Joaquim Maria Puyal, durant l’acte d’investidura (foto: Norma Vidal / ACN).
La Universitat Autònoma de Barcelona ha investit aquest dimarts al migdia el periodista Joaquim Maria Puyal doctor honoris causa per la seva trajectòria i empremta en la normalització de la llengua catalana en la informació i les retransmissions esportives.
L’acte s’ha dut a terme a l’edifici del Rectorat del campus de Bellaterra, on Puyal ha estat acompanyat, entre d’altres, pels periodistes Mònica Terribas, Antoni Bassas o el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.
En la seva lliçó magistral, d’uns cinquanta minuts, Joaquim Maria Puyal ha destacat els elements bàsics per garantir l’èxit en el procés de comunicar, i ha criticat el cada cop major predomini de les xarxes socials i la seva immediatesa enfront del pensament. Alhora ha fet una crida per defensar el català “sense complexos” i donar-li “la dignitat que mereix”.
Puyal ha estat investit en el marc de la celebració dels 50 anys de la UAB, en què el centre ha considerat el periodista “un factor de normalització essencial del català en fer arribar la llengua al conjunt de la societat a través de les seves retransmissions”. Apadrinat per Miquel de Moragas, catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, la cerimònia ha comptat amb la presència d’amics i companys de professió. “És sobretot un comunicador, en el sentit més humanista de la paraula”, ha considerat Moragas.
En defensa del català
Joaquim Maria Puyal ha iniciat la seva lliçó magistral explicant que se sent decebut per la situació que creua el sector del periodisme, el país i el món. “No seria sincer si no confessés que em neguitegen desagradables desavinences, com la desaparició del pensament enfront de la xarxa i dels mitjans que coronen la trivialitat com esquer pel rendiment d’una minoria”, ha expressat.
És per aquest motiu que considera que ha “augmentat el descrèdit polític”, i que “l’èxit de la cultura es mesura en termes de quantificació com una mercaderia qualsevol”. Tot i reconèixer que ha millorat la rapidesa de les comunicacions, lamenta que hagi augmentat la incertesa: “La banalitat és tendència”, ha assenyalat.
En una intervenció que ha comptat amb nombrosos components sorpresa i audiovisuals, Puyal ha repassat els elements bàsics que aporten valor al llenguatge comunicatiu, com ara l’apropiació de la paraula correcta, el to o el ritme. Així, ha posat com a exemple aquell “Messi, Messi, Messi” que a l’abril de l’any 2007 va cantar després d’un mític gol del futbolista argentí en un partit de la Copa del Rei del Barça contra el Getafe. Un cop escoltat, l’ha contraposat amb el text, on sense èmfasi ni ritme no té la força buscada.
En aquesta línia ha reconegut que gràcies a la projecció de Leo Messi els seus gols cantats s’han pogut sentir en català a tots els racons del món, des de reculls esportius fins a anuncis on l’astre argentí és el referent.
Per tot plegat ha fet una defensa aferrissada de l’ús de la llengua catalana en els mitjans com a eina comunicativa plenament integrada i normalitzada en la societat, i ha criticat que en certes ocasions s’opti per canviar d’idioma. “No anem bé en això de la llengua, el català és la llengua pròpia de milions de persones, i no li pot faltar el mínim suport dels seus parlants”, ha dit Puyal, que ha fet una crida per defensar el català “sense complexos” i donar-li “la dignitat que mereix”.
L’acte ha conclòs amb l’actuació del Cor de Cambra de la UAB, que entre altres temes ha interpretat Messi, peça del cantant Bruno Oro arranjada per Poire Vallvé, i el tradicional cant universitari Gaudeamus igitur.
