Que a Catalunya es respira una excessiva mirada barcelonacèntrica no és cap secret. I lluny de minimitzar-ho, cada cop va més in crescendo. És una realitat en tots els àmbits, també en el periodisme i la comunicació. Tot allò que passa més enllà de la Diagonal sembla gairebé un miracle. Però lluny de la gran Barcelona, també passen coses. I també hi ha la capacitat d’oferir propostes llamineres. I el més rellevant: que perduren en el temps.
És el cas del Fòrum 10 Comunicació de Puig-reig, una iniciativa que va impulsar el seu promotor, Josep Genescà, fa 32 anys –el 1991–, i que, any rere any, ha convertit aquest projecte en un aparador on el sector es mira al mirall i reflexiona sense embuts. N’hi ha prou amb quatre sessions i convidats de luxe per acontentar aquells a qui els pica la curiositat en allò que té a veure amb la comunicació del país.
Al llarg d’aquests 32 anys, hi ha passat tothom (o gairebé). Des de Miquel Calçada (Mikimoto), Josep Maria Bachs i Ricard Maxenchs fins a Sílvia Cóppulo, Neus Bonet i Elisenda Roca. La llista és allargada. Gairebé 300 professionals del periodisme i la comunicació en tres dècades que han dit la seva sobre el sector. I amb el pas dels anys també acaba sent un termòmetre que et permet comprovar quines temàtiques tenien més interès i quines han anat perdent pistonada.
“Fòrum 10 és un clar exemple que lluny de la Diagonal també hi ha una oferta interessant i, sobretot, necessària. Perquè la gent del Berguedà, del Bages o del Lluçanès també tenen el dret i l’oportunitat de conèixer de primera mà què s’hi cou en el periodisme de primera divisió”
Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de ser presencialment en l’estrena del Fòrum 10 d’enguany amb el mestre Kílian Sebrià i Isaac Vilalta, abordant els 40 anys de Catalunya Ràdio. “La ràdio, si no te l’estimes, no t’hi pots dedicar”, va reblar Sebrià mentre recordava el seu pas per Puig-reig sent petit acompanyant en camió el seu pare. I Vilalta –que es notava que jugava a casa– va humanitzar el periodista: “També ens emocionem i passem por”, recordant l’experiència d’un cotxe sospitós en un polígon de Vic després dels atemptats a les Rambles. Fòrum 10 és una estona distesa, entre la reflexió i les anècdotes d’uns convidats de primera línia. Per aquells qui encara dubteu, el cartell d’enguany fa molta patxoca: Enric Calpena, Ramon Besa, Vicenç Lozano, Marta Romagosa i Toni Clapés. Jo no m’ho perdria.
Si el Fòrum 10 encara batega és, indiscutiblement, per l’energia i l’entusiasme de Josep Genescà. Des d’un altaveu petit com és Ràdio Puig-reig, ha tingut la capacitat de contagiar el sector i de convèncer primeres espases a travessar mig país per parlar de periodisme. Genescà ja és un rara avis quan hauria de ser un model a seguir per a tots aquells qui es dediquen a la professió, especialment per als més joves. Ja que, a més de fer ràdio local, Genescà s’estima, es creu l’ofici i aporta valor afegit a la professió. És així com ha contribuït a posar el seu projecte i, sobretot, el seu poble en el mapa de la comunicació del país. Fòrum 10 és un clar exemple que lluny de la Diagonal també hi ha una oferta interessant i, sobretot, necessària. Perquè la gent del Berguedà, del Bages o del Lluçanès també tenen el dret i l’oportunitat de conèixer de primera mà què s’hi cou en el periodisme de primera divisió. I mentre costa tant omplir platees, Fòrum 10 continua tenint tirada. Tant de bo Genescà –a qui li desitjo corda per a molts més anys– trobi relleu per al Fòrum 10. Per Puig-reig, pel sector del periodisme i per aquells qui defensem enèrgicament que el país té molta grapa més enllà de Barcelona.
Quim Miró, director editorial de Comunicació 21.
