Fa pocs dies participava en la presentació d’una publicació de la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana, FOLC, amb el títol El doblatge en català. Un petit llibre que fa un repàs històric d’aquesta activitat professional i artística, amb gairebé ja 90 anys d’història al nostre país. Un llibre que en fa una decidida defensa, presentant el doblatge com a eina insubstituïble tant per a la normalització de l’oferta de continguts en català com pel seu ús social en l’entorn digital, on l’audiovisual té un protagonisme indiscutible.
Si ara fa just sis anys es va considerar necessari promoure el manifest Pel doblatge en català, l’actual situació del consum audiovisual, protagonitzat per les grans plataformes audiovisuals amb les seves sèries de ficció, encara fan més i més important el seu paper. Al recent debat sobre la nova llei estatal de l’audiovisual, juntament amb el grau de protecció o foment de la producció independent, l’oferta de continguts en les llengües oficials distintes al castellà va centrar les negociacions de les modificacions introduïdes al text que havia elaborat el Govern espanyol, seguint el model monolingüe de la llei del 2010.
Sovint encara, amb el doblatge, es cometen dos errors greus que caldria definitivament superar. El primer és sumar-lo amb la subtitulació a l’hora de donar xifres de l’oferta en català en tal o qual plataforma, com si fos tot el mateix. I no, el consum potencial entre una opció i una altra, en general, no té res a veure. Si algú en té algun dubte, que es pregunti per què totes, totes les grans produccions internacionals que ens arriben a les sales de cinema o a les plataformes estan doblades… al castellà. I com s’ofereixen les noves sèries de manga al SX3? Doncs doblades al català, lògicament. Si sabéssim les xifres de consum d’alguns continguts subtitulats al català que estan doblats al castellà, riuríem o ploraríem.
El segon error és el menysteniment d’alguns sectors al doblatge… en català. Perquè el doblatge en castellà no para de créixer sense límits i sense que aquests escarafalls tinguin el més mínim efecte. Un menysteniment que se sustenta en la defensa de la integritat de la versió original, sense valorar l’indiscutible impacte de la subtitulació en l’experiència del visionat d’un film o una sèrie. Val la pena analitzar-ho tot seguit.
Feliçment, ningú discuteix l’afirmació que la traducció literària és un pont entre cultures. Cada cop és més reconeguda la contribució de les i els traductors, tant en la cura de la pròpia llengua com en l’accés d’obres d’arreu del món al lector o lectora. Finalment, el seu nom s’ha acabat incorporat a les cobertes del llibre, com a símbol de la qualitat de la traducció que hi conté a les seves pàgines. Doncs caldria fer quelcom semblant amb el doblatge de les obres audiovisuals, siguin llargmetratges, sèries, documentals, animació o videojocs.
Les actrius i actors de doblatge, els lingüistes, tècnics de so i tota la resta de professionals que fan possible que un contingut audiovisual en altres llengües pugui ser escoltat en català, fan una tasca imprescindible per fer normal la llengua catalana a totes les pantalles. De la de grans dimensions de les sales de cinema a la del nostre mòbil, passant per la que tenim al menjador de casa o a l’habitació.
Que és una intervenció sobre la versió original? Doncs sí. Així ho fan els bons traductors i traductores literàries que tenim i tots ens en felicitem. Que les veus són unes altres de les dels actors i actrius? Doncs sí, tot i que molt ben seleccionades, adaptades i interpretades. Però, a diferència del subtitulat, el doblatge no altera la imatge amb línies de text sobreimpreses, ni condiciona on miren els nostres ulls en cada moment d’una escena, ni es perden elements dels diàlegs, especialment quan són molt llargs, ràpids i amb diverses veus. La integritat dels diàlegs originals sí que queda garantida amb el doblatge.
Ah! I no oblidem tampoc la importància de l’activitat econòmica i laboral del doblatge. Per posar un exemple, en el cas del doblatge en francès al Quebec, el sector factura uns 15 milions d’euros anuals i aplega 700 actors i actrius de doblatge. Poca broma. A la recent edició 2022 del gran mercat internacional de l’audiovisual, el MIPCOM de Canes, una de les poques revistes en paper que els deu-mil professionals acreditats podien endur-se’n era un monogràfic dedicat al doblatge… en castellà.
Al costat de la necessitat cultural i industrial d’incrementar la producció, emissió, difusió i projecció de més i més continguts en versió original catalana, cal –ens cal– que el doblatge en català sigui una opció normal, habitual, alhora de gaudir de l’audiovisual fet en altres llengües. Normal com en molts altres països europeus, entre ells els grans estats de la UE.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
