El Tribunal Constitucional ha determinat que Federico Jiménez Losantos no va vulnerar el dret a l’honor dels exlíders d’Esquerra, Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, quan els va titllar de “socis d’ETA”, entre d’altres. D’aquesta manera, el TC ha desestimat el recurs d’empara presentat pels dos antics dirigents i ERC, i ha confirmat la sentència en el mateix sentit del Tribunal Suprem de febrer de 2010.
Els fets van succeir en dies successius de juny de 2005, quan des del programa de ràdio que dirigia, Jiménez Losantos va dir que “ERC és un partit sempre violent, sempre colpista”; “si t’atreveixes, Roviretxe, porta’m als tribunals i repassem quants terroristes tens en el teu partit, amb el seu historial i activitats, començant per Puigcercós”, o “aquests socis d’ETA a Perpinyà”.
Llibertat d’expressió o d’informació?
La Sala Segona del Constitucional assenyala que les expressions que va utilitzar el periodista “se situa en els límits de l’admissible pel seu caràcter feridor i desmesurat”, però considera que es troben “emparades” per la llibertat d’expressió, ja que “s’emmarquen en un debat nítidament públic i de notori interès, van ser pronunciades per un periodista i es referien a l’activitat de dirigents polítics com a tals, el que amplia els límits de la crítica permissible”.
Segons la resolució del TC, l’anàlisi dels fets s’ha de fer sota el prisma de la llibertat d’expressió, que no exigeix la comprovació de la veracitat dels fets, i no de la llibertat d’informació, que sí obliga a contrastar-la.
Magistrats discrepants
Amb tot, la resolució compta amb els vots particulars de dos magistrats que són partidaris d’acceptar el recurs d’empara. Ambdós consideren que les afirmacions del periodista s’haurien d’haver enjudiciat no només des del punt de vista de la llibertat d’expressió, sinó també de la d’informació, i per tant quedar subjectes a l’exigència de veracitat.
Els dos magistrats discrepants consideren que algunes de les qualificacions de Jiménez Losantos “sobrepassen amb escreix el més exigent àmbit de licitud de la llibertat d’expressió, entrant de ple i sense embuts en el territori de l’insult i la injúria”.
Sentències divergents
La resolució del Constitucional divergeix amb la de fa dos anys del Tribunal Suprem, que va condemnar Jiménez Losantos per danys a l’honor i la imatge d’Esquerra per un article publicat a El Mundo. En l’escrit, d’octubre de 2007, el periodista acusava el partit republicà de tenir armes a les seves seus per “acovardir” o fins i tot “matar adversaris polítics”. A més, afirmava que ERC tenia entre els seus càrrecs directius “pistolers sense penedir de Terra Lliure”.
Segons la sentència del Suprem, la llibertat d’expressió de Jiménez Losantos no podia prevaldre sobre el dret a l’honor, ja que les acusacions de l’article eren “d’extrema gravetat”. A més, el TS considerava que les paraules del locutor suposaven un “greuge innecessari de la dignitat o el prestigi” d’Esquerra.
