Hi ha mots que sempre han estat convivint en el gremi periodístic, però que, de sobte, el seu ús es veu multiplicat exponencialment. Com un fenomen viral sense explicació aparent, ens trobem que paraules com ‘hub’, ‘estratègic’ o ‘relat’ inunden les capçaleres periodístiques, i els analistes les fan servir dia i nit abusant i estirant el seu significat per fer complexes reflexions o apunts sovint més senzills del que semblen.
Dominar el relat, per exemple, ha estat essencial en la comunicació política des de fa decennis, però és ara quan apareix sobredimensionat en unes capçaleres excessivament polititzades, on l’anàlisi i la interpretació dels fets són el flotador principal per mantenir l’atenció de les comunitats de lectors exigents que no volen informació, sinó les claus del ‘relat’ i la seva aproximació interpretativa.
És interessant com aquests determinats mots donen pas a d’altres en una roda infinita que ens acompanya a lectors i productors de continguts periodístics. Avui hi ha ‘hubs’ per tot arreu i existeixen massa projectes ‘estratègics’. És evident que l’abús no és pas només dels periodistes, però sí que aquest col·lectiu no és capaç d’aturar l’excés d’una terminologia que acaba devaluant el sentit dels mots que estem analitzant.
És el moment de la història en què més s’escriu (encara que sigui a través de WhatsApp) i més es llegeix (encara que sigui també a través del mòbil). I és el moment de la història on tot es fa viral a la velocitat del so, escrit o visual. Seria bo contemplar o estudiar la terminologia periodística des d’aquest punt academicista: observar l’excés conjuntural d’alguns mots i analitzar la seva evolució i posterior decadència del seu ús.
Perquè, sincerament, no tindrà cap significat ‘dominar el relat’ si tothom ja el domina. El seu, és clar.
David Centol, editor del Grup Comunicació 21.
Buidor mediàtica
