No es pot deslligar l’increment de casos de violència contra el col·lectiu LGBTIQ+ de la presència gens testimonial de l’extrema dreta a les institucions. Darrere del discurs de la negació de la violència masclista s’amaga –molt mal dissimulat– un discurs de l’odi al feminisme, i el mateix passa amb els col·lectius que volen viure amb tota normalitat la seva opció de sexualitat, en públic i on sigui. El mateix passa amb les agressions racistes. I amb d’altres.
Dijous 8 de juliol, la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, entitat impulsada pel CAC, va organitzar la seva 13a jornada, dedicada a analitzar les narratives alternatives contra el racisme. Una jornada que serví també per lliurar els Premis per a la Diversitat d’enguany i que comptà amb les intervencions del president del CAC, Roger Loppacher; la presidenta de la Mesa per a la Diversitat, Carme Figueras, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. La taula rodona que protagonitzà la trobada va comptar amb les intervencions dels professors i investigadors Lena de Botton, Raúl Martínez i Cilia Willem, que van presentar diversos estudis i projectes sobre com estudiar i respondre als discursos de l’odi, especialment a les xarxes socials.
Moltes idees i reflexions van ser analitzades en aquesta taula rodona, centrades en cop escapçar des de la base el procés que porta dels estereotips i les falses representacions socials a la discriminació, al posterior llenguatge de l’odi i finalment als delictes d’odi. Entre altres documents de referència, es van destacar les recents Recomanacions sobre el tractament informatiu de les persones migrades i refugiades als mitjans de comunicació aprovades per la nostra autoritat audiovisual. Voldria destacar el punt segon d’aquest document, intitulat Adoptar una postura crítica i activa davant els discursos discriminatoris i xenòfobs. Perquè el paper dels mitjans de comunicació per desactivar els discursos de l’odi o per normalitzar-los és clau. És un factor determinant del que passi després a les xarxes socials i finalment a les urnes.
Perquè l’extrema dreta fonamenta els seus èxits electorals en la normalització del discurs de l’odi. I la responsabilitat dels professionals de la comunicació i la informació i dels mitjans on treballen o que dirigeixen és d’enormes dimensions. I no s’ha fet pas tot bé, no.
Molts dels que es planyen d’on hem arribat ara, de professionals que treballen o dirigeixen mitjans situats a la capital de l’Estat i alguns d’aquí, s’haurien de fer la següent reflexió: no van ser part activa en la normalització de l’extrema dreta quan aquesta protagonitzava al carrer, en les declaracions als mitjans i a les xarxes socials un discurs d’odi –i més d’una acció violenta– enfront del procés sobiranista català i els milions de ciutadans que li donen suport, i no es condemnava tot això amb fermesa? Doncs van ser-ho i molt, ja sigui per activa o per passiva. Eren moments on tot o quasi tot s’hi valia sota el paraigua de l’anomenat “constitucionalisme”. Aquell “me pilla lejos” perquè afectava un conflicte polític d’arrels nacionals, explica molt, massa, dels silencis de llavors. Uns silencis mediàtics i de tota mena pels quals, ara, molts col·lectius de la nostra societat i de la societat espanyola n’estan patint les conseqüències.
No badem aquí i sobretot que no badin allà. Presentar reivindicacions democràtiques o de drets personals o col·lectius com a qüestions que creen divisions o enfrontaments socials, o donar altaveus mediàtics als qui així ho expressen, és la millor manera de covar l’ou de la serp.
I tota la solidaritat amb els professionals del setmanari El Jueves i amb el seu editor. La llibertat d’expressió no es toca. I és des d’ella que hem de combatre eficaçment els discursos de l’odi. Per això, l’existència d’eines com la Mesa per a la Diversitat és tan necessària.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
