Des de l’any 1999, la Universitat d’Alacant (UA) és la dipositària del fons d’enregistraments de Ràdio París, les emissions durant el franquisme de RadioTélévision Française (RTF) en castellà i català que intentaven, amb La Pirenaica i la BBC, trencar des de l’exili la censura informativa del règim.

Els arxius sonors, formats per unes 800 cintes, van ser lliurats el 1999 a la UA pel basc Julián Antonio Ramírez (1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París, juntament amb la seva dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, d’11 a 12 de la nit, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l’actualitat mundial.

Més d’una dècada després de la donació d’aquest llegat radiofònic, temps durant la qual s’ha restaurat i digitalitzat, la UA ha presentat Torna’m la veu, un arxiu sonor i també un portal temàtic d’internet per tornar a llançar a l’aire els recursos sonors d’emissores a l’exili com Ràdio París.

El punt de partença del portal és el llegat de Julián Antonio Ramírez i d’Adela Carreras (coneguda també com Adelita del Campo), però el servei de biblioteca de la UA, encarregat de la iniciativa, té previst de sumar-hi progressivament més material provinent tant de la mateixa emissora com de les altres cadenes que des de l’exterior van trencar la censura informativa franquista des de l’ona curta.

Aquest fons radiofònic, inèdit fins ara, conserva el testimoniatge d’un gran nombre de personalitats de signe polític i cultural divers i, en molts dels enregistraments, es plasmen aspectes de la realitat d’aquell temps.

Com explica el professor Cinto Niqui a l’article Cronologia de la ràdio internacional en llengua catalana del segle XX, publicat en el número 28 dels Quaderns del CAC, des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en castellà, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català.

El 1947, el president de la Generalitat, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili, van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge nacional a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català.

Així ho explica Cinto Niqui, director del programa de Ràdio 4 L’altra ràdio: “El diumenge 9 de març de 1958, a les 22.00, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d’ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: París, fogar de la cultura catalana. Al començament les dirigia i les elaborava l’escriptor Ramon Xuriguera. Més endavant, els programes els van fer el músic Narcís Bonet i la seva esposa Carme Bonet. Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964”.

Font: VilaWeb