El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió realitzada el passat divendres, va autoritzar l’arrendament de set llicències de televisió digital local fins ara explotades pel grup Canal Català a favor de Xarxa de Serveis i de Comunicació 2014, l’empresa creada per gestionar El Punt Avui Televisió.

L’acord del ple s’ha realitzat gràcies al vot de qualitat del president del CAC, ja que s’havia produït un empat a tres entre els vots favorables dels consellers proposats per CiU (Roger Loppacher, Josep Pont i Yvonne Griley) i els vots contraris de les del PSC (Carme Figueras i Elisenda Malaret) i el del PP (Daniel Sirera), tal com havia passat amb un informe sobre l’equiparació a 13tv i Intereconomía dels plantejaments en favor de la independència amb règims totalitaris, i un altre sobre l’Info K de la Via Catalana.

Autorització atorgada amb “presses”

Així, mentre uns consellers consideren que l’operació, segons la documentació aportada, compleix amb les lleis audiovisuals catalana i estatal, els altres no hi estan d’acord. En el seu vot particular, Malaret, Figueras i Sirera asseguren que l’autorització d’arrendament s’ha fet de manera “poc acurada i pulcre” i s’ha adoptat de forma “precipitada”.

Segons afirmen, “les presses s’han imposat i no s’ha realitzat un examen rigorós de la documentació aportada i del seu encaix amb els compromisos assumits per cadascun dels set canals” que es lloguen.

Una televisió nacional i no set locals

Un dels arguments pel seu vot contrari es basa en què les TDT locals han de realitzar una programació de proximitat i no poden emetre més del 25% de contingut en cadena. Així, asseguren que “no s’ha exigit” a El Punt Avui que justifiqui en línies generals les característiques i la tipologia dels continguts de cadascuna de les llicències.

De fet, Malaret, Figueras i Sirera destaquen que les informacions fetes públiques fins ara fan referència a una única programació per a totes les demarcacions. En la justificació presentada, la Xarxa de Serveis i de Comunicació 2014 explica que té previst emetre un programa-tertúlia diari d’unes quatre hores i una tertúlia esportiva d’una hora, i que la resta seran continguts de la Xarxa Audiovisual Local.

Així, segons els consellers discrepants, la no acreditació del caràcter local per a cada territori transforma les set llicències en una televisió d’àmbit nacional, doncs “juntes abasten gairebé la totalitat de la població de Catalunya”.

En el seu vot particular contra l’atorgament, també recorden que, un cop assolit l’acord entre Canal Català i El Punt Avui TV, la primera va deixar d’emetre i al poc temps la segona va començar a fer-ho en proves sense cap autorització del CAC, fet que consideren “tampoc aporta la credibilitat necessària”.

Desacord respecte a la majoria necessària

A banda, els tres consellers discrepants consideren que l’acord no respecta les “exigències formals” de la normativa, ja que s’ha aprovat per majoria simple, quan segons la Llei del CAC els acords “relatius a l’àmbit de les llicències” són un dels supòsits en què es requereix majoria absoluta. La resta de consellers però, argumenten la validesa de la votació en un informe de l’àrea jurídica que estableix que els arrendaments de llicències es poden aprovar per majoria simple.

A més, Malaret, Figueras i Sirera es queixen que no s’han respectat les regles en l’adopció d’acords pels òrgans col·legiats, ja que van rebre la documentació corresponent a l’informe jurídic i a la proposta d’acord finalment adoptat una hora abans d’iniciar-se el ple i no amb 48 hores d’antelació.