Marisa Goñi (Burlada, Navarra, 1967) és la directora de Diario de Mallorca. Llicenciada en Periodisme a la Universitat de Navarra, viu a Palma des de fa més de 30 anys. Després d’una primera etapa a Diario de Mallorca on va ocupar diferents responsabilitats (de 1990 a 2007), va marxar per dirigir Ràdio i Televisió de Mallorca, clausurada el 2011. Posteriorment va treballar de corresponsal d’El Periódico de Catalunya i Cuatro, i va col·laborar en mitjans com a l’Ara Balears. El 2018 va tornar a Diario de Mallorca com a subdirectora i a l’octubre va rellevar Maria Ferrer Oliver en la direcció. Goñi destaca la cooperació que hi ha entre les capçaleres de Prensa Ibérica i subratlla com a gran repte una edició en català.

De becària a directora. Quin valor té per dirigir la capçalera havent fet tot els papers de l’auca?
És fonamental. Cada any quan rebem els becaris m’agrada estar a prop d’ells i els explico el meu camí de formigueta dins el diari. Més enllà del càrrec, el més rellevant és saber quina funció tenim com a periodistes i com hem de seguir estimant la nostra professió. Això és el que intento transmetre’ls-hi, que estimin l’ofici.

Sense perdre’n l’essència, ha canviat de dalt a baix. El periodisme no és el mateix avui que fa 30 anys enrere quan va aterrar com a becària.
És evident! El periodisme està evolucionant cap a un llenguatge on es desdibuixen els límits del que tradicionalment diferenciava la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Això ens obliga als periodistes a tenir una visió molt més àmplia i a disposar de les màximes habilitats multimèdia. Perquè l’evolució fa que actualment ja no només siguem una capçalera de paper, sinó un mitjà multimèdia.

Com s’hi han adaptat en aquest procés de digitalització?
En aquest procés de digitalització l’antiga directora Maria Ferrer va tenir una tasca molt rellevant, perquè el diari s’havia quedat enrere. Des de la meva arribada hem fet una clara aposta per una redacció integrada, amb professionals que compleixin els dos reptes que reclama el periodisme actual: la immediatesa del digital i la peça més reposada i en profunditat pel paper. Estem dotant dels recursos als periodistes per adaptar-los a la nova manera de fer comunicació. Aquesta és una obsessió que tinc com a directora, perquè cal una formació continuada. Si no és així, el producte quedarà coix i perdrà pistonada davant la competència.

A les dificultats del procés de digitalització s’hi suma una pandèmia.
Així és, cosa que ha obligat a part de la redacció a treballar des de casa. Durant el confinament vam ser capaços de comprovar que el diari va poder sortir al carrer amb el teletreball. La Covid-19 també ens ha portat noves oportunitats. Ha afavorit la conciliació professional i familiar, hem descobert que podem seguir oferint bons continguts treballant des de casa i, a més, ha servit perquè els redactors hagin sortit de les seves temàtiques habituals. Això ha permès oferir noves mirades pels mateixos periodistes i el producte n’ha sortit reforçat. L’aprenentatge de sortir de la zona de confort ha estat una experiència molt gratificant per a tothom.

“L’intercanvi de continguts entre les capçaleres de Prensa Ibérica ens permet oferir una informació més atractiva als nostres lectors”

La pandèmia està provocant una pèrdua de llocs de treball en el sector. I el Diario de Mallorca no n’ha quedat al marge.
La crisi dels mitjans no ha començat amb la pandèmia, sinó que en tot cas és una crisi que arrosseguem des de fa anys. Els canvis tecnològics i l’automatització del procés periodístic van fer perdre llocs de treball a la plantilla abans que jo arribés a ser directora. La pandèmia ho ha accentuat i a les Balears plou sobre mullat. L’any passat i a causa de la pandèmia, de març a juny es va aplicar un ERTO del 50% i hi ha hagut mitja dotzena d’acomiadaments.

Quins factors han agreujat la crisi del sector durant la pandèmia a les Balears?
Som un territori que vivim exclusivament del turisme i és un sector que s’ha desplomat. El Diario de Mallorca disposava d’un seguit d’ingressos estables que procedien del turisme i des de fa mesos no hi pot comptar. Estem fent grans esforços, però necessitem que l’economia es reactivi el més aviat possible. És un peix que es mossega la cua.

Així i tot, el Diario de Mallorca continua sent una de les capçaleres de referència a les Illes Balears.
És un mitjà que ve de molt lluny, molt arrelat a Mallorca i que ha sabut estar sempre al servei del periodisme independent. I fruit d’això n’ha pagat un preu, sobretot quan ha publicat informacions transcendents. Així és com hem aconseguit ser un diari de referència per a la societat mallorquina. Una capçalera que ha defensat la llengua, el patrimoni i la cultura de les Balears, i en aquest sentit és un producte molt mallorquí, sense oblidar la mirada oberta al món.

Ara bé, sempre l’han fet en castellà. S’han plantejat mai fer una edició en català?
Actualment, el diari ofereix un suplement de cultura que gairebé tot és en català, i publica un seguit d’articles d’opinió també en català. En aquests moments la prioritat passa per garantir la sostenibilitat del projecte. Ara bé, el Diario de Mallorca té com a aspiració una edició en català. Està sobre la taula, hi estem treballant i com a directora m’encantaria tirar-ho endavant.

Quin pes juga l’editor Javier Moll i Prensa Ibérica en la capçalera?
Des d’un punt de vista més personal, Javier Moll m’ha donat allò més preuat que pot tenir algú que es posi al capdavant d’una capçalera: la llibertat. És un editor que fa i deixa fer, un professional molt compromès amb el periodisme. I sobretot en garantir la sostenibilitat econòmica del periodisme. Formar part de Prensa Ibérica ens ha permès deixar d’anar per lliure a fer-ho en xarxa, totes les capçaleres plegades.

Què ha suposat aquest canvi?
Molt rellevant, sobretot des de l’arribada d’El Periódico a Prensa Ibérica. Gràcies a la voluntat de l’editor i de la tecnologia fa que actualment qualsevol capçalera que formi part del grup disposi de tots els continguts de la resta. L’intercanvi de continguts entre les capçaleres de Prensa Ibérica ens permet oferir una informació més atractiva als nostres lectors. És una experiència periodística espectacular. El treball en xarxa i la cooperació fan que hi sortim tots guanyant.

“La pandèmia ha accentuat la crisi del periodisme. A les Balears plou sobre mullat”

La setmana passada van posar en marxa el Foro Bellver, un nou projecte de pensament i anàlisi. Què pretenen?
El Foro Bellver vol ser una trobada mensual amb la intenció de crear comunitat. Ara als lectors no només els has d’oferir la lectura del diari, sinó que cal reforçar aquest esperit de comunitat perquè els serveixi com una experiència més que complementi el lligam amb la capçalera.

Què ofereixen?
És una activitat que complementa el suplement cultural Bellver, que s’edita cada dijous amb el diari i que està coordinat per Pere Estelrich. Des de taules de debat, projeccions audiovisuals, presentacions de llibres fins a actuacions musicals. Els actes tindran lloc amb una periodicitat mensual al Club Diario de Mallorca a Palma.