Foto: Laura Becerra

Urko Urbieta (Irún, Guipúscoa, 1979) és des del 24 d’octubre el nou secretari general del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Navarra, el periodista basc va aterrar fa 14 anys a Palma per treballar a la Cadena Cope, Punto Radio i, actualment i des de fa més d’una dècada, a Última Hora. Urbieta i el seu equip s’han fixat com a prioritat que l’SPIB recuperi el terreny perdut i es converteixi en el pal del paller dels professionals de la comunicació a les Illes Balears. El periodista guipuscoà arrelat a Palma atén Comunicació 21 en la seva primera entrevista –aquest cop des de l’altra banda– com a secretari general de l’SPIB.

Es posa al capdavant de l’SPIB recollint la feina feta per Maria Amengual, que ha acceptat seguir en el seu equip. Quina ha estat la tasca d’Amengual en els dos darrers anys?
Estem molt agraïts a la feina feta per Maria Amengual, que ha fet la tasca més feixuga: reflotar l’SPIB després de recuperar els diners que ha retornat qui va ser l’exsecretari general de l’associació. Pensin que l’SPIB havia estat un sindicat de referència, on destacava per connectar els agents del sector i que, actualment, compta amb més d’un centenar de professionals a les Illes. Per tant, el moment més delicat i difícil l’hem superat amb Maria Amengual al capdavant. Ara toca començar a gaudir-ho.

Quin és el full de ruta a partir d’ara?
La nostra prioritat serà recuperar l’activitat i tornar a l’SPIB el paper rellevant que tenia fins fa uns anys enrere. Entre els reptes de la nova junta hi ha la creació d’un portal web que es converteixi en la seu virtual de l’SPIB, la posada en marxa d’un programa de formació, la millora de la comunicació interna i externa, i la reivindicació de mesures que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral. A aquest darrer aspecte hi posarem tota l’energia possible, perquè arran del confinament s’ha accentuat encara més la dificultat en la conciliació familiar. I això que jo no tinc fills!

Tot i ser un territori petit, el sector de la comunicació està representat per dues associacions: l’SPIB i l’APIB. En què es diferencien?
Que l’SPIB és un sindicat i disposa d’una assessoria jurídica, i això m’agrada subratllar-ho. Tenir una assessoria jurídica permet als nostres associats disposar de suport jurídic, i és un aspecte rellevant, sobretot en els temps que corren amb la pandèmia sanitària. Ho dic per experiència pròpia.

Vostè coneix de primera mà què significa ser acomiadat d’una feina –el 2010, a Punto Radio– i viure actualment sota un ERTO a Última Hora.
Així és. I ja li dic que no em resultaria estrany que, a partir de l’1 de març, la direcció del diari ens allargués l’ERTO un temps més. Som un col·lectiu que, des de la crisi econòmica de 2010, s’ha parlat ben poc de la situació en què es troba el sector del periodisme. No ens hem recuperat mai i, quan ens pensàvem que aixecàvem el cap, hem entrat en una nova recessió. Però, curiosament, som invisibles a diferència d’altres sectors.

Però amb l’ERTO a Última Hora ha treballat menys dies dels que ho feia abans.
Sí, però amb la diferència que havia de fer la mateixa feina en només tres dies. Des de l’1 de setembre ja són quatre. I això està tenint conseqüències en el tractament dels continguts. Actualment, m’encarrego d’elaborar els reportatges per a les pàgines centrals del suplement setmanal d’Última Hora que surt els diumenges. Ara no treballem de la millor manera com voldríem, ens dediquem a fer malabars, però no és culpa nostra. I tampoc penso que sigui responsabilitat dels meus caps, que quedi clar.

Què pensen fer des de l’SPIB?
Seguir reivindicant i lluitant de forma incansable la nostra professió des del sindicat. Plantar cara per intentar capgirar una situació molt complexa. La segona onada de la pandèmia pot desembocar en més acomiadaments i tancaments de mitjans de comunicació a les Illes, i des de l’SPIB lluitarem per evitar-los. Vivim una situació completament adversa a quan vaig aterrar a Palma per primer cop. Aleshores, l’obertura d’IB3 va deixar la resta de mitjans sense professionals, i va permetre l’arribada de periodistes d’arreu de l’Estat espanyol. És el meu cas.

Vostè va triar Palma i d’això ja fa 14 anys! Què hi ha trobat a les Balears?
Vaig venir a fer unes pràctiques d’estiu a la Cadena Cope a Palma i em vaig acabar enamorant bojament de l’illa! Amb 25 anys, després d’un temps a casa els pares i de superar un càncer, vaig rebre una trucada de Ferran Martínez –qui aleshores era el cap d’informatius de Cope Mallorca– oferint-me una substitució de tres mesos. No m’ho vaig pensar dues vegades, vaig tornar a Palma perquè era el que volia fer tota la vida… Des de petit que sempre m’ha agradat escriure, la llàstima és que em vaig decantar pel periodisme [bromeja]. Em sento periodista pels quatre costats i m’apassiona la meva feina.

Després de mitja vida a Palma, tot i néixer al País Basc, ja el veuen com un dels seus a les Illes?
No pas! Aquí sempre seré un foraster [riu]. Vaja, una cosa semblant als maquetos al País Basc. Al marge d’això, hi ha un altre aspecte afegit, que jo no parlo català. Hi ha gent que no m’ho perdona i ho puc arribar a entendre. Ara que soc secretari general del SPIB em sento amb l’obligació d’aprendre’l, però fins ara sempre m’havia vençut la vergonya. Així i tot, a Palma em sento com a casa i vull viure-hi tota la meva vida.