Al llarg dels darrers anys, i empentats pel tsunami del periodisme digital, han estat quasi majoria els comunicadors que han menyspreat la premsa del paper i multitud li ha cantat les absoltes. Reconec que a vegades he nedat contracorrent i m’he quedat sol en algun col·loqui, però no he vist mai el final del túnel de la lletra impresa. Potser perquè vaig llegir molt sobre l’adveniment de la ràdio, que va qüestionar el futur dels diaris; del naixement i assentament de la televisió, que havia d’acabar amb la premsa, però també amb la ràdio… Per a mi són mitjans complementaris que evolucionen. No escoltem per la mateixa ràdio que fa 40 anys, ni veiem la mateixa televisió que en fa 20… El mateix conte l’explicarem en poc temps quan parlem de la premsa digital. Un model i altre conviuran i cadascuna es farà un vestit a mida que, en el cas del paper, estic d’acord en el fet que tindrà un nou disseny, perquè els seus dissenyadors ja l’estan esbossant, amb algun capdavanter passant-los en net i acolorint-los.
Tot el que dic respon al contingut la notícia La inversió publicitària, amunt. El 2015 creixeran, per fi, premsa i revistes, que divendres sortia en El Butlletí que tinc l’honor de produir per a l’AMIC. A fe que em va donar una immensa satisfacció bussejar per l’informe d’i2p que de manera excel·lent elabora cada trimestre Arce Media i Media Hotline. L’informe va ser per a mi reconfortant. Què menys després de llegir que “després de sis anys d’indicadors negatius, el PIB i el consum tornen a créixer. L’any 2014 el PIB ha crescut un 1,4%, mentre que el consum privat creix fins al 2,3%. La majoria d’indicadors econòmics ja són positius al llarg del 2014, amb l’excepció dels indicadors de confiança, que tot i ser negatius milloren respecte a anys anteriors”.
Per a una primera estimació de la inversió publicitària per a l’any 2015, l’i2p ha treballat amb una estimació de creixement del PIB del 2,4%. A partir de les dades de previsió econòmica es crea un mètode de projecció per a la inversió publicitària per al tancament de l’any 2015. Cal recalcar de seguida que les previsions per a l’any 2015 també són molt positives. En funció de la previsió econòmica per a l’any 2015 de l’12p, es preveu que la inversió publicitària augmenti un 5,8% fins a arribar als 3-988 milions d’euros.
Segons aquestes previsions, “tots els mitjans creixeran, amb la sola excepció dels dominicals, que cauran, encara que de forma molt moderada. És clar que, després de tants anys de fortes caigudes, la notícia que els diaris o les revistes creixeran, ni que sigui una mica, és molt bona i significa que s’injecta oxigen a les exhaustes bombones dels editors de premsa en paper, entre els quals els que estaran més contents són els de la premsa de proximitat, per quan és la que millor havia aguantat la crisi i, per tant, la que es recuperarà més aviat. Ara bé, som on som i no hi ha marxa enrere: el creixement més gran s’espera per a internet (+7,9%),
Entenc que la premsa es troba en un autèntic punt de partida. Ha sobreviscut a la crisi econòmica i la caiguda publicitària gràcies als molts sacrificis realitzats en els últims set anys, i comencen a sorgir autèntiques oportunitats, que caldrà aprofitar al màxim. Estic convençut que la premsa en paper seguirà sent molts anys més la part central del negoci editorial, sobretot per la seva qualitat. Estic d’acord amb l’opinió de David Firestone, sotsdirector de The New York Times, per a qui cal “abandonar la idea que la informació de qualitat és gratuïta”.
També és necessari reconèixer que per a la subsistència del paper hi té –i hi tindrà– una influència vital les noves tecnologies. Pot ser que els diaris en paper es venguin menys i que molts deixin d’editar-se diàriament, però continuaran oferint informació explicativa i raonada. Qüestions com l’editabilitat i la interactivitat guanyaran rellevància i s’incorporaran als textos peces de so, vídeos i imatges, que visionarem fent un clic amb el nostre telèfon, com de fet ja es va fent ara en publicitat. Tot i que els diaris del futur seguiran dedicant espai a les notícies d’última hora, la seva oferta estarà principalment centrada en l’anàlisi i els reportatges en profunditat. Una formula que sembla feta a mida per a la premsa de proximitat catalana i que alguns, com Diari de Vilanova, hi van començar a investigar abans que les grans editorials de premsa diària.
Per acabar, ara em ve al cap l’espectacular vídeo 3D sobre la suposada mort de la premsa en paper que vaig descobrir fa gairebé dos anys. Dura només un minut i mig però val la pena de veure’l. Es diu Paper Age i és un vídeo en el qual el seu creador, l’alemany Ken Ottmann, utilitza un paper de diari per fer un paral·lelisme entre la desaparició dels dinosaures i la fi que molts vaticinen de la premsa en paper, substituint el meteorit que va esborrar per sempre a aquells animals prehistòrics per una tauleta.
Com apunta The Atlantic, la pantalla d’aquesta tauleta mostra una sèrie de titulars amb la paraula Leistungsschutzrecht, terme que es refereix a la controvèrsia sorgida aleshores a Alemanya per la nova llei que obliga els cercadors i agregadors de notícies a pagar una quantitat per enllaçar a llocs de notícies. La guerra amb Google que encara és ben viva.
Aquesta és una mort de pel·lícula. És a dir, ciència ficció, perquè tenim paper per a temps si els editors no fallen. Que no ho faran.
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
