El secretari de Difusió de la Generalitat, Jofre Llombart, ha comparegut per primer cop aquest dimecres davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, per informar sobre l’acord marc de serveis de gestió i inserció de publicitat institucional en els mitjans de comunicació, el qual es troba en procés d’adjudicació i que s’ha de resoldre en unes setmanes.
Una de les línies mestres que s’ha proposat la Secretaria de Difusió en aquesta legislatura és la de ser “el més precisos possible en la publicitat que fa la Generalitat; és a dir, adreçar directament la publicitat al target, al públic objectiu al que va destinada”. En aquest sentit, Llombart ha explicat que per aconseguir-ho ara hi ha moltes més eines i suports. Com a exemple ha citat la campanya realitzada a l’aplicació de cites Tinder per incentivar la vacunació contra la covid entre població de 20 a 49 anys.
“Aquesta manera d’anunciar-nos farà que la publicitat sigui més eficaç, però sobretot més eficient, un aspecte que és fonamental, atès que estem parlant de diners públics”, ha argumentat Jofre Llombart.
Inversió més ben aprofitada
La principal novetat de l’acord marc en procés de licitació és la reducció de tres lots a dos, amb l’eliminació de l’específic per a mitjans impresos. Així, els dos lots en licitació són el de multimèdia (que inclou les publicacions en paper, entre d’altres) i el de digital (únicament per a mitjans nadius i/o xarxes socials). El primer, dotat amb 20 milions d’euros anuals, i el segon amb 9 milions.
“No només s’han de fixar en quant hem invertit, sinó també en què hem fet o què farem amb aquests 29 milions d’euros”, ha dit Llombart als diputats de la comissió. “Amb les noves eines que disposem de planificació, monitorització i transparència , aquests 29 milions condeixen molt més que fa cinc, sis, deu anys. I a més, en podem tenir un control quasi immediat del seu retorn, almenys en bona part”, ha afegit en referència al format digital. En aquest sentit, ha recordat que, el 2021, la inversió publicitària de la Generalitat en aquest àmbit va representar el 38% del total.
En la seva intervenció, Jofre Llombart ha explicat didàcticament als diputats el procés a l’hora d’inserir la publicitat institucional als mitjans, i ha remarcat en diverses ocasions que es guiaran per criteris tècnics.
“Hi ha dues grans fonts que acaben decidint on va la publicitat: el cost econòmic i l’audiència. Són molt forts, són molt potents, però no són els únics. Sí que hi ha un apartat que és de subjectivitat, però aquesta subjectivitat també té uns certs criteris tècnics”, ha dit. En tot cas, ha subratllat que els criteris utilitzats per inserir publicitat en un mitjà o altre no es decideixen des de la Secretaria de Difusió, sinó que ho fan les centrals de mitjans.
“Quan la Generalitat posa un anunci [en un mitjà de comunicació] ha de tenir en compte –assessorada, i sobretot guiada i tutelada per les centrals de mitjans– quin tràfic té, quins impactes té i quina cobertura té”, ha defensat. “Si hi ha mitjans que tenen una difusió més alta, una cobertura més àmplia i un tràfic més alt, pel simple fet de tenir aquest volum tindran més publicitat. Són criteris estrictament tècnics”, ha afegit al respecte.
“M’agradaria és que se’m jutgés per la feina”
Jofre Llombart també s’ha defensat per si la seva procedència de RAC1 podria influir en el repartiment de la publicitat institucional: “El que m’agradaria és que se’m jutgés per la feina, no que se’m prejutgés per d’on vinc”, ha etzibat, tot recordant que anteriorment també havia estat 12 anys a Catalunya Ràdio.
Per altra banda, respecte de les afirmacions que els grups mediàtics que reben més publicitat institucional de la Generalitat són els proclius al procés independentista, Llombart ha recordat que el 2020 Godó va ser el que en va rebre més, i el segon va ser Prensa Ibérica.
A més, davant les acusacions de “propaganda” en la publicitat institucional, el secretari de Difusió ha recordat que el 80% de la inversió publicitària de la Generalitat prové dels departaments de Salut, d’Educació, de Drets Socials i de l’Agència Catalana de Residus.
Sí, la Generalitat és al Tinder
