La Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya adverteixen que, d’acord amb les informacions publicades, el preacord entre el Govern espanyol i Esquerra per reformar la Llei audiovisual estatal es preveu “insuficient per garantir una presència substancial del català a les plataformes de vídeo a la carta”.

Si bé s’abstenen de valorar de manera definitiva l’acord fins que no es coneguin tots els detalls del text, ambdues organitzacions es mostren “escèptiques” sobre els resultats que puguin produir els punts acordats relacionats amb el doblatge i la subtitulació en català a les plataformes audiovisuals.

Pel que fa als detalls del preacord que s’han fet públics, sobre l’obligació que les plataformes incorporin les versions en català que ja existeixen dels continguts que ofereixen, la Plataforma i l’AADPC consideren que és “un pas endavant” respecte de la situació actual, però “clarament insuficient” per fer que el català tingui una presència normalitzada a les plataformes. Segons les informacions publicades, tindrien l’obligació d’incloure els doblatges i subtitulacions ja existents “sempre que sigui ‘tècnicament possible’ i que ‘no tingui cap cost addicional’, que són precisament dos dels pretextos que fins ara han al·legat algunes plataformes per no incloure aquestes versions”, apunten.

El preacord també estableix la creació d’un fons econòmic per finançar la inclusió de les versions en català, tant de les ja existents com de les noves, però les dues organitzacions alerten: “Sense uns percentatges d’oferta obligatòria s’estarà replicant el model deficient del sector del cinema en sala”, on les majors tenen un gran poder negociador i fan “càlculs a l’alça” sobre les quantitats que necessiten per produir els doblatges i estableixen costos “molt per sobre” del preu del mercat.

“És molt probable que les plataformes de vídeo a la carta o les grans distribuïdores d’aquests continguts vulguin fer el mateix i, per tant, el nou fons anunciat en el preacord seria destinat a pressupostos inflats i ineficients”, afirmen la Plataforma i l’AADPC.

A més, adverteixen que, a menys que la llei fixi que han de ser els poders públics els qui decideixin quins continguts de les plataformes es doblaran i se subtitularan amb els recursos del fons i quins seran els costos computables, la presència de doblatges i subtitulacions en català a les plataformes dependrà de la voluntat d’aquestes.

Per això, ambdues entitats insisteixen en la necessitat que hi hagi uns “percentatges d’oferta mínima” als catàlegs en versió doblada i subtitulada en català. “Amb aquestes quotes, les mateixes plataformes estarien interessades no solament a incorporar allò que ja existeixi (resolent qualsevol inconvenient tècnic que pugui haver-hi), sinó també que se n’incorporin de noves amb una assignació de preus eficient”, argumenten.

Reclamen una quota superior al 6%

La Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya veuen amb “bons ulls” que no es limiti la producció pròpia en català a una quota d’exhibició obligatòria en els catàlegs de les plataformes (que es podria complir amb la inclusió de sèries i pel·lícules antigues), sinó que també hi hagi “mínims d’inversió anual en contingut nou”.

Ara bé, també reclamen que aquesta quota sigui superior al 6% acordat entre Moncloa i ERC, d’acord amb el “pes proporcional” de la població que viu als territoris on el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.

Incògnites

La Plataforma i l’AADPC consideren que manquen “moltes concrecions” per fer una valoració definitiva de la futura llei audiovisual estatal. Per a les associacions, més enllà de garantir quotes substancials de doblatge i subtitulació en català i que sempre hi quedin incloses aquelles obres més prominents (les visibles des de la pàgina d’inici del servei), “resulta indispensable saber si les quotes de català tindran impacte en totes les plataformes o només en les que tenen seu a l’Estat”.

També troben “una incògnita” si aquestes quotes mínimes es computaran per títols o per hores; si el finançament previst per a RTVE serà compartit amb À Punt, IB3 i TV3; si la Generalitat de Catalunya tindrà capacitats d’inspecció i sanció en cas d’incompliment de les clàusules lingüístiques, i si les televisions privades espanyoles tindran algun tipus d’obligació lingüística.