Miquel Puiggròs (Sineu, Mallorca, 1973) és fundador i cocoordinador de Díngola,una revista de premsa forana amb seu a Sineu, editada per l’Obra Cultural Balear. Llicenciat en Ciències Biològiques i amb diversos postgraus, es dedica des de fa més de 20 anys a l’assessorament, la formació i la comunicació en els àmbits de la salut pública, la sostenibilitat, el medi ambient i la seguretat, i ha publicat en diversos mitjans de premsa impresa i digital. En el seu perfil a Twitter es descriu com a “biòleg, periodista i agitador cultural”. Puiggròs va assumir la coordinació compartida de Díngola, primer amb Marta Bergas i després amb Jorgina Fusté.
Què simbolitza Díngola?
Díngola és un producte de l’OCB Sineu, el més important més enllà dels actes culturals, festius, d’oci i reivindicatius. L’OCB a Mallorca és com l’Òmnium Cultural a Catalunya, una entitat que es dedica a fomentar la cultura, la llengua, etc. Per tant, la capçalera té una mirada local i, òbviament, en català. La línia editorial és de defensa i promoció de la llengua, la cultura, el país… però no estem casats amb ningú.
Però Díngola és una publicació que, a diferència de la gran majoria de la premsa forana de Mallorca, sempre ha estat innovadora.
Díngola cerca i crea informació. En realitat la revista ha estat en constant evolució. I segurament evolucionarà constantment. El portal digital, i ho dic en to de broma, és com una “agència de notícies” sobre Sineu. Mitjans més grossos ens diuen que visiten el nostre portal molt sovint.
En l’ecosistema de la premsa forana de Mallorca, en quin lloc s’ha situat Díngola?
Jo crec que ja ens hem fet un nom i som un mitjà reconegut dins la premsa forana, dels municipis de fora de Palma. Sempre hem mirat de ser molt professionals, tot i que ningú cobra, exceptuant la persona de disseny i maquetació. L’equip el formem un seguit de persones que hi col·laborem altruísticament. Som un mitjà d’informació en el qual hi ha periodistes i persones vinculades des de sempre en el món de la comunicació, el món cultural o l’acadèmic. Hi ha revistes de caràcter més ‘amateur’ dins la premsa forana, per això a vegades ens sobrevaloren una mica.
La publicació de paper sempre ha sigut de pagament.
Així és, sempre. Pensa que ens financem amb la venda de la revista, i la publicitat de les empreses locals o bé l’administració municipal. Fins fa uns anys no havíem rebut ni un duro de cap govern. Ho dic pels polítics de certs partits, que carreguen contra les subvencions als mitjans en català…
“La premsa forana de Mallorca no fa el salt al digital per pur romanticisme. Costa desfer-se del paper”
Díngola és una de les primeres capçaleres de la premsa forana de Mallorca que han apostat per ser en format digital. Perquè vau fer el pas?
Perquè vivim en una societat on tot es digitalitza. A poc a poc ni tan sols hi haurà moneda en paper. Avui l’smartphone per exemple s’ha transformat en una espècie d’extremitat més del cos. Compres el diari perquè la sensació de llegir-lo prenent un cafè amb llet i un croissant en el bar, és millor que llegir des d’una pantalla, però en realitat la majoria de notícies ja les saps abans de llegir-les, perquè les has vist abans, gairebé en directe en mitjans digitals i xarxes socials.
Per què creus que costa tant fer el pas al digital a la majoria de capçaleres que hi ha a premsa forana de Mallorca?
Per pur romanticisme. Costa desfer-se del paper. Tu saps l’olor que fa Díngola quan surt del forn? Quan la revista surt de la impremta, encara calenta, fa aquella olor de paper… i quan fa fred, en el sofà, devora la xemeneia… és un plaer! És com llegir un llibre electrònic: no és el mateix! Per altra banda, no oblidem que encara hi ha gent que és analfabeta digitalment: les persones d’edat avançada encara no es mouen bé en el món digital.
Quin és el perfil dels vostres lectors?
Els lectors són de qualsevol tendència política, perquè crec que veuen que som un mitjà seriós, que tot i tenir una línia editorial definida, cuidem bé la coherència informativa, contrastem les notícies, etc. Pel que sabem, ens llegeix des de gent més jove –el digital– fins a persones més majors o també gent que col·lecciona tots els números –revista en paper–. Fora de Palma o de les ciutats més grans hi ha poca competència, i potser els diaris no donen tanta cobertura a municipis petits, i per tant, la gent recorre a la premsa forana.
Quins projectes teniu a curt o mitjà termini?
Pfffff… Trobar relleus! És molt difícil. I nosaltres, el consell de redacció actual, ja fa molt que hi som.
Quin és el futur que li veus a la premsa forana de Mallorca?
Si es modernitza, i també si es professionalitza en la mateixa línia que he explicat abans a la primera pregunta, pot tenir continuïtat. Perquè cobrim un espai que no cobreix la premsa més gran. Som al lloc de la notícia, no cal que enviïn un corresponsal. Vivim la notícia perquè som allà. Ara bé, cal que els que estirin siguin gent innovadora, creativa, jove i amb moltes ganes.
