Sembla ser que l’únic argument que tenen alguns per discrepar del model d’Estat que vol ERC és recordar-nos el tripartit. Segurament vam cometre errors, com qualsevol a la vida, però dels errors se n’aprèn, i no ens cal menjar cues de pansa per adonar-nos-en.

En un article publicat per en Jordi Talarn, regidor de CiU a Mollet del Vallès, fa uns dies en diversos mitjans, feia tota una argumentació del per què no estava d’acord amb una moció presentada per ERC de suport als corresponsals de Catalunya Ràdio i en defensa dels mitjans de comunicació públics catalans, tot i que remarcava que CiU podria haver-hi estat d’acord a no ser que la part introductòria no hagués representat “la deriva ideològica dels partits que la van aprovar” i no la realitat.

No entraré en una guerra de xifres sobre la quantitat en subvencions que ha rebut la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) en els diferents governs de la Generalitat ni en les audiències assolides en les diferents èpoques. Tots sabem que les xifres poden ser interpretades de moltes formes i es poden agafar diverses referències.

L’objectiu global de la moció, tal i com diu el seu enunciat, és el suport a les corresponsalies de Catalunya Ràdio i la defensa del model de servei públic de la Corpo, per tant és en aquest context que s’han d’entendre les argumentacions.

La CCMA segueix el model de les corporacions públiques europees, amb una missió de servei públic basat en la rendibilitat social i cultural, i és per això que necessita d’unes estructures i un finançament adequat per continuar la seva tasca de servei públic i seguir sent un referent a nivell europeu. I això no s’aconsegueix disminuint el seu pressupost any rere any i disminuint estructures com les corresponsalies.

Que algú, en coneixement de causa, ens expliqui com es pot donar cobertura informativa a tot el territori passant d’una trentena de corresponsals a vuit, en el cas de Catalunya Ràdio, o eliminant les corresponsalies històriques de TVC a Perpinyà, Pirineus o Terres de l’Ebre. I, si us plau, que no ens diguin que és una qüestió econòmica quan representa el 0,35% del pressupost anual de la Corpo.

I, senyor Talarn, té raó quan afirma que un model sigui qualificat d’èxit depèn de l’audiència, però s’equivoca quan ho vincula al govern de torn. Si els mitjans de comunicació públics catalans són líders d’audiència és gracies als 30 anys de dedicació dels seus professionals, la capacitat d’arribar a tots els públics, a oferir una informació acurada, completa, plural i veraç; a garantir l’accés a totes les opinions amb estricta neutralitat i rigor periodístic, a la seva proximitat i, si molt m’apura, als seus directius.

I, en aquest sentit, li recordo que TV3 va tornar a assolir el lideratge el 2012, amb una direcció que CiU es va encarregar de substituir mitjançant un pacte de govern amb el PP, reformant la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aprovada el 2007 per àmplia majoria del Parlament de Catalunya i sota la Conselleria d’en Joan Manuel Tresserras.

Per cert, i acabo, és en aquest pacte on es visualitza el model de servei públic de la CCMA que defensen alguns, un model on es va passar de dependre del Parlament de Catalunya, amb majories qualificades i una governança plural, a dependre tan sols del govern.

Albert Biescas. President Sectorial de Comunicació Audiovisual d’ERC.