Odei A.-Etxearte, Gerard Pruna, Neus Tomàs, Marc Martínez Amat, Ferran Casas i Roger Mateos.
Sis periodistes de mitjans diferents han publicat Tota la veritat (Ara Llibres), on analitzen amb diverses fonts els moments claus del procés independentista català, des de la gestació del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 fins a la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat.
Ferran Casas (NacióDigital), Odei A.-Etxearte (VilaWeb), Marc Martínez Amat (RAC1), Roger Mateos (Efe), Gerard Pruna (Ara) i Neus Tomàs (eldiario.es’) recopilen els punts de vista dels actors més importants, o bé dels seus autors més immediats, per dibuixar els fets de major interès i tensió de la política catalana dels darrers anys. En ell, s’hi revela que l’1-O “no el va fer la gent; el va fer el Govern”, malgrat que atribuir-lo a la societat organitzada s’ha convertit en una de les “grans boles” del procés.
Així ho va explicar Casas en la presentació del llibre aquest dimarts a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. El periodista de NacióDigital va insistir que, en tot cas, l’1-O el va “defensar” la gent, però que es va gestar i organitzar des de l’Estat Major, un organisme format per part del Govern de Carles Puigdemont amb aquest propòsit. Casas també va detallar que l’Executiu català va assumir que no tenia força per imposar el resultat del referèndum ni “capacitat de controlar el territori”, i que volia evitar escenes de violència.
“Segurament sense l’Estat Major no hagués estat possible el que vam viure l’1 d’octubre. Hi va haver molts moments que l’embrió de l’1-O va estar a punt d’anar-se’n en orris i no va passar de miracle”, va resumir Mateos, que va confessat haver descobert aquest Estat Major “de casualitat”.
Un deute del periodisme
A la presentació es va fer palès que hi havia una gran desconnexió entre la Generalitat i el Govern espanyol, la qual cosa explica que l’Executiu de Mariano Rajoy cregués que no hi hauria referèndum i que el Govern “subestimés” la resposta de l’Estat a la consulta. “Igual que aquí no es va calcular la força d’allà, allà no es va calcular el que estava passant aquí”, va apuntar Tomàs.
També que la desconfiança entre els dos partits del Govern, ERC i PDeCAT, va ser alhora un entrebanc per a l’entesa i el motor de l’1-O, com va explicar Pruna, que va posar com a exemple que l’aleshores vicepresident Oriol Junqueras va saber que seria responsable del referèndum pocs minuts abans que Puigdemont ho anunciés al Parlament.
Per vídeoconferència, Martínez Amat va recalcar que aquestes desavinences històriques “encara no s’han pogut resoldre” entre ERC i ara JxCat. També va afirmar que el llibre pretén saldar un “deute del periodisme”, que va ser incapaç d’arribar al fons del que estava passant durant la passada legislatura catalana, i que va admetre els silencis per resposta per part del Govern.
Per la seva part, A.-Etxearte va explicar que, tot i la multitud de fonts que han consultat els sis periodistes, hi ha hagut intents d’enganyar o ocultar informació, però ho va considerar “mentides piadoses” per protegir algú o bé perquè l’exili i la presó han deixat “cicatrius humanes que dificultaven que molts volguessin parlar”.
L’acte de presentació de Tota la veritat, conduït per la periodista Lídia Heredia, va reunir una important representació periodística i política, amb les diputades Jéssica Albiach i Gemma Geis; l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis, David Saldoni; els exdiputats Roger Montañola, Marta Pascal i Joan Coscubiela, i el diputat al Congrés Ferran Bel, entre d’altres.
El llibre explica des d’anècdotes com la marca de patates fregides que es consumia en una reunió, fins als intents frustrats d’una mediació internacional en el conflicte de la mà de l’exsecretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. També revela que Puigdemont i l’ara president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es van trobar dues vegades l’estiu abans de l’1-O, i que l’exdelegat del Govern espanyol, Enric Millo, va fer creure que aturar la declaració d’independència facilitaria el diàleg amb l’Executiu espanyol.
Tota la veritat també treu a la llum alguns dels plans dels partits independentistes per a la fugida dels seus dirigents si les coses es complicaven, i detalla que l’ara conseller d’Interior, Miquel Buch, hauria pogut ser el candidat de JxCat a president si Quim Torra –que va escriure el discurs de Puigdemont declarant la independència que finalment no va llegir i a qui ERC havia sondejat per incorporar-lo a les llistes electorals– no hagués acceptat l’encàrrec de Carles Puigdemont de succeir-lo.
