El Palau de la Generalitat va acollir aquest dilluns el lliurament de la 16a edició dels Premis Nacionals de Comunicació en un acte presidit per Carles Puigdemont. Durant la seva intervenció, el president va assegurar que els guardons d’enguany “fan que puguem sentir-nos orgullosos de la qualitat i del nivell de la comunicació que tenim al país”.
Una comunicació que, va remarcar, s’ha d’exercir enmig “d’enormes dificultats” i competint amb grans actors, cultures i llengües, en un entorn on “és tota una proesa fer comunicació en català i fer-ho bé”.
Puigdemont va afegir que “una societat de gent ben informada és una societat crítica, madura, a la qual no li fa por cap desafiament democràtic, sinó que els mira de fit a fit i és capaç de convertir-se en actor”.
En el seu discurs, el president i periodista va assegurar que “tot allò que garanteix que en un país com el nostre es pugui desenvolupar una comunicació solvent i competitiva és un propòsit del Govern”. Al respecte, va puntualitzar que, encara que no hi hagi d’haver “cap tipus d’ingerència”, sí que “s’han de crear les condicions adequades perquè un sistema de comunicació funcioni, sigui competitiu i tingui futur”.
Enguany, el jurat ha premiat el periodista Carles Capdevila en la categoria de premsa pel seu “gran sentit de l’ètica i de la dignitat” al capdavant de l’arrencada i els primers cinc anys del diari Ara, del qual va deixar la direcció el novembre de 2015. El veredicte destaca que, amb Capdevila com a director, el diari ha mantingut una proposta editorial que “ha tingut en compte l’educació i el foment dels valors, incorporant-los a la quotidianitat del periodisme”.
En la modalitat de televisió s’ha distingit el Club Super3, que amb 25 anys de trajectòria i 1,4 milions de socis “és una història d’èxit sense gaires precedents a les televisions, tant públiques com privades, d’Europa”. El jurat subratlla que el Super3 és “un dels clubs d’aquestes característiques amb més associats del món, un espai d’entreteniment i pedagogia lúdica que ha sabut evolucionar al llarg del temps”.
En ràdio s’ha guardonat el programa El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixbac. El veredicte destaca que, després de 16 anys d’emissió, és “el programa despertador i d’entreteniment amb la trajectòria més llarga del panorama radiofònic en català”, a més d’“un dels referents de l’emissora de radiofórmula que ha assolit el lideratge nacional absolut del seu sector”. El jurat afegeix que el programa, mitjançant l’alegria i l’humor, ha estat una peça “clau” en la incorporació de l’audiència juvenil a la ràdio.
En la categoria de mitjans d’arrel digital, el jurat ha premiat els 20 anys de NacióDigital, que “ha crescut ininterrompudament” des del maig de 1996 (inicialment com a Osona.com, Premi Nacional de Comunicació 2009). El veredicte ressalta que, amb edicions territorials arreu del país, edicions especialitzades i “un plantejament d’innovació i incorporació constant de noves propostes, formes d’accés i talents”, ND ha aconseguit el lideratge de la premsa digital en llengua catalana fent palesa “l’oportunitat que les tecnologies de la informació brinden a l’espai català de comunicació”.
En mitjans de proximitat, en aquesta edició ha estat distingida BTV per oferir “una informació de proximitat àgil, útil i de qualitat, a càrrec d’un gran equip professional”, en un entorn “demogràfica i culturalment complex” com Barcelona. El veredicte destaca que, “sempre innovadora i en constant evolució”, BTV ha anat incorporant eines multimèdia, programació a la carta i accés des de diferents suports, i que, des de fa gairebé dos anys, ha sumat a la seva oferta una emissora de ràdio de freqüència modulada, Barcelona FM.
Per la seva part, el director Oriol Villar ha estat distingit amb el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de publicitat. Segons el jurat, les seves propostes (se cita Mediterràniament d’Estrella Damm), a banda d’una “gran qualitat formal i provada eficàcia”, contribueixen a “bastir un univers propi, singular, que es caracteritza per uns hàbits socials en què resulta fàcil reconèixer-se”. El veredicte subratlla que les seves campanyes “ofereixen un producte o un servei, però també un ambient i una certa filosofia de vida: una visió local amb vocació universal”.
Finalment, el jurat ha decidit atorgar una Menció d’Honor a títol pòstum a la figura de Leopoldo Rodés, fundador de Media Planning i president d’Havas Media i la Fundació MACBA, mort el juliol de 2015. “La seva petja a l’àmbit de la comunicació i la cultura catalanes i el seu compromís amb la ciutat de Barcelona són inesborrables”, assenyala el veredicte.
El jurat dels Premis Nacionals de Comunicació estava presidit per la consellera de la Presidència, Neus Munté, i format pel secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans Martín (en qualitat de secretari del jurat); el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Jordi Vilajoana; el president del Consell Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet; la degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, Rosa Romà; la catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Franquet; el catedràtic de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Lluís Micó; el professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Corbella Cordomí, i la periodista Cristina Puig.
