La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge; la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, i l’advocada Carla Vall han presentat el Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual. Es tracta d’un text pioner a l’Estat acordat amb el sector que ofereix un model d’actuació i d’abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per violència física, psicològica, sexual o digital.
Les impulsores del document entenen que l’adhesió al protocol per part de les empreses productores catalanes simplificarà els procediments per activar la investigació, alhora que implicarà un compromís de transparència i garantia d’aplicació de les mesures preventives establertes.
El document respon als estàndards fixats pel Protocol marc per una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista, aprovat pel Govern el 2022 i impulsat per Igualtat i Feminismes, que coordina les administracions per posar fi a la violència institucional vers les dones.
“S’ha acabat”
“Volem que sigui un document referent, amb estàndards clars i rigorosos en les mesures de prevenció i reparació d’aquestes violències, i que ofereixi d’aquesta manera una guia pràctica per a totes les empreses i el conjunt de professionals del sector al nostre país. Fem una crida a l’adopció d’aquest protocol i a comprometre’s fermament amb la seva aplicació. La transformació del sector en un espai segur, respectuós i igualitari és una tasca col·lectiva que requereix la implicació de totes i tots”, apunten.
“S’ha acabat normalitzar aquestes violències i els abusos de poder que les sustenten,” ha assenyala Tània Verge. “S’ha acabat qüestionar el testimoni de les víctimes i justificar comportaments intolerables. S’ha acabat la impunitat davant una greu vulneració dels drets humans que afecta directament la dignitat, la llibertat i la integritat de les persones, que limiten les seves oportunitats professionals i personals, i que perpetuen una estructura de poder desigual i injusta,” ha continuat la consellera.
“Per poder aconseguir un audiovisual segur per a totes, la prevenció havia de ser un objectiu des del principi del projecte”, ha explicat Judith Colell, que ha remarcat la implicació de professionals i entitats del món audiovisual en tot el procés d’elaboració del protocol guia. “Per a nosaltres la implicació del sector era condició sine qua non per treballar, ja que es tractava de fer una eina realment útil” ha afegit la presidenta de l’Acadèmia.
“Hem adaptat la norma als moviments que ja s’estaven donant al sector”, ha apuntat Carla Vall. “No estem pensant només en les conductes més greus, sinó que estem parlant de les conductes simbòliques que tot just comencen. L’eix de la prevenció estructural és començar a generar un canvi de consciència. I això no depèn exclusivament de la víctima, ni significa necessàriament activar una denúncia penal”, ha reblat l’advocada especialitzada en violències masclistes.
Judith Colell, Tània Verge i Carla Vall, durant la presentació [foto: Departament d’Igualtat i Feminismes].
Temporalitat i itinerància, factors de risc
El protocol indica que, en termes generals, la indústria cinematogràfica es caracteritza per la temporalitat dels seus projectes i la itinerància de les persones professionals d’una producció a una altra. A més, sovint es poden donar jornades llargues de rodatge amb nocturnitat o desplaçaments amb pernoctació fora del lloc habitual de residència.
“Aquesta intermitència laboral i característiques específiques del sector són un factor de risc per amagar i silenciar situacions de violència masclista o LGTBI-fòbica, per raó de gènere i qualsevol altre tipus d’abús”, apunta. En aquest context, els departaments de producció i direcció són els de màxim lideratge durant un rodatge i, per tant, els que tenen “la màxima responsabilitat interdepartamental”.
En tot cas, es remarca que l’empresa productora és la responsable de prendre mesures preventives específiques i d’activar la comissió d’abordatge en cas que es produeixi una comunicació per part d’una de les persones que té contractades.
Incorporació de persones de referència
La prevenció proactiva, eix bàsic del text, s’entén com un conjunt d’actuacions permanents i prèvies a la constatació de conductes violentes. La seva finalitat última és la de “transformació feminista estructural que pretén erradicar aquells factors sistèmics que perpetuen els estereotips sexistes i les causes contextuals que sustenten les violències masclistes”.
El protocol contempla la formació de persones de referència dins els rodatges, preparades per detectar i acollir casos i derivar-los al servei d’atenció, així com un conjunt d’activitats de sensibilització a l’inici de les produccions dirigides a totes les persones que formin part del projecte. L’Acadèmia oferirà de manera periòdica i gratuïta aquestes formacions dissenyades específicament per al sector audiovisual i dirigides a formar els caps d’equip per poder fer aquestes tasques de detecció i acollida.
En segon lloc, el text també posa èmfasi en la reparació integral, amb mesures preventives i cautelars aplicades als casos concrets, efectives i no revictimitzadores, de caràcter jurídic, econòmic, social, laboral, sanitari i educatiu, les quals s’enfoquen de manera simultània a la no repetició i a la finalitat de recuperació.
Comissions d’abordatge especialitzades
La guia estableix procediments d’actuació, no condicionats a la presentació de la denúncia penal, seran iniciats amb la presentació d’una comunicació o petició d’activació de procediment per part de la persona afectada, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació. També ho pot fer el servei d’atenció a les víctimes o, d’ofici, la direcció de l’entitat, sempre que tingui el consentiment de la víctima. És obligatòria quan es tracta de menors d’edat o persones amb una situació especial de vulnerabilitat, i ha de respectar en tot moment els principis de confidencialitat, autonomia i ritme de decisió de les persones que hagin patit la situació.
Una vegada sol·licitada l’activació del procediment, en el termini màxim de tres dies s’ha de constituir la comissió d’investigació, creada ad hoc per a cadascuna de les situacions i integrada per tres persones amb un perfil especialitzat en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones de l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge.
L’abordatge del cas pot incloure mesures cautelars, reparadores o disciplinàries, amb sancions que poden implicar la suspensió de feina i sou, l’acomiadament disciplinari o l’exclusió de candidatures individuals a premis, entre d’altres. En un dels punts, el document inclou recomanacions específiques per a les comunicacions amb els mitjans.
Actuació i prevenció en tot el procés
El protocol guia presentat abasta totes les fases del procés audiovisual. En la prèvia al rodatge, reclama la “màxima concreció” de les escenes íntimes al guió i protegir especialment el càsting, un moment “delicat” on les imatges seran confidencials, no es podrà demanar un nu complet i es preveurà una figura de coordinació d’intimitat si l’escena requereix simulació de sexe. El document indica que tant el càsting com l’assaig, fases amb “unes estructures de poder marcades i un component de vulnerabilitat i dependència”, s’han de desenvolupar en un entorn professional i en horari laboral, mai en una habitació d’hotel o un habitatge particular.
Per a la fase de rodatge, el text contempla mesures específiques en el cas de les escenes íntimes, on serà obligatòria la incorporació del departament de coordinació d’intimitat i s’haurà d’aplicar el protocol de set reduït, també per aquelles que compten amb infants o adolescents. Es posa especial atenció als departaments tradicionalment molt masculinitzats (tècnics) o feminitzats (vestuari, maquillatge, perruqueria) on “sovint” es produeixen situacions d’abús de poder, actituds de menyspreu i comentaris masclistes, racistes o cosificadors.
Quant a les festes de final de rodatge, d’estrena o de participació en festivals i gales, considerades un “entorn laboral on les estructures de poder continuen en funcionament”, el protocol també estableix pautes específiques, com un espai d’acollida i assessorament en cas de patir qualsevol tipus de violència (punt lila), o la formació en la detecció i l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques per part del personal de l’organització.
La figura de coordinació d’intimitat
El protocol reconeix la figura de coordinació d’intimitat i l’eleva a un departament propi dins l’estructura de la producció. Aquest nou perfil professional en l’àmbit audiovisual i de les arts escèniques es va preveure al Pla nacional de prevenció de les violències masclistes de Catalunya de la Generalitat i es regularà com a figura referent en els assajos i rodatges de les escenes relacionades amb la sexualitat i la intimitat, a partir d’una proposta de difusió, formació i acreditació actualment en curs encarregada a l’Acadèmia del Cinema.
La iniciativa, que compta amb el suport tècnic de Lola Clavo, l’única coordinadora d’intimitat amb formació oficial a Catalunya, revisarà les tasques específiques, possibilitats, deures, limitacions i referents d’aquest figura a l’Amèrica del Nord, Regne Unit o Austràlia, amb l’objectiu de formar i acreditar aquest perfil professional al sector audiovisual català.
Neix un servei contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques
