Sempre critico que hi ha massa titulars alarmistes quan es parla d’alguna cosa que té a veure amb la tecnologia. Aquesta vegada m’hi veig obligada. Les xarxes socials ens estan evocant a informar i publicar d’una determinada manera. Tots volem ser estimats per l’algoritme. Però, qui és i què vol?
Venim de la idea que amb les xarxes la informació es democratitza. Tothom té veu per informar i entretenir, i tothom pot ser informat i estar entretingut amb els continguts que tria.
Ara que ja comencem a conèixer les regles del joc, ens adonem que això no va així. Les xarxes socials són entorns privats que funcionen amb els seus propis criteris. Fas un compte i et comença a seguir gent. La xarxa social decideix qui veu i qui no veu els continguts que publiques. Res depèn de tu.
“És la dictadura de l’algoritme i la nova censura del Segle XXI. Estan determinant la manera de publicar, la manera de parlar, els temes a tractar i els que no hi poden ser”
La situació ha empitjorat els últims temps amb l’anomenat shadowban, que podríem traduir com ‘el baneig a l’ombra’. De sobte descobreixes que un vídeo només té deu visites i et preguntes el motiu. La plataforma redueix o limita la visibilitat d’una publicació sense notificar-ho i per qüestions que no acabes de saber massa mai. En alguns casos l’amaga. Tu el veus publicat però no es mou.
Teòricament, els factors que fan que s’amagui una publicació poden ser diversos: per violació de les polítiques fixades per la plataforma, comportaments considerats spam o fins i tot errors en els algoritmes… La falta de transparència ens fa pensar el pitjor. És la dictadura de l’algoritme i la nova censura del segle XXI. Estan determinant la manera de publicar, la manera de parlar, els temes a tractar i els que no hi poden ser.
Cada vegada hi ha més coses que funcionen a cop d’algoritme. En l’àmbit laboral, a l’Estat espanyol es va aprovar l’anomenada ‘llei rider’ que dona poder als comitès d’empresa per demanar dades a qualsevol companyia sobre el funcionament dels algoritmes que actuen sobre els seus treballadors. Són algoritmes que es converteixen en autèntics caps digitals dels empleats perquè avaluen el rendiment del rider, i en funció d’això li assignen torns i horaris.
En temps de regulació de la intel·ligència artificial, no hauríem d’obligar tothom a publicar l’algoritme de funcionament? No podem donar tant de poder a les xarxes socials!
Mariola Dinarès i Quera, periodista i SMM.
