El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem sobre les sancions a mitjans de comunicació per vulnerar la Llei del règim electoral general.
El TS va demanar el parer del TC arran de la multa a l’ABC per la publicació d’una entrevista a Inés Arrimadas en la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017. La Junta Electoral Central va sancionar amb 1.000 euros el director del diari, Bieito Rubido, per incomplir la prohibició de realitzar campanya electoral i difondre propaganda.
L’ABC va recórrer defensant que va exercir el dret a la informació i la llibertat d’expressió, i que l’entrevista a la líder de Ciutadans es va realitzar en un àmbit merament informatiu.
Ara el Constitucional considera pertinent analitzar els articles al respecte de la LOREG i la Llei de premsa i impremta. A més, comunica les actuacions al Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i la Fiscalia General de l’Estat perquè puguin personar-se en el procés i formular les al·legacions que considerin.
Els arguments del TS
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem considera que l’article 153.1 de la LOREG conté una norma sancionadora ambigua “de possible inconstitucionalitat per ser imprecisa, inclús des del punt de vista gramatical, oberta i de dubtosa compatibilitat amb les exigències de la garantia material exigible a tot tipus sancionador”.
En la petició al Tribunal Constitucional, el TS argumentava que la Junta Electoral sanciona una persona diferent de l’entrevistada, que és qui “hauria realitzat la conducta típica de realitzar actes de campanya”, i que es produeix per “la mera condició objectiva de ser el director del diari”.
També recordava que a la LOREG “no hi ha cap referència als mitjans de comunicació com a possibles subjectes infractors”, de manera que traslladar al director la “responsabilitat” podria afectar la seva presumpció d’innocència.
La Suprem afegia que entendre que un mitjà de comunicació està entre els subjectes actius de la norma sancionadora fa que el tipus legal “resulti possiblement incompatible amb les exigències constitucionals”. A més, remarcava que la quantia de la sanció “no és el rellevant, per estar en joc la llibertat d’informació”, que empara la realització de fer entrevistes, “a diferència de la propaganda electoral i la campanya”.
