Són molt importants els serveis oferts als editors associats a les entitats que aglutinen els mitjans de comunicació a Catalunya. Un dels que trobo més atractiu és el de banc de continguts.

L’associació AMIC, precisament, ha millorat notablement el seu, renovant el disseny i enfocant-lo cap a una major usabilitat de l’editor associat, tot apostant per una major presència de la imatge. Un dels canvis més destacats és la incorporació, a la home, de noves seccions, on per exemple es poden consultar els deu articles més descarregats. A més a més, s’ha redissenyat el logotip del banc de continguts amb un to més modern i fresc. Vaja, que no s’ha tractat d’una rentada d’imatge, sinó d’un pas endavant en el qual s’ha incorporat un carrusel d’imatges perquè l’usuari les pugui veure dins de cada notícia, mantenint l’opció de descàrrega de cadascuna d’elles, així com de la resta de material multimèdia.

Però l’AMIC no és pas l’única agrupació d’editors de mitjans que disposa d’un banc de continguts. També en té l’APPEC, l’associació que fonamentalment aixopluga les revistes en català i que treballa amb una filosofia exemplar: els editors associats a l’entitat són els “especialistes de la seva matèria, són generadors de continguts temàtics”, i els compra aquests continguts perquè arribin al consumidor no només per la via del paper o digital, també en format audiovisual. A través del projecte, l’APPEC comercialitza els continguts dels seus editors i en fa peces que posa a l’abast de mitjans generalistes gratuïts per dotar de continguts les seves publicacions i els seus portals.

I també l’ACPC disposa del seu banc, el més antic de tots. Es va posar en marxa el juny del 2010 i va ser molt avançat en aquells moments. Entenc que la idea del Banc de Continguts de Premsa Comarcal és valuós i fora bo que les altres dues associacions el copiessin. Explicaré la idea i la seva presentació perquè, honestament, ara mateix no estic al cas del seu funcionament actual.

El Banc de l’ACPC va ser un servei pioner i, a més, innovador. La seva originalitat era la incorporació d’un servei per als joves periodistes. En el banc presentat fa onze anys hi convergien la borsa de treball online, el periodisme ciutadà i els joves periodistes, inclosos estudiants de segon cicle, una de les apostes de l’entitat amb la col·laboració de les universitats amb estudis de comunicació dels territoris de parla catalana.

El servei proposa un concepte de currículum en què conviu el tradicional amb el de periodisme ciutadà. Un jove periodista pot incorporar el seu currículum a la borsa de treball i vincular-lo a les aportacions del banc en forma d’articles, cròniques i reportatges, que es posaran a disposició de les publicacions associades. Així, els estudiants complementen el seu currículum amb experiència tangible mentre que, aquesta aportació pren categoria de treball periodístic real. La presentació d’aquesta idea fou molt ben rebuda i suposo que encara ho deu ser.

La vinculació de la premsa de proximitat amb les facultats de comunicació i periodisme ve de lluny, endegada per l’ACPC, que aviat va trobar en la Xarxa Vives d’Universitats una parella de ball. L’ACPG (ara AMIC) també va recórrer a la Xarxa i ambdues entitats han aconseguit que professors i alumnes coneguin cada vegada amb més profunditat el món del periodisme de proximitat. No tot s’acaba amb les grans capçaleres. I aquesta visió de la professió ha enriquit i molt les redaccions dels mitjans de proximitat.

Òbviament, un banc de continguts ofereix als mitjans associats a una entitat d’editors un ventall de notícies d’actualitat, reportatges, entrevistes, cròniques i opinions de diferents temes actualitzats periòdicament o de manera diària. El banc es nodreix tant de les aportacions dels mateixos mitjans com de la tasca de l’equip permanent i col·laboradors.

Així, doncs, abundant en l’exemplaritat d’un banc de continguts, potser que es donés un altre pas endavant. Per què no incorporar als bancs esmentats els periodistes del demà? Futurs periodistes de la premsa de proximitat! Aquesta iniciativa hauria d’anar orientada a estudiants de comunicació i periodisme que estiguin interessats en què els seus treballs (notícies, reportatges, entrevistes, etc.) siguin visibles, i així poder ser escollits per qualsevol capçalera de proximitat d’arreu del país per a la seva publicació.

Aquest banc seria una plataforma idònia dels futurs periodistes per donar-se a conèixer a partir de l’exposició dels seus treballs i la captació d’aquests per les capçaleres associades a l’entitat promotora del banc. L’associació que hi estigués interessada podria enriquir el seu banc de continguts amb l’epígraf de Futurs periodistes, creat per promoure i facilitar la divulgació dels treballs dels alumnes. Es tracta de ser conscients que el futur periodista ha de combinar la seva formació universitària amb l’aprenentatge de l’ofici, tot reconeixent que la formació que de veritat serveix per al periodisme és precisament la formació pràctica. Un banc de continguts obert a ells seria perfecte.

Segur que les entitats catalanes formades per editors de proximitat consideren imprescindible la realització de pràctiques en el sector i natural que els mitjans associats ofereixin les seves pàgines als futurs periodistes. A veure qui s’anima.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.