina i per acabar-ho de rematar el cas Nóos. Així i tot, m’havia quedat la sensació que encara no ho havia fet tot en el periodisme.

I tornes al periodisme per dirigir el Diario de Mallorca, sent la primera dona a ocupar el càrrec.
Sí, va ser tan sorprenent com una càrrega de responsabilitat majúscula pel fet de dirigir una capçalera emblemàtica com és Diario de Mallorca. He de reconèixer que posar-me a mi al capdavant del diari va ser una mica irresponsable [riu], sobretot als inicis, on vaig gaudir i patir de la mateixa manera. Dirigir el Diario de Mallorca va ser una experiència molt intensa que em va permetre retrobar-me amb el periodisme més pur i d’estima cap a la professió.

La teva aportació com a directora va ser posar el Diario de Mallorca al mapa digital.
Així és. Aquest va ser l’encàrrec que em van encomanar, perquè la presència de la capçalera a l’entorn digital era molt primerenca respecte a altres publicacions. La transformació digital va permetre l’impuls definitiu de la capçalera en l’entorn web, però també va comportar grans canvis estructurals dins el diari que em van generar un cert esgotament.

Això explica que al cap de quatre anys vas decidir posar-hi punt final?
Un cop feta aquesta transformació digital, tant l’empresa com jo vam considerar que ja havíem complert els objectius que ens havíem fixat i que era necessària una altra mirada per continuar amb aquest procés de transformació que viu la capçalera. He de deixar clar que em van quedar les ganes de continuar fent periodisme, ni molt menys vaig sortir-ne cremada.

Marisa Goñi va ser l’escollida per posar-hi aquesta nova mirada. En una entrevista a Comunicació 21, Goñi va assegurar que “el Diario de Mallorca té com a aspiració una edició en català”. La comparteixes?
Sí, totalment, és necessària. Que el Diario de Mallorca i Última Hora siguin publicacions en castellà és fruit d’una tradició cultural, històrica i periodística i respon a la seva vocació, que va molt més enllà de les Balears. En un entorn digital com el que vivim actualment, les dues capçaleres de referència a les Balears tenen una gran oportunitat de fer una edició en català.

Com han de conviure el format paper i digital per a una mateixa capçalera?
Les capçaleres tradicionals de paper encara generen prestigi i credibilitat, però ara mateix és imprescindible que el format digital i el paper convisquin de la millor manera possible, perquè hi ha espai per a tots dos. No sé quin és el futur del periodisme, però és evident que amb el nou entorn digital el model ha canviat de cap a peus. Cal adaptar-se al món digital sense perdre de vista tots els aspectes positius que ens ha portat el format paper durant tants anys.