L’històric Diari de Barcelona tornarà el proper 30 d’abril convertit en un mitjà digital multimèdia de la mà d’estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Un mitjà d’actualitat amb vocació d’arribar a un públic ampli però amb la “mirada jove” d’un equip de redacció que ronda els 20 anys de mitjana. Vol ser “l’expressió periodística d’una generació”, afirma a l’ACN Roger Cassany, professor del grau i coordinador del projecte. L’estudiant Malena Ramajo, membre de l’equip ‘fundador’ de la nova etapa corrobora que serà un mitjà “diferent” per la seva joventut, que conjugarà el “compromís” i “l’aprofundir” en temes com el medi ambient, el feminisme o l’habitatge, amb la transgressió –en formats i registres– i la innovació.
“Transmetrà les inquietuds periodístiques d’una generació”, insisteix Roger Cassanya. El professor ho remarca tant o més que el fet que no serà un “diari universitari” a l’ús, sinó un diari d’informació “generalista” com n’hi ha pocs exemples en l’àmbit universitari. Això és el que més el “singularitza”, afirma.
El nou Diari de Barcelona veurà la llum el proper 30 d’abril, exactament 27 anys i un dia després que es publiqués la darrera edició en paper de la històrica capçalera. Sortir “l’endemà” era un objectiu que ni la crisi del coronavirus ha impedit d’assolir. La paralització de l’activitat i la impossibilitat de reunir-se físicament ho ha posat difícil al jove equip que hi ha al darrere, admeten Cassany i Ramajo, però s’han adaptat al nou context per aconseguir-ho.
De retruc, no tots els temes que preveien produir per a l’estrena –i especialment els que involucraven rodatges al carrer– veuran la llum, de moment. I, és clar, la crisi del coronavirus serà un tema recurrent, almenys d’entrada. “Si no tens en compte el coronavirus i el confinament sembles un extraterrestre”, concedeix l’estudiant de quart curs. Se’n parlarà, assegura, però “també d’altres temes que estem preparant i que no hi tenen necessàriament a veure”.
Un mitjà amb “mirada jove”
Malena Ramajo és una de les 18 estudiants del Grau de Periodisme de la UPF que el maig del 2019 “van triar de fer el seu treball final de grau (TFG) en un mitjà de comunicació nou”, sense saber aleshores que se’ls proposaria en realitat de fer renéixer el Diari de Barcelona. “És una gran responsabilitat”, reconeix gairebé un any després i a pocs dies de fer realitat el ‘nou’ mitjà.
Per a Ramajo és prou obvi que aquest serà un mitjà “diferent” (#miremdiferent, és el seu leitmotiv a les xarxes), en la mesura que qui l’ha dissenyat i qui en serà “la redacció” són estudiants de la seva generació, amb edats que ronden els 20 anys. “A qualsevol altra redacció això no existeix”, constata, “i la visió que tenim tots nosaltres només pel fet de l’edat és diferent”. A banda, posa en valor que no estan subjectes “a cap poder ni publicitat” que en “condicioni la independència”.
Sobre el contingut, l’estudiant apunta que, si bé seguiran l’actualitat, es volen centrar en cinc temàtiques: el medi ambient, l’habitatge, el feminisme, els col·lectius “invisibilitzats” i el futur, aquest darrer, com a objecte de preocupació d’una generació per a la qual és “molt incert i ara encara s’hi ha tornat més”.
D’altra banda, les informacions del Diari de Barcelona buscaran aprofundir i contextualitzar bé els continguts, sense renunciar a ser “transgressors” i innovadors quant als formats (combinant text, fotografia, vídeo i àudios), els estils, recursos digitals i sinèrgies amb plataformes i xarxes socials (amb les quals la seva generació ha nascut, fa notar). La periodista cita publicacions que els han inspirat com 5W o Hemisfèria.cat.
Culmina un any de feina, comença una nova etapa
Malena Ramajo i prop d’una vintena d’estudiants de quart de Periodisme es van embarcar el juliol del 2019 en aquesta empresa que està a prop de veure la llum. Des del juliol han treballat en el disseny del projecte i han començat a elaborar continguts. Però quan neixi, ells estaran a punt d’abandonar la universitat. Per això, el plantejament és que l’equip de redacció estigui principalment format per estudiants de tercer curs de l’assignatura Taller Integrat de Periodisme, acompanyats per un periodista professional (l’exalumne Andrés G-Nandín) i en menor mesura per nous alumnes de quart curs que vulguin vincular també el seu TFG a la capçalera, així com alumnes en pràctiques. Així doncs, la redacció de Diari de Barcelona no només serà molt jove, sinó que es renovarà del tot com a molt cada dos anys.
El projecte és plenament “d’universitat”, remarca Cassany. Ho diu en el sentit que hi col·laboren diversos estudis i facultats vinculats a la UPF, sempre amb els estudiants com a protagonistes. El llibre d’estil l’han fet estudiants de Traducció i Interpretació i de Ciències del Llenguatge; alguns continguts –sobretot– culturals i audiovisual els fan estudiants de Comunicació Audiovisual; i la campanya de llançament del mitjà l’han dissenyat estudiants de Publicitat, esmenta el professor. Al marge d’això, l’equip d’estudiants creadors del diari, juntament amb els dissenyadors de la web, van convocar un concurs per escollir la nova capçalera –el logotip– obert a totes les escoles de disseny de Catalunya (estudiants menors de 30 anys).
Història d’un renaixement
La Universitat Pompeu Fabra i l’Ajuntament de Barcelona van acordar el maig de l’any passat la cessió gratuïta de la capçalera a la universitat perquè aquesta la reconvertís en un mitjà fet per estudiants. El projecte venia de lluny. Es va plantejar ara fa una dècada, quan Salvador Alsius era vicedegà de la Facultat de Comunicació (anteriorment havia estat degà dels Estudis de Periodisme), recorda Roger Cassany. Aleshores no es va arribar a materialitzar tot i que es va avançar en les gestions per fer-ho. Tot plegat es va desencallar l’any passat de la ma de l’actual degà de la Facultat, Jordi Balló.
Un any després, veurà la llum una nova versió d’un dels mitjans més antics del món, nascut el 1792 com a Diario de Barcelona, i que després de diverses etapes l’any 1985 va comprar l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores va passar per diverses mans fins que, el 1993 va deixar de publicar-se en paper. En una darrera etapa la seva edició va ser online, fins al 2009, en què es va aturar també la seva publicació digital.
