El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació Universitat de Barcelona (CUSC) ha realitzat l’informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística. El treball analitza l’ús del català en els continguts digitals adreçats a adolescents i joves i formula una sèrie de propostes per a la promoció de la llengua en aquest camp.

Els autors del document apunten que les mesures de foment del català a YouTube i Instagram impulsades des de les institucions haurien d’orientar-se a proporcionar estructures per fomentar la creació, la difusió i la rendibilització de continguts en aquesta llengua d’una manera regular i sostenible en el temps.

La creació d’aquestes estructures hauria d’encaminar-se als següents objectius:

  • Generar circuits de youtubers i instagramers en català de diferents gèneres i estils: reforçar els que ja existeixen i facilitar que se’n creïn de nous.
  • Augmentar i diversificar l’oferta de continguts i de gèneres.
  • Millorar la visibilitat de l’oferta actual.
  • Potenciar la remuneració de l’activitat dels creadors en català dintre i fora de les xarxes.
  • Potenciar la creació d’una comunitat virtual en l’àmbit lingüístic català basada en l’imaginari col·lectiu propi.
  • Avançar-se a noves tendències i canvis en el mercat.

L’estudi planteja cinc mesures que es podrien impulsar a curt termini des Política Lingüística:

  • Acords econòmics amb els cercadors i les plataformes d’streaming per al posicionament i la visibilització de continguts en català.
  • Remuneració de les visites a continguts en català a YouTube i Instagram per vies alternatives.
  • Finançament de la creació de continguts especialitzats en català.
  • Facilitació del contacte entre microinfluenciadors i empreses que vulguin promocionar els seus productes.
  • Facilitació de la presència de microinfluenciadors en català a esdeveniments perquè en facin l’streaming.

Recuperar el canal 3XL, prioritari

La mesura més “ambiciosa” que planteja el treball és la recuperació del canal juvenil de Televisió de Catalunya (el 3XL, tancat el 2012) i orientar-lo a les xarxes “amb una estratègia sòlida” per competir amb els continguts en altres llengües. Els autors subratllen que aquesta mesura  s’hauria de considerar “una inversió prioritària com a part indestriable de les estratègies de foment del català entre la població jove”.

L’informe diu que canal juvenil hauria de servir de plataforma de difusió per a continguts audiovisuals de producció pròpia de diversos gèneres i de producció aliena doblada al català  en col·laboració, si és necessari, amb les grans plataformes audiovisuals, assenyala l’estudi. “L’activitat a les xarxes, la interacció amb els usuaris i la col·laboració amb youtubers i instagramers en català haurien de ser part indestriable de l’estratègia de diferenciació del canal”, apunta. En aquest sentit, assenyala que Adolescents iCat “pot ser un bon punt de referència inicial”.

Els autors afegeixen que “la innovació, l’anticipació a les tendències del mercat i la creació d’imaginari cultural i audiovisual juvenil català haurien de ser els trets definitoris d’aquest canal, de la mateixa manera que ho va ser, en el seu moment, el Club Super3”.

Punt de partida

“Sens dubte, la comunicació i la llengua són matèria primera d’aquests continguts digitals i generen una influència decisiva en els usos i els comportaments lingüístics que s’estenen i es consoliden”, assenyala la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. “L’obra apunta propostes per a la promoció de l‘ús del català en aquest entorn que seran el punt de partida per a l’acció de Política Lingüística en els propers anys”, afegeix.

Així doncs, en el marc de l’agenda d’impuls al català en l’àmbit digital, Política Lingüística treballa per impulsar aquestes i altres línies de treball que afavoreixin que els influenciadors catalans usin el català, de manera normal, en les seves creacions.