La locutora radiofònica i actriu Maria Matilde Almendros Carcasona (Manresa, 1922 – Barcelona, 1995) ja forma part de la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres: el seu retrat llueix des de dilluns al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. Es tracta de la màxima distinció del consistori manresà, i s’ha atorgat a Almendros en reconeixement a la seva trajectòria i la seva actuació en benefici de la ciutat, coincidint amb la commemoració dels cent anys del naixement.

El retrat és un dibuix amb tècnica realista, elaborat amb carbonet i grafit sobre paper, creat per Kasia Uminska, artista polonesa resident a Eivissa.

Maria Matilde Almendros és la 25a persona que forma part de la Galeria i la segona dona; la primera és Àngela Margarida Prat de Serafí, mare Serafina (1543-1608). El darrer títol de manresà il·lustre es va concedir el 2017 al periodista Josep Maria Planas.

“Un acte de justícia”

En l’acte de col·locació el retrat, l’alcalde Marc Aloy Guàrdia va destacar la “manresanitat militant” d’Almendros i el “paper pioner” que va tenir: “Es va obrir camí en una època en què la presència de la dona en llocs destacats era absolutament escàs”.

En aquesta línia, va apuntar que encara queden molts passos per assolir la igualtat: “Almendros és just la segona dona d’un total de 25 il·lustres, i la primera laica. La mare Serafina va ser distingida el 1896, i això vol dir que hem tardat 126 anys a reconèixer una altra dona. Sent la meitat de la població, es fa difícil acceptar que durant més d’un segle no hi hagi hagut cap manresana que hagi excel·lit en algun camp, contribuint al creixement de la nostra ciutat. Hi eren, hi són, però com a societat ens hem entestat durant massa temps a deixar-les al marge”, va dir.

Marc Aloy també va subratllar el fet que per primera vegada el quadre hagi estat encarregat a una dona, i es va comprometre a treballar per revertir la desigualtat existent, també en el camp de les distincions.

L’acte el va cloure la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre. En la seva intervenció va ressaltar que el reconeixement com a manresana il·lustre “és un acte de justícia, per a Maria Matilde Almendros, però també per a totes les manresanes i totes les catalanes”.

Verge va assegurar que actes com el d’aquest dilluns “són actes també de reparació, de reparació d’aquest furt que el cànon històric oficial ha fet a les dones. No és que no haguem existit, és que se’ns ha esborrat”.

Per això va reivindicar que des de la Conselleria i l’Institut Català de les Dones “sumem esforços per revisar el cànon històric, les genealogies i les referents: ajudem a què les dones siguin visibles, a difondre les seves aportacions, a reconèixer el seu llegat i a situar-lo on pertoca, tal i com estem fent amb els actes públics de l’Any Maria Matilde Almendros”.

En l’acte també van intervenir la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols, i un representant de la família d’Almendros, Francesc Gasol Pujol. També van parlar la historiadora Conxita Parcerisas Estruch, que va glossar la seva figura, i la periodista Pilar Goñi Garriga, en representació de la comissió Any Maria Matilde Almendros Carcasona.

La consellera Verge, l’alcalde Aloy i representants de la família i de la comissió van ser els encarregats de col·locar formalment el retrat.

Una exposició reivindica la trajectòria radiofònica i teatral de Maria Matilde Almendros