La desaparició, gens sorprenent, de 8tv no hauria de ser el punt final d’un dels dos canals múltiplex de la TDT que tenen cobertura d’emissions a tot el país; sí, només en tenim dos. Ben al contrari, és –hauria de ser– una gran oportunitat, potser única, per impulsar l’oferta audiovisual en català a la televisió digital, la que arriba per l’antena de casa de forma totalment gratuïta.
El que va començar fa dues dècades com una bona idea, que era impulsar la naixent televisió digital més enllà dels canals de TV3 i els canals de proximitat, passant per sobre de les quasi nul·les competències catalanes en l’espai radioelèctric, va arrencar, però, d’una manera pèssima. Tot va començar malgirbat quan es decidí que el MUX privat català aniria a mans d’una única de les propostes presentades, que liderava el Grupo Godó, amb la participació minoritària de l’Orfeó Català quan en Fèlix Millet n’era al capdavant.
El darrer Govern Pujol ho va apostar tot a una sola carta amb la voluntat expressa que això beneficiés la consolidació d’un grup mediàtic multimèdia privat… que fos proper. I, de pas, que pogués ser una mena de ‘pla B’ a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en cas que, com va passar mesos més tard, es produís un canvi de protagonistes al Palau de la Generalitat. Aquesta estratègia anava acompanyada, gens casualment, per la voluntat de reduir la musculatura de la Corpo. Una situació que no arribà ben bé llavors, sinó gairebé una dècada més tard, amb decisions catastròfiques per a l’ús social del català, com el tancament del 3XL o la desinversió en el Super3, que tot just fa un any s’han començat a revertir amb l’exitosa posada en marxa del nou SX3.
Aquella aposta, amb una clara intencionalitat política, com assenyalava abans, ha anat acumulant una llarga llista de fracassos i desencerts, juntament amb incompliments flagrants i continuats dels compromisos de la concessió del MUX –de forma molt destacada els lingüístics– que mai van ocasionar, però, cap intervenció sancionadora del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Pretendre que el Grupo Godó pogués impulsar en solitari una oferta de quatre canals televisius competitius davant el duopoli privat espanyol, la no existència d’un mercat publicitari català pròpiament dit, i l’oferta multicanal de la corporació pública catalana, era pretendre una cosa impossible. Però el paper ho aguanta tot!
“Per a què pot servir aquest MUX que ara és buit del tot? Doncs per començar, per poder gestionar amb prou espai radioelèctric el pas de tres dels quatre canals de la CCMA a les emissions en alta definició”
No faré un repàs d’aquests quasi 20 anys d’emissions del MUX per no allargar excessivament l’article. I de la darrera etapa de 8tv, fora ja del Grupo Godó, no hi ha res rellevant a dir. Però apunto un parell de qüestions que considero d’interès recordar. La primera és que s’han pogut veure propostes ben interessants en tots aquests anys: una televisió molt urbana i transgressora formalment que va ser la curta etapa inicial de City TV –seguint el model de l’homònima canadenca, amb programes com Minoria absoluta. I també algun dels canals que van llogar-hi el seu espai d’emissió, com l’aposta compromesa d’una graella amb les dones i la tecnologia com a protagonistes a la desapareguda Fibracat TV.
La segona qüestió a recordar és que hi va haver un intent per donar oxigen financer a 8tv que va posar en risc la mateixa TV3. Parlo de la proposta d’externalitzar –despendre’s– del departament comercial de la televisió pública amb destinació al Grupo Godó. Una proposta de la cúpula de la CCMA que va ser feliçment avortada després de molta oposició interna i externa.
Un canal múltiplex estratègic
I ara deixem de banda el que ha passat, inclosos els ajuts i altres diners públics esmerçats en aquest projecte mal plantejat, i pensem en clau de futur. Tenim quelcom extraordinàriament valuós si ho sabem aprofitar bé. Catalunya és un cas únic dins l’Estat espanyol en disposar de dos MUX propis i no pas un de sol, a banda dels territorials que estan destinats a les televisions de proximitat. I això és així gràcies a moltes gestions, gens fàcils, des de l’esfera governamental de la Generalitat i també des de la parlamentària a Madrid.
Així, es va aconseguir que el MUX privat català fos reconegut i incorporat a la planificació estatal del 2005, cosa que significava que la TDT a Catalunya arrencava amb tres MUX de cobertura a tot el país, a diferència del que passava als nostres veïns illencs o valencians, que només comptaren amb dos. I quan, una dècada més tard, es retallaren des de Madrid els MUX ‘autonòmics’, aquest no fou pas suprimit i el nostre país continuà comptant amb un més que la resta de l’Estat. Parlem d’un actiu estratègic durant els anys vinents, per molt que el consum televisiu lineal tingui una evolució a la baixa i que les franges més joves s’hi hagin allunyat molt.
“Govern, CAC i CCMA tenen feina al davant per fer-ho realitat, abans que algú a Madrid no es plantegi alguna ‘racionalització’ de l’espai radioelèctric”
Per a què pot servir aquest MUX que ara és buit del tot? Doncs per començar, per poder gestionar amb prou espai radioelèctric el pas de tres dels quatre canals de la CCMA a les emissions en alta definició, als quals cal sumar-hi IB3 i sense renunciar que algun dia es pugui posar en marxa la reciprocitat televisiva amb el País Valencià. De fet, cinc canals en HD no caben en un únic MUX. Actualment, amb uns 3/24, SX3/33 i Esport3 en definició estàndard, més el de TV3 emès en les dues definicions d’imatge televisiva, el MUX de la CCMA és ple a vessar. Només a tall recordatori: durant un temps el canal de TV3 en HD es va emetre per aquest MUX. Això sí, pagant un sucós lloguer al Grupo Godó pel seu ús.
I, com ja es podia haver fet fa molts anys, quan TV3 disposava de dos MUX propis, es podria estudiar la possibilitat de canals temàtics de baix cost en català, amb la participació de tercers o altres fórmules més o menys imaginatives. Si algú li sona la cosa com a desfasada davant del protagonisme de les plataformes OTT, que miri el creixent èxit dels canals FAST (free ad-supported streaming television), que no deixen de ser canals lineals temàtics i gratuïts via publicitat. Cert que arriben a les llars via IP i no pas per l’antena. Però la via d’accés no és pas on hem de fixar-nos, sinó que ofereixen continguts 24/7 a nínxols específics d’audiència que els canals generalistes no poden satisfer.
En tot cas, siguin quins siguin els usos d’aquest segon MUX quan passés a gestió pública, tots anirien a favor de l’oferta en català i de la nostra indústria audiovisual. Govern, CAC i CCMA tenen feina al davant per fer-ho realitat, abans que algú a Madrid no es plantegi alguna ‘racionalització’ de l’espai radioelèctric destinat a les emissions televisives.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
