Lorenzo Marini i Alba Tobella, cofundadors de la plataforma de ‘fact-checking’ [foto: Verificat].
“Verificat celebra cinc anys de periodisme meticulós, ponderat i respectuós amb els fets i d’aportar a l’educació una mirada crítica i constructiva en un entorn digital on abunda el soroll i l’exaltació”, explica la directora i cofundadora de l’associació, Alba Tobella.
“En cinc anys, hem vist com la ciutadania ha pres molta més consciència de la necessitat de defensar la democràcia de la desinformació i de la saturació informativa, i estem més convençuts que mai de la nostra missió”, apunta el també cofundador Lorenzo Marini.
Cinc anys de reptes
El primer gran repte de Verificat van ser les eleccions municipals de Barcelona del 19 de maig de 2019. Des d’aleshores, “els desafiaments no han cessat”, remarquen des de la plataforma. “Episodis com la pandèmia de covid-19, l’auge de l’extrema dreta o la irrupció de la intel·ligència artificial, entre altres, han ajudat a conformar la identitat i raó de ser de Verificat avui: fact-checking polític i científic, detecció de soroll a les xarxes i acció educativa”, ressalten.
Verificat és la primera plataforma de fact-checking a Catalunya, i l’única que compta amb el reconeixement de la International Fact-Checking Network (IFCN), l’European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), l’Observatori Europeu dels Mitjans Digitals (EDMO) i Iberifier, l’observatori de mitjans digitals d’Espanya i Portugal impulsat per la Comissió Europea.
La gran amenaça de la desinformació
“Quan el 2019 comencem a parlar de fake news, ho fem sabent que era una terminologia de nínxol”, assenyala Marini. Actualment, la desinformació i la difusió d’informació errònia es presenten com una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada, segons indica l’Informe sobre Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial.
Tobella manifesta la voluntat de fer un pas més enllà i instaurar la cultura de la verificació també en el tercer sector. “Fins ara hem fet fact-checking polític i científic, formació a diferents col·lectius i ara també volem treballar amb altres actors per implicar-los en una comunicació honesta i allunyada de la desinformació”, matisa.
El projecte educatiu
Una de les principals apostes de Verificat en aquests cinc anys ha estat la branca educativa i d’alfabetització mediàtica. El 2020, gràcies a una beca de la IFCN i Google, va sorgir el projecte Desfake per transformar un grup-classe d’alumnes de secundària en verificadors. Des d’aleshores, més de 2.000 estudiants i prop de 200 docents s’han beneficiat dels materials i recursos didàctics, així com de formacions i mentories.
L’èxit de la primera prova en un centre de l’Hospitalet de Llobregat ha permès que el curs 2023-2024 s’hagi tirat endavant un pilot en deu instituts de Barcelona. El projecte Centres Desfake té el propòsit d’acompanyar els instituts perquè es converteixin en espais de confiança mediàtica.
“L’escola és un dels grans camps de batalla per a una societat més resistent i resilient a la desinformació”, apunta Lorenzo Marini, qui manifesta la intenció de Verificat de fer el salt, també, a l’educació primària. A més, Verificat ha detectat la necessitat de fer que “l’educació formal surti de l’aula i dels joves”, assenyala Alba Tobella.
Si bé és cert que s’han elaborat productes pedagògics específics per a universitats, administracions públiques i empreses, des de la plataforma subratllen amb especial satisfacció la formació amb gent gran. És el cas del projecte internacional SUM, una xarxa de voluntaris de més de 65 anys que s’uneixen per capacitar el seu entorn en la lluita contra la desinformació, dotant-los d’estratègies per detectar estafes i rumors que circulen a internet i a les xarxes socials.
En els pròxims mesos, també començarà a caminar un projecte d’abast internacional pensat per treballar l’alfabetització mediàtica i combatre el discurs d’odi entre joves en situació de vulnerabilitat, especialment de col·lectius migrats.
Neix la plataforma de ‘fact-checking’ Verificat
