Fer servir informació de primera mà sempre que es pugui i contrastar les fonts. Potser són les dues màximes que ens van ensenyar el primer dia de l’assignatura de Redacció Periodística a primer de carrera. Corria l’any 2000 i internet, que poc després dinamitaria el paradigma de la comunicació de masses, era una promesa de futur encara incerta. Això passava a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
Mentrestant, a Itàlia, el periodista Tommasso Debenedetti publicava una entrevista inventada al diari napolità Il Mattino. El fals entrevistat era l’escriptor Gore Vidal, que havia decidit anul·lar la conversa a l’últim moment. John Grisham, Mario Vargas Llosa, John le Carré, Mikhaïl Gorbatxov o Joseph Ratzinger van ser altres de les entrevistes apòcrifes que durant anys Debenedetti va publicar en diversos diaris italians de províncies sense que ningú aixequés la llebre, com va reconèixer ell mateix en una entrevista a El Mundo, l’any 2012. En la darrera dècada, Debenedetti s’ha especialitzat en la creació de comptes falsos a les xarxes per anunciar la mort de nombroses celebritats. L’última, la de l’admirat Tomeu Penya. L’objectiu és inquietant: denunciar com de fàcil és enganyar els mitjans a l’era de les xarxes socials.
Amb aquest activisme de gust dubtós, Debenedetti ha trolejat capçaleres del rigor de The New York Times, The Guardian o USA Today. La metodologia pot resultar espúria, però el missatge és inqüestionable: amb l’eclosió d’internet i de les possibilitats de manipulació que ofereix, els mitjans i els periodistes hem d’estar especialment vigilants i afinar el pensament crític per combatre qualsevol amenaça contra la veracitat.
“Se sap que, d’aquí a uns anys, les fake news superaran, en nombre, les notícies reals. Que no ens agafin amb la guàrdia baixa”
Segons l’informe Digital 2023, de l’agència We Are Social, avui passem més de dues hores i mitja a les xarxes socials, 40 minuts més que veient la televisió. I a TikTok, el canal d’informació prioritari dels joves, la mitjana dels usuaris és de més de 31 hores i mitja al mes. Avui dia, la informació arriba eminentment a través de pantalles, sobretot de les xarxes, i això vol dir no només que els periodistes ja no som els proveïdors únics de la informació, sinó que, en molts casos, hem quedat relegats a intermediaris que amplifiquen el missatge.
És per això que cada vegada es fa més necessària la figura del fact-checker: totes les redaccions haurien de tenir equips especialitzats en verificació. Ja hi ha hagut iniciatives: per a les passades eleccions municipals, betevé va organitzar amb Verificat el primer debat electoral amb dades contrastades amb antelació; El món a RAC1 va oferir diàriament una píndola de verificació de les informacions de l’última campanya de les generals, i RTVE i l’agència Efe ja compten amb VerificaRTVE. Al marge d’iniciatives com Maldita.es o Verificat, les facultats de Periodisme incorporen al currículum assignatures sobre verificació.
Ha plogut molt des de l’any 2000 i més que plourà: se sap que, d’aquí a uns anys, les fake news superaran, en nombre, les notícies reals. Que no ens agafin amb la guàrdia baixa.
Jèssica del Moral, periodista i presentadora del programa Connecticat de la XAL.
Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.
