Foto: Mar Vila / ACN

Els primers quioscos van aparèixer a Barcelona a mitjans del segle XIX. El 1857, l’arquitecte Garriga i Roca en va instal·lar un a Pla de Palau on es venien begudes. Allò va agradar a la ciutadania, i a partir del 1870 va proliferar la demanda d’aquests establiments. L’Ajuntament d’aleshores va encarregar a l’arquitecte municipal la creació d’un projecte per implantar els quioscos a la ciutat. Eren de fusta, amb peces de ferro i coberta de zinc.

Els primers quioscos de premsa van arribar a finals de segle XIX. Va ser el diari El Noticiero Universal el que el 1888 va portar aquest concepte a la Rambla.

La vida dels quioscos a Barcelona va ser vigorosa i no ha estat fins a l’arribada d’internet que la seva supervivència ha començat a trontollar. Segons apunta l’Ajuntament, actualment la ciutat té “un total de 322 quioscos, dels quals 259 estan adjudicats”. “N’hi ha 53 de vacants, dels quals 31 es retiraran en el marc de les transformacions urbanes i 10 estan cedits a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que els gestiona a través d’una cooperativa”, afegeixen.

Per tal d’evitar que més quioscos tanquin i per regularitzar els que venen productes més enllà de revistes, diaris i llibres, el consistori ha arribat a un acord amb l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Associació de Quioscos de la Rambla que suposarà ampliar el catàleg de productes i serveis que els quioscos podran oferir a la ciutadania. “L’objectiu de l’acord és protegir les persones titulars de quioscos davant la crisi de la premsa escrita, les conseqüències de la pandèmia i la crisi global millorant les possibilitats de negoci”, afirma l’Ajuntament.

La veu d’una quiosquera

Amb tot, aquesta crisi de la qual parlen des del consistori realment no està afectant tothom. De fet, una quiosquera del costat del Mercat de la Concepció assenyala en declaracions al Línia que a ella li va prou bé gràcies a la venda de revistes. “El negoci dels diaris ha caigut molt, sobretot amb la pandèmia”, afirma. És per aquest motiu que no aprova ni desaprova la iniciativa de l’Ajuntament. “A mi no em beneficia ni em perjudica. No vendré cafès, perquè aquí, com es pot veure, està ple de cafeteries”, aclareix.

Per altra banda, afegeix que hi ha altres productes que després de la crisi sanitària ja no es venen com abans. “Els xiclets, per exemple, amb tot el tema de la mascareta s’han deixat de comprar moltíssim”, diu.

Controlar els quioscos

Paral·lelament a l’anunci de l’acord, l’Ajuntament de Barcelona ha renovat el seu projecte per fer auditories dels quioscos que hi ha a la ciutat amb l’objectiu de saber quines necessitats tenen i si compleixen la llei.

Tal com queda recollit en la documentació de la iniciativa, valorada en més de 70.000 euros, es duran a terme “visites periòdiques als quioscos de premsa situats a la ciutat de Barcelona per avaluar l’estat dels mateixos i el compliment per part dels adjudicataris de la normativa vigent”.

Així, l’empresa que s’encarregui de l’auditoria haurà de determinar si el quiosc es troba obert o tancat, si està venent productes que no pot vendre, si deixa una distància mínima de pas als vianants o si la publicitat que té és legal.