La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana ha presentat una sèrie d’al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual que el Govern espanyol havia sotmès a informació pública. Les al·legacions fan referència principalment a la presència del català en les plataformes d’streaming i les televisions estatals, i a la reciprocitat televisiva entre Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

La FOLC reclama que, en els articles de la nova llei on s’esmenti la presència de continguts en alguna de les llengües de l’Estat espanyol, es garanteixi que els emesos en televisions i disponibles en plataformes digitals incorporin les diferents versions lingüístiques existents (de doblatge, subtitulació i audiodescripció) en català, basc i gallec.

En aquesta línia, insta a què la nova normativa promogui “amb mesures concretes i amb uns percentatges mínims” els doblatges, les subtitulacions i les audiodescripcions en les diverses llengües oficials de l’Estat.

Pel que fa a les obligacions d’inversions en produccions europees i de la presència d’aquestes en l’oferta de continguts, la Federació reclama que hi hagi un “mínim percentatge garantit” en llengües oficials que no siguin el castellà. “Entenem que aquest percentatge no hauria de ser inferior al 30% del total, que es correspon aproximadament al pes demogràfic conjunt dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega a l’Estat”, assenyala.

En les al·legacions també s’insta a què els webs i altres interfícies digitals entre el servei de comunicació audiovisual i els usuari incorporin les quatre llengües de l’Estat en els seus textos (com ara opcions dels menús, sinopsis, etc.).

Recuperar els MUX

Per altra banda, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana reclama que totes les comunitats autònomes puguin gestionar dos canals múltiplex (només Catalunya en té dos, el de la CCMA i el de Godó), i recuperar el perdut el 2015 amb el primer dividend digital (el pla per cedir espectre radioelèctric a les comunicacions mòbils 4G). L’entitat recorda que documents tècnics oficials de 2019 reconeixen que el País Valencià i les Illes Balears disposen de suficient espai radioelèctric per tenir de nou un segon MUX.

Aquest segon multiplex, subratlla la FOLC, “permetria que la reciprocitat pogués comptar amb tots els canals que emeten cadascuna d’elles i que a més puguin ser tots ells en HD en el futur”, en referència a què abans de l’1 de gener totes les cadenes han d’emetre en alta definició.

L’organisme també demana que els ens reguladors de les comunitats amb llengua pròpia –com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya– siguin considerats autoritats “competents” juntament amb el Govern de l’Estat i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per vetllar per tal de “vetllar amb la major eficàcia possible la promoció i defensa del pluralisme lingüístic dels serveis de comunicació audiovisual de cobertura estatal”. A més, remarca que haurien de ser membres integrants del Grup de Reguladors Europeus de Serveis Audiovisuals (ERGA).