Mònica Usart, a l’Espai Línia: “La Greta Thunberg ens ha anat molt bé als científics”

L’auditori de l’Espai Línia es va omplir de gom a gom dijous a la tarda amb tot de científics amb vocació comunicativa i comunicadors amb vocació científica. Volien veure de prop un dels casos d’èxit més notables de divulgació al panorama mediàtic català: la Mònica Usart. Tal com s’esperava, la física i cap de meteorologia de RAC1 va fer una defensa aferrissada de la ciència i del rigor periodístic, però també va reclamar responsabilitat: “Cal que fem entendre a tothom que un pronòstic meteorològic es basa en probabilitats”.

Usart va acudir a l’Espai Línia per inaugurar oficialment el Postgrau en Comunicació Científica coorganitzat per la Universitat de Vic i per l’agència de comunicació científica Eduscopi. Sobre l’escenari l’acompanyava la periodista Mònica Ramoneda, també professional de la divulgació.

Tot i la incomprensió que pateixen els meteoròlegs, Usart es va mostrar optimista des de bon principi. “Quan vaig començar als mitjans calia picar molta pedra per parlar del canvi climàtic, i en això s’ha vist una evolució molt clara”, va subratllar. El criteri dels experts ha guanyat terreny i ara els mitjans “compren sempre els titulars sobre canvi climàtic”, insistia. Això sí, en aquest procés hi ha hagut aliats inesperats: “La Greta Thunberg ha tingut un efecte de crida que ens ha anat molt bé als científics”.

Crisi de confiança

Però no tot són flors i violes. Els efectes incerts del canvi climàtic, com la DANA al País Valencià, han marcat un punt d’inflexió en la comunicació meteorològica. El difícil equilibri entre advertir del perill a temps i evitar l’alarma social posa en risc l’eficàcia dels professionals i dificulta molt la seva feina, per a Usart. “Hem de recol·locar la informació perquè hi ha avisos que ens han fet perdre la confiança dels ciutadans”. Si bé, en aquest assumpte, cal repartir les culpes. “Em consta que tots els implicats estan revisant el procediment d’avisos d’alarma, però també és important que la gent aprengui a interpretar-los. Tots hem d’aprendre d’aquestes situacions”, afirmava amb severitat.

L’ofici de divulgar

Amb tanta presència de professionals de la comunicació tenia molt de sentit entrar al detall del procés de divulgació. Usart va explicar que a RAC1 els mateixos meteoròlegs escriuen la majoria dels temes i que més d’una vegada han d’advertir els companys periodistes: “M’envien titulars que funcionen, però que no són certs, i aquí sí que hem de posar-nos seriosos”. El pitjor de tot és quan se’ls demanen explicacions per les previsions, diguem-ne agosarades, d’altres professionals o fins i tot d’afeccionats a la meteorologia. “Jo no he de desmentir coses que no he dit”, va queixar-se.

En qualsevol cas, queixes a banda, Usart va fer una gran exhibició de rigor i empatia, les dues claus de la divulgació científica. No és casualitat que tingui tanta feina, a la ràdio i a fora: “Mai havia tingut una allau tan gran de peticions per parlar de ciència i meteorologia en centres culturals, escoles, biblioteques…”. Això la fa molt feliç, i es nota.

Mònica Usart: “El primer objectiu dels meteoròlegs és salvar vides i béns”