El Consell Executiu va aprovar dimarts el Pla de Govern de l’onzena legislatura, el qual compta amb 750 mesures concretes, 288 indicadors de seguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’actuació i 45 lleis. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es tracta d’un pla “ambiciós” que ha de servir per fer realitat el “compromís” del Govern d’aquesta legislatura: “Revertir les retallades, revertir els seus efectes i situar Catalunya a les portes de l’Estat propi”.
Dels tres eixos en què es divideix el document, el tercer –Un país amb bones pràctiques: ciutadania i regeneració democràtica– disposa d’un apartat específic dedicat a la comunicació i les tecnologies de la informació.
En el terreny dels mitjans, el pla del Govern pretén “enriquir, democratitzar i culturitzar la societat catalana amb més pluralisme i més oferta” per generar “més llibertat d’elecció de continguts i referents”. Així, l’Executiu promet impulsar “polítiques d’ajut actiu” per a la consolidació del sector dels mitjans i els continguts.
Durant aquesta legislatura també es vol deixar testimoni de tot el mapa de comunicació existent, saber l’estat de la qüestió en freqüències de ràdio i televisió, i prestar molta atenció als nous formats. Altres prioritats del mandat seran l’estudi de l’impacte de les noves tendències en l’espai nacional de comunicació i l’impuls del Pla Nacional de l’Audiovisual.
En conjunt, en l’àmbit de la comunicació i les tecnologies de la informació hi ha tres grans objectius, amb les respectives mesures:
Fer dels mitjans públics de comunicació una garantia de cohesió social i de consolidació de l’espai nacional de comunicació
• Enfortiment de la indústria audiovisual nacional: elaboració Llibre Blanc de l’Audiovisual a càrrec del CAC i Pacte Nacional de l’Audiovisual.
• Cens nacional d’espais de creació audiovisual ja existents a Catalunya on intervingui el capital públic per coordinar i optimitzar-ne l’ús.
• Reforçament de la independència governamental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a través de reformes legislatives que en professionalitzin la governança, estabilitzin el sistema de finançament mixt, així com n’adscriguin la dependència i control al Parlament.
• Promoció d’un acord amb les principals operadores de televisió de pagament per reservar un canal de la seva plataforma a la televisió de proximitat des d’on hi accedeix cada usuari.
• Gestió de l’espai de comunicació amb la voluntat d’enfortir la creació escrita, digital i audiovisual de qualitat i en català.
• Recuperació de les convocatòries de subvencions a projectes que fomentin i consolidin l’espai català de comunicació per a publicacions periòdiques en paper i digitals, ràdio i televisió en català o aranès.
• Increment de les inspeccions contra emissions de serveis de comunicació audiovisual sense llicència.
• Elaboració del cens nacional de televisió per IP i promoció d’un grup d’estudi conjunt amb el CAC i La Xarxa sobre el procés digitalitzador de continguts audiovisuals.
Potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació per mitjà de tres grans eixos: enxarxar, digitalitzar i securitzar
• Promoció d’un acord entre les administracions públiques catalanes per impulsar el desplegament de xarxes de nova generació.
• Afavoriment de l’accés a xarxes d’alta velocitat a tot el territori.
• Difusió i sensibilització de la millora de les competències digitals.
• Finalització de les actuacions del programa Catalunya Connecta assegurant l’accés de tots els nuclis de població de més de 50 habitants als serveis de telefonia mòbil i de televisió digital terrestre i banda ampla.
• Augment del suport financer públic per al desenvolupament de les empreses de base tecnològica (EBT).
• Suport a les iniciatives Mobile World Capital i SmartCAT.
• Desplegament de programes de suport a la transformació digital de la petita i mitjana empresa en els sectors productius de Catalunya.
• Creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
• Llei de ciberseguretat nacional de Catalunya.
• Pla Nacional de Ciberseguretat de Catalunya.
Millorar l’atenció ciutadana avançant cap a noves formes de relació perquè els actors públics (ciutadania, empreses i entitats) aportin coneixement col·lectiu
• Increment de la relació amb la ciutadania mitjançant eines digitals (missatgeriainstantània, xarxes socials, serveis mòbils…) potenciant la interacció.
• Avançament en un model d’oficines d’atenció integrada, les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC), que permeti la millora de servei i l’optimització dels recursos.
• Transformació de les oficines de registre en oficines d’assistència en matèria de registre per a la presentació electrònica en desplegament de la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú.
