Les escoles europees ja tenen a la seva disposició l’EduMediaTest. Es tracta d’una eina interactiva per avaluar i millorar les competències en educació mediàtica de l’alumnat d’entre 14 i 18 anys. Més concretament, l’EduMediaTest està disponible en deu llengües diferents, avalua les capacitats dels alumnes en sis dimensions relacionades amb l’educació en comunicació, i ofereix materials didàctics per treballar els dèficits detectats.
El projecte ha estat liderat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb els reguladors audiovisuals de França, Portugal, Croàcia i Eslovàquia, i dues entitats educadores, el National Centre of Audiovisual Media & Communication de Grècia i el Dublin West Education Centre d’Irlanda. La nova eina ha comptat amb el finançament del programa Media Literacy for All de la Comissió Europea.
“Les escoles disposen a partir d’ara d’una nova eina per avaluar i conèixer les competències digitals i de comprensió en la recepció dels missatges que els nostres joves reben de manera massiva a través de les xarxes i, per tant, disposarem de més informació per ajudar-los a ser competents en aquests àmbits”, destaca el president del CAC, Roger Loppacher.
“Els joves no només han de ser competents en el funcionament de la tecnologia digital, que ja els és pròpia, sinó que necessitem que siguin crítics davant l’allau de continguts que reben, responsables d’aquells que ells mateixos emeten i difonen, i curosos amb la seva identitat digital”, afegeix.
Avaluació i formació
L’EduMediaTest consta de dues parts. La primera consisteix en l’avaluació de les competències mediàtiques de l’alumnat, i la segona en la formulació de propostes formatives interactives per corregir les eventuals deficiències.
La primera part compta amb un qüestionari interactiu de 43 preguntes amb el qual es busca mesurar la capacitat dels estudiants per determinar la fiabilitat de les notícies, detectar els interessos no visibles de les fonts, constatar l’existència d’estereotips i fomentar una actitud responsable davant els drets d’autoria.
Amb l’eina també es vol comprovar la capacitació que té l’alumnat de generar missatges que siguin comprensibles i responsables amb la seva identitat digital. Per respondre-hi, ha d’analitzar vídeos i fotografies, i cercar informació a internet.
El sistema enviarà al professor responsable el resultat conjunt de cada classe, on s’identificaran els encerts i els dèficits en sis àrees: llenguatge, tecnologia, producció i difusió, ideologia, recepció, i estètica. Sobre la base dels resultats obtinguts, el programa proposa activitats de formació en educació mediàtica de les sis àrees que el professorat podrà implementar a les aules.
El pilot mostra un dèficit de lectura crítica
El passat maig passat es va dur a terme una prova pilot de l’EduMediaTest amb 8.699 alumnes de 14 a 18 anys dels set països participants, dels quals 1.192 van ser catalans.
L’estudi va mostrar que l’alumnat és competent en les qüestions tecnològiques i digitals, però que presenta dèficits en la lectura crítica dels continguts, així com en la detecció de fake news. La millor puntuació la van obtenir els estudiants en l’apartat de tecnologia; en concret, l’accés al contingut, la gestió de continguts i la navegació per la web.
La segona millor puntuació la van obtenir en l’apartat d’estètica, específicament, l’habilitat dels participants a relacionar produccions mediàtiques amb altres disciplines artístiques, detectar influències conjuntes i detectar qüestions relacionades amb el disseny, la música i els colors.
La tercera millor puntuació la van obtenir en l’apartat d’ideologia, en què s’explora com les representacions mediàtiques estructuren la percepció de la realitat de cadascú. En aquest àmbit hi apareixien preguntes per distingir la veritat de la falsedat en la informació, així com qüestions relacionades amb la desinformació. Les puntuacions més baixes les van obtenir en els apartats producció i difusió, recepció i llenguatge.
Recomanacions a partir del pilot
Els promotors de l’EduMediaTest subratllen la contradicció que les escoles centrin l’educació en comunicació audiovisual en la part tecnològica, quan aquest apartat ja està controlat pels alumnes. En concret, recomanen centrar-se en el procés de recepció dels missatges. També s’aconsella ampliar els currículums escolars amb més matèries sobre la concepció ideològica de les actuacions dels mitjans i en l’impacte de les fake news.
Pel que fa als tres apartats en què es van obtenir els resultats més fluixos, els promotors indiquen que això mostra que els estudiants no estan familiaritzats amb la manera amb què operen les empreses mediàtiques i les plataformes digitals. També apunten que l’alumnat desconeix com es produeixen els missatges mediàtics segons certes normes i la manera com poden tenir un significat adjacent.
En relació amb els resultats de l’apartat de producció i difusió, es recomana dissenyar programes específics i oferir finançament per augmentar la capacitat de creació de continguts, i es proposa enfortir la cooperació entre les escoles i els mitjans, de manera que l’alumnat tingui un coneixement proper i directe de com funcionen els processos de generació de missatges mediàtics.
Els estudiants de més edat (de 15 a 17 anys) van ser els que van obtenir la millor puntuació, per la qual cosa els impulsors de l’eina aconsellen reforçar els programes d’educació mediàtica en els nivells escolar inferiors.
El CAC i la UPF lideren un projecte europeu per millorar l’educació mediàtica dels estudiants
