El català es veu més desplaçat pel castellà que no pas per l’anglès a l’hora de publicar recerques en revistes científiques de l’entorn lingüístic català corresponents a diferents disciplines de la comunicació. Així ho constat un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans.
El treball analitza 1.721 articles publicats entre 2019 i 2023 en una mostra de 23 publicacions nascudes en una institució de l’entorn lingüístic català (Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears o País Valencià) o amb un consell editorial integrat almenys per un 50% de persones vinculades a institucions d’aquests territoris.
La recerca conclou que el 69,7% dels articles analitzats estan en castellà; el 25,1% en anglès; un 8,7% en català; el 2,8% en portuguès, i el 0,30% en francès. A més, de les 23 revistes, n’hi ha sis que no accepten textos en català, i cap d’elles publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya (català, castellà i anglès).
Els resultats d’aquest estudi s’han donat a conèixer recentment a través de l’article Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023) , publicat per la revista BiD. Els autors són els investigadors Marc Hernández Ruiz, Elisenda Aguilera Cora, Aleix Martí Danés i Bertran Salvador-Mata del Departament de Comunicació de la UPF, i Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la Societat Catalana de Comunicació de l’IEC.
Les causes
L’equip d’investigadors explica que criteris dels índexs internacionals per classificar les revistes científiques per grups determinen la seva reputació i prestigi i, alhora, contribueixen a explicar el predomini de l’anglès enfront d’altres llengües. D’aquesta manera, publicar en anglès “pot comportar un major impacte científic” i afavorir la millora de la revista en aquests índexs, mentre que fer-ho “pot arribar a ser contraproduent dins dels canals de validació acadèmica internacional”.
Alhora, les polítiques d’acreditació del personal docent i investigador d’organismes com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) valoren més les publicacions en les revistes més ben posicionades, cosa que “condueix a un ús residual del català en els articles científics”.
Quant al predomini del castellà sobre el català, els autors de l’estudi apunten tres possibles causes:
- L’ús per defecte del castellà (una vegada s’ha renunciat a la publicació de revistes internacionals en anglès) també emprat en l’àmbit llatinoamericà.
- La manca de recursos que pateix la recerca en català i els equips editorials de les revistes analitzades.
- La desvinculació progressiva de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen, en un entorn científic marcat per la competitivitat.
Davant d’aquesta situació, l’equip de recerca aposta per fer canvis en les polítiques d’acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català, i donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.
Com a escenari de futur, la investigació també planteja que les revistes d’àmbit català podrien esdevenir “espais de resistència davant de les tendències hegemòniques de la ciència global”.
El 51% dels creadors de contingut de Catalunya no genera ingressos, segons un estudi
