El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, ha lamentat que el Govern espanyol no hagi recollit cap de les principals propostes realitzades per l’ens regulador en els dos períodes de consulta de la futura llei general de comunicació audiovisual estatal. “Resulta decebedora la resposta que s’ha donat a Catalunya, ja que el projecte no respecta la diversitat cultural i lingüística de l’Estat espanyol, no assegura el finançament de la CCMA i no reconeix les competències indispensables que han de tenir les autoritat de regulació audiovisual”, ha afirmat.
Davant d’aquest bandejament, Loppacher aposta per mantenir les reclamacions en el tràmit en el Congrés dels Diputats i en paral·lel reactivar la legislació audiovisual pròpia que preparava el Govern de la Generalitat i que va decaure per les darreres eleccions. “L’Estatut d’Autonomia preveu que, en el supòsit que la Unió Europea aprovi una legislació que substitueixi una normativa bàsica, com és el cas, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que en el nostre cas seria mitjançant la reforma de la llei audiovisual catalana, que és del 2005”, ha apuntat.
El president del CAC considera que l’Executiu hauria d’aprovar amb urgència la reforma de la llei audiovisual catalana. “El que és important és que s’actuï de manera immediata, ja que aquesta norma serà determinant per vertebrar el sector audiovisual durant els propers anys. Per contra, el que ha fet la proposta ministerial és mantenir les competències catalanes a les que eren quan el mercat audiovisual el composaven majoritàriament els serveis de comunicació audiovisual difosos per ones hertzianes”, ha afirmat Loppacher.
Les propostes del CAC
El Projecte de llei general de comunicació audiovisual elaborat pel Govern espanyol no ha pres en consideració les peticions presentades pel CAC en els dos períodes d’al·legacions (entre altres institucions i entitats), ja que el text no contempla cap quota mínima d’obra audiovisual en llengües cooficials que no siguin el castellà.
En concret, la futura normativa estableix que els serveis de comunicació televisiu lineal han de garantir un mínim del 51% del temps d’emissió a obra europea, i que d’aquest percentatge el 50% s’haurà de reservar a “obres en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”. El CAC proposa que d’aquest 50% a llengües oficials de l’Estat, la meitat sigui per al català, el basc o el gallec, o com a mínim un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
El nou text també estableix que un 30% del catàleg de les plataformes audiovisuals ha d’estar dedicat a obres europees, i que d’aquest percentatge s’ha de reservar un mínim del 50% a produccions en castellà o en alguna de les llengües oficials de l’Estat. En aquest cas, el CAC també reclama que la meitat del 50% sigui per al català, el basc o el gallec.
El Consell de l’Audiovisual també destaca que no s’ha recollit la seva proposta per tal d’augmentar l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició, que l’ens regulador proposa modificar del 5 al 10%.
Per altra banda, el CAC considera que caldria que les funcions de supervisió i control de les plataformes d’intercanvi de vídeos, en el Projecte de llei atribuïdes en exclusiva a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, s’exercissin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat espanyol. En aquest sentit, apunta que caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions.
El text de la futura llei també estableix que els prestadors de serveis a petició i d’intercanvi de vídeos aportin un 1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE. El CAC entén que aquest nou finançament s’hauria d’estendre als serveis d’àmbit autonòmic com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
