Del 13 de març al 30 de juny de 2020, durant la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, TV3 va reestructurar la seva programació prioritzant la informació en detriment de l’entreteniment. En concret, els continguts informatius van créixer un 11%, mentre que els d’entreteniment van caure un 10%. Així ho constata un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que analitza la cobertura informativa realitzada per la cadena pública en el període esmentat.
Els espais analitzats són els teleinformatius, els magazins, els programes especials, les entrevistes, els espais d’opinió (tertúlies i seccions unipersonals) i les connexions. L’informe pivota sobre dues variables centrals: el temps de notícia i el temps de paraula. Sobre la base d’aquests dos conceptes, s’aporten dades respecte de les temàtiques tractades i a quines persones i agrupacions se’ls ha donat veu.
De març a juny, els informatius de TV3 van dedicar el 90% del temps a temes relacionats amb la pandèmia durant les cinc primeres setmanes. L’atenció prioritària sobre la Covid-19 és va mantenir durant 110 dies consecutius, fins que el 8 de juny es va igualar el temps dedicat a la pandèmia amb la resta d’informacions. En acabar el període analitzat (ja sense el primer estat d’alarma), l’atenció informativa en relació amb la pandèmia es situava per sota del 40% del temps total.
El CAC assenyala que, en comparació amb períodes ordinaris, la televisió pública catalana va modificar la tria de les veus informatives i va donar més atenció als actors no polítics, especialment a les persones expertes en economia i salut, i a la població afectada.
Com a conseqüència, la presència dels partits polítics va disminuir considerablement. En concret, van aconseguir només el 17% del temps de paraula dedicat als actors polítics (que inclou governs, institucions i partits), quan l’habitual en el període precrisi era entorn del 50%, tant en el temps de paraula dels teleinformatius com en el nombre d’entrevistes.
En relació amb les entrevistes, que va ser el format més emprat després dels teleinformatius per abordar el tema de la Covid-19, se’n van comptabilitzar 219 hores. També hi van haver 150 tertúlies en què es va abordar la crisi de manera total o parcial.
En termes absoluts, l’atenció informativa a la pandèmia va experimentar un augment progressiu fins assolir un màxim de 5 hores i 40 minuts en la primera quinzena de maig i fins a finals d’aquest mes, coincidint amb l’inici del procés de desescalada. El temps va baixar a les 3 hores i mitja al final del període analitzat, quan va decaure l’estat d’alarma.
Creix la veu dels actors no polítics
La veu majoritària en la informació de la pandèmia van ser els actors no polítics, que van suposar el 69,6% del temps de paraula en els teleinformatius, cinc punts percentuals per sobre dels valors habituals abans de la crisi sanitària.
En el cas de les entrevistes, el pes dels actors no polítics va ser del 79,9% de les entrevistes emeses, dos punts per sobre dels valors habituals. En els debats, amb una presència d’actors molt més limitada (46 en total), el 93,5% van ser no polítics.
Dins del grup de veus no polítiques, les que van tenir més presència en els teleinformatius van ser les persones expertes en l’àmbit de l’economia i el treball (amb el 15,6% del temps de paraula), seguides de les persones expertes en l’àmbit de la salut sense responsabilitats de govern (13,5%) i les afectades (11,4%).
Pel que fa a les entrevistes, els actors no polítics van representar el 79,9% del total, i els actors polítics el 19,7 %.
Els governs protagonitzen la veu dels actors polítics
Pel que fa a la presència dels actors polítics, la part principal de l’atenció informativa en els teleinformatius es va donar als governs català i espanyol. En concret, el Govern de Catalunya va obtenir el 29,9% del temps de paraula del conjunt d’agrupacions polítiques, mentre que el de l’Estat va tenir el 26,6%. El CAC subratlla que, en tots dos casos, va destacar el protagonisme de les persones integrants dels executius que tenen responsabilitats en salut.
Quant a les entrevistes a actors polítics, es van fer principalment al Govern de Catalunya (38,5%), seguit dels governs de les administracions catalanes (19,2%), els representants de partits polítics (17,9%), els cossos de l’administració de la Generalitat (9,6%) i el govern de l’Ajuntament de Barcelona (5,2%). Els representants del Govern de l’Estat van registrar l’1,4% del total d’entrevistes als actors polítics.
Pel que fa a les forces polítiques, la seva presència es caracteritza per dos aspectes. En primer lloc, s’observa una disminució important de la seva presència, que habitualment, en l’època prepandèmia, era del 50% del temps dedicat als actors polítics, tant en temps de paraula dels teleinformatius com en les entrevistes. En el període analitzat, els partits polítics només van obtenir el 17,1% del temps total dels actors polítics en els teleinformatius i del 17,9% en les entrevistes.
El segon aspecte que caracteritza la presència dels partits polítics en la primera onada de la Covid-19 és que les seves intervencions guarden relació principalment amb les negociacions entorn del decret d’estat d’alarma i les successives pròrrogues i, de manera secundària, amb la gestió de la crisi sanitària per part dels governs de Catalunya i l’Estat.
Dins d’aquesta presència més baixa de representants dels partits polítics, TV3 va donar veu en els teleinformatius a totes les forces polítiques amb representació al Parlament i també a totes les presents al Congrés. En els teleinformatius, el PP, primer partir de l’oposició en el Congrés, i ERC, pel seu protagonisme en les votacions per perllongar l’estat d’alarma, van ser per aquest ordre les dues principals formacions amb més temps de paraula.
Quant a les entrevistes, ERC, Catalunya en Comú Podem i PSC+PSOE van ser les formacions polítiques amb més presència.
Retransmissions
Pel que fa a les retransmissions i connexions amb un acte o compareixença de premsa relacionat amb la pandèmia realitzades per TV3, el 55,6 % del temps (46 h i 56 min) va correspondre al Govern de Catalunya i el 21,5% (18 h i 18 min), al Govern de l’Estat.
El CAC assenyala que cal tenir en compte que a partir del 10 de maig, quan les emissions van deixar de ser simultànies, es van emetre compareixences del Govern de l’Estat pel 3/24.
Seccions d’opinió
L’opinió expressada en un format unipersonal augmenta de manera notable la seva presència com a format d’intervenció a partir del març i registra un total de 417 participacions, que sumen més de 63 hores de durada. El Consell ho atribueix a la reconversió de la intervenció de persones que participaven en tertúlies en espais unipersonals en què exposen la seva visió o anàlisi personal sobre temes concrets en relació amb la pandèmia.
La presència de dones creix molt lleugerament
L’informe del CAC indica que la presència global de les dones en el marc dels continguts relacionats amb la Covid-19 va créixer lleugerament respecte dels valors registrats en període de no excepcionalitat, tot i que no supera el sostre d’una tercera part. En concret, les dones van protagonitzar el 36,4% del temps de paraula dels teleinformatius i el 35,4% de les entrevistes, que van ser els dos formats més recurrents d’intervenció.
En un moment en què l’actualitat informativa dotava d’un protagonisme específic el conjunt de professionals de l’àmbit de la salut, la presència de les dones va estar supeditada al grau de responsabilitat i la representació pública, tant en els teleinformatius com en les entrevistes, constata l’ens regulador.
Pel que fa exclusivament a l’àmbit de la salut, les dones (tant les polítiques com les no polítiques) van sumar el 41,8% del temps de paraula dels teleinformatius i el 36,1% de les entrevistes (sobre un total de 324).
En termes de representació, la proporció de dones va baixar de manera notable entre el personal sanitari amb responsabilitat de gestió (33,4% als teleinformatius i 15,8% en el cas de les entrevistes). En canvi, la proporció de dones va ser clarament majoritària entre el personal sanitari d’atenció directa (67,9% en teleinformatius i 72,9% en entrevistes).
Principals eixos temàtics
El treball del CAC assenyala que el discurs informatiu elaborat per TV3 en relació amb la pandèmia pivota sobre quatre grans eixos temàtics: els efectes en la societat (que abasta el 45,3% del temps de notícia en els teleinformatius i el 42,1% de les entrevistes), les actuacions de les administracions (23,2% i 14,5%, respectivament), la crisi sanitària en sentit estricte (14,9% i 35,5%) i la incidència internacional (13,4% i 2,6%).
