L’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu es va reunir el passat dilluns amb l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritàries i Regionals (MIDAS), entitat que agrupa unes desenes de periòdics publicats en 12 països en un idioma diferent al de la llengua oficial de l’estat pertinent, concretament en onze idiomes (entre els quals el català).
La presidenta de MIDAS, Edita Slezakova, va presentar un informe sobre les dificultats de la premsa regional, minoritària o minoritzada causades per l’efecte de la Covid-19. En la trobada van participar 15 parlamentaris, entre els quals Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, mentre que Diana Riba, d’ERC, va estar representada pel seu assistent, Oriol Cases.
El document que es va lliurar no fa referència només als periòdics associats a MIDAS, sinó a tota la premsa d’aquestes peculiars característiques, per quan “tots tenen els mateixos problemes i dificultats”, segons Slezakova.
L’informe recorda a l’Intergrup que els diaris en llengües regionals, minoritàries o minoritzades tenen la funció de proporcionar als membres d’una regió on es parla un idioma diferent al de l’estat, la informació i serveis quotidians que els diaris de la zona i d’altres nacionals ofereixen només en la llengua oficial dels estats corresponents.
El treball recorda que les mesures de confinament pel coronavirus han provocat la caiguda de la publicitat, així com la problemàtica per a la distribució d’exemplars, i fins i tot l’augment de preus en alguns estats on els distribuïdors treballen en monopoli. També es fa referència a l’ampliació de les versions digitals gairebé gratuïtes en tots els casos, i a les subscripcions i les vendes, que han sofert una caiguda generalitzada per problemes de servei i de capacitat econòmica de la ciutadania.
A causa d’aquests motius, explica el document presentat per MIDAS, la majoria de periòdics en llengües regionals s’enfronten a dificultats pressupostàries, i alguns d’ells corren el risc de tancar-se si no hi ha suport financer específic.
Edita Slezakova va assenyalar davant els parlamentaris europeus que la situació d’aquestes publicacions de característiques especials hauria de ser considerada un problema de la UE, per quan l’article 3 del Tractat inclou la declaració: “[La Unió Europea] respectarà la seva rica diversitat cultural i lingüística i vetllarà perquè el patrimoni cultural europeu sigui protegit i millorat”.
Slezakova també els va dir que la premsa en llengua pròpia d’una regió –i diferent a l’oficial de l’estat– és l’única informació que la gent rep diàriament en la seva llengua, i és un element rellevant per a la salvaguarda i la millora d’aquesta, tot palesant que la premsa en llengua regional, minoritària o minoritzada és fonamental tant per a la seva supervivència com per a la normalització i per garantir que es respectin els drets lingüístics. Per aquesta raó, diu el document, la UE hauria d’adoptar mesures per assegurar la continuïtat de la publicació d’aquests mitjans.
Més concretament, insta la Unió Europea a adoptar mesures específiques a curt termini de suport a les empreses afectades la pandèmia de la Covid-19. També considera imprescindible que a curt termini els diaris rebin un ajut econòmic per suportar aquest augment de costos, base important per a la seva supervivència.
MIDAS també demana que tota la informació sobre la Covid-19 sigui publicada en aquestes llengües en compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest argument té el suport de l’Alt Comissionat per a les Minories Nacionals (HCNM) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i del relator especial de les Nacions Unides per a les minories.
Finalment, l’informe diu que, per tal de respectar la diversitat lingüística, la Comissió Europea, a través de les seves oficines en els estats membres, insereixi publicitat i informació sobre activitats de la UE relacionades amb la pandèmia de la Covid-19 en els diaris minoritaris, complint així amb l’obligació que totes les autoritats tenen envers els parlants regionals i minoritaris, i, alhora, donant suport a aquests mitjans.
Edita Slezakova va reclamar als parlamentaris que demanin a la Comissió que consideri i doni suport al paper dels mitjans regionals i minoritaris en l’elaboració de la proposta que serà presentada al Consell i al Parlament Europeu. Més a llarg termini, explicà que els projectes, programes i fons de la UE siguin publicats obligatòriament també en els mitjans minoritaris nacionals.
