El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya considera que l’emissió del documental Hola, Europa! a l’espai Sense ficció de TV3, el passat 7 de maig, no va suposar una vulneració de les missions de servei públic. Segons l’òrgan regulador, el treball de Dolors Genovès no és una peça informativa, sinó un “documental de tesi” i , en aquests casos, l’anàlisi del principi de pluralisme “abasta un període de temps més ampli per permetre valorar-ne l’observança o la inobservança”.
Amb tot, el Consell recorda a Televisió de Catalunya la “necessitat” que en els documentals de no ficció es reflecteixi “l’ampli ventall de qüestions i estats d’opinió que animen el debat en una societat democràtica i, en general, que ajuden a ampliar els horitzons culturals de la població”, tal com recull el seu Llibre d’estil. Del mateix document també remarca que “els documentals que es produeixin i difonguin amb vocació informativa estan subjectes als criteris professionals d’obtenció i tractament de la informació”.
Queixa del PSC
Segons el Consell, va decidir analitzar el documental d’ofici, tot i que després, el 16 de maig, va rebre una queixa de Núria Parlon, portaveu del PSC a la comissió de control parlamentària de la CCMA, on afirmava que en el treball no s’havien reflectit “les diverses opcions de pensament filosòfic i polític en relació amb la qüestió de la independència de Catalunya”, i que transmetia un discurs “uniforme i unidireccional” on es dóna veu a molta gent “però amb una visió única i sense matisos”.
En l’informe del CAC, s’assegura que Hola, Europa! és un documental de tesi on s’expressa el punt de vista de la seva autora, Dolors Genovès, que té com a objectiu aportar arguments favorables a l’autodeterminació i a contrarestar els arguments contraris a una eventual independència de Catalunya.
“No és una peça informativa sobre les distintes opcions, parers o realitats vinculades amb el tema, sobre la qual pugui reclamar-se criteris de pluralisme en sentit estricte, o equilibri, que resulten aliens al gènere documental per la pròpia naturalesa discursiva; criteris que sí resulten exigibles a altres estils convencionals de transmissió de la informació, com ara els teleinformatius”, afegeix el CAC per argumentar la seva decisió.
