La crisi del turisme a Catalunya, amb especial èmfasi a Barcelona, és una situació que ha evolucionat gradualment, com a reflex d’una crisi previsible que s’ha desenvolupat al llarg del temps. Les tensions actuals entre veïns, autoritats locals i empresaris del sector són el resultat d’un problema que ha crescut a mesura que Barcelona s’ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants d’Europa.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i el Departament d’Estadística de la Generalitat, el turisme és un pilar fonamental de l’economia catalana. El 2023, Barcelona ciutat i comarques van rebre aproximadament 26 milions de visitants, dels quals 10,3 milions es van allotjar a la ciutat comtal. Tot i que és una xifra lleugerament inferior als anys anteriors a la pandèmia, continua sent alta. L’afluència turística genera ingressos significatius per a la ciutat i el país. Continuant amb les dades, el turisme va aportar uns 12.500 milions d’euros al PIB de Catalunya durant el 2022, i Barcelona, lògicament, representa una part substancial del total.
“La manca de planificació estratègica i d’una comunicació eficaç ha amplificat tots els problemes”
La crisi actual del turisme a Barcelona era, en certa manera, previsible. L’expansió del nombre de visitants no ha estat suficientment equilibrada amb la inversió d’una infraestructura adequada ni estratègies de gestió sostenible. La saturació que viuen determinats barris, l’increment del preu de l’habitatge i les alteracions de la vida quotidiana dels residents generen tensions entre els habitants i els turistes. La manca d’una planificació estratègica a llarg termini i d’una comunicació eficaç entre les parts interessades ha amplificat tots els problemes.
Aquesta tesi sobre l’evolució del sector turístic no és nova ni és meva, l’ha posat sobre la taula incomptables vegades el doctor Antoni Donaire. L’expert en geografia i turisme argumenta que, precisament, un dels principals problemes del turisme és la saturació, que acaba tenint impactes molt negatius no només en la vida dels residents, sinó també en el medi ambient i les infraestructures locals.
El darrer informe de l’Ajuntament de Barcelona, del 2023, conclou, entre d’altres, que augmenta el percentatge de barcelonins que consideren que el turisme és beneficiós, però també els que creuen que és perjudicial, i aquest pols negatiu creix respecte al positiu.
“Les autoritats locals han de comunicar amb més claredat les mesures que es prendran per gestionar el turisme d’una manera sostenible”
La comunicació efectiva és essencial per afrontar aquesta crisi i trobar solucions que siguin equilibrades per a totes les parts. Les autoritats locals han de comunicar amb més claredat les mesures que es prendran per gestionar el turisme d’una manera sostenible. Això inclou, també, la implementació de regulacions que limitin l’impacte negatiu que pot tenir el turisme, com el control dels allotjaments turístics a través de les plataformes, la regulació del nombre de visitants en llocs de més interès i la promoció de polítiques turístiques responsables.
A més, els empresaris del sector turístic han de jugar un paper determinant i actiu en la comunicació amb la comunitat local. En el fons es tracta d’utilitzar l’empatia perquè uns i els altres se sentin còmodes. Per una banda, que el turisme pugui desenvolupar-se de manera sostenible i de qualitat i integrar els visitants en la vida local. Sense aquesta unió de necessitats, la crisi està servida. Per aconseguir-ho és necessari mantenir un diàleg obert i una planificació amb l’objectiu de garantir un futur més harmònic.
De no construir una bona comunicació al voltant d’aquesta crisi, les conseqüències continuaran sent nefastes. El darrer episodi viscut a Barcelona, amb veïns disparant amb pistoles d’aigua els turistes, és l’exemple de les tensions creixents i, a més, representa una imatge nefasta per a la ciutat i el país. Les imatges que es van recollir aquell dia es van fer virals a arreu del món a través de les xarxes socials i de mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
Mai és tard per prendre mesures, encara s’hi és a temps. És extremadament necessari i urgent reconduir la comunicació, en tots els àmbits, o més aviat que tard ens posaran etiquetes molt difícils de corregir.
Albert Brosa, director de reputació i lideratge a Europa a LLYC.
