Són gairebé dos anys, igual a Catalunya que al Quebec. Setmanalment, els periòdics, revistes i altres mitjans locals de tota mena han abundant en contingut il·luminador sobre el coronavirus. I, tanmateix, igual al Quebec que aquí, arran de les mesures per evitar la propagació de la Covid-19, els editors i les seves respectives capçaleres han anat augmentant els anuncis de retallades de personal, la reducció de jornada laboral o la finalització de determinats contractes autònoms, en una mostra de la fragilitat a què han arribat.

Llegim a Le Devoir, un diari de Mont-real: “El joc de dòmino és tristament senzill, expliquen els diversos jugadors. Com que el Govern de Legault demana evitar reunions i, en particular, va decretar el tancament de sales de concerts i diverses escoles, la indústria cultural, el món de les sortides i esdeveniments, així com el comerç al detall, han estat molt afectats. Per tant, ara no és el moment perquè comprin anuncis als mitjans de comunicació, que havien previst aquestes entrades de diners en el seu pressupost, prou ajustat”.

Uns dies després, el mateix diari anunciava a la seva pàgina de Facebook que set empleats (inclosos cinc de la redacció) serien acomiadats abans de l’estiu. El diari gratuït Metro Montreal també va acomiadar part dels seus columnistes autònoms i molts periodistes setmanals, alguns dels quals treballaven per a Lexis Média i iciMédias, fent premsa de proximitat.

“És com una parada sobtada, un tren que posa els frens”, il·lustra Renel Bouchard, president d’iciMédias, un grup que reuneix 23 dels 130 setmanals que s’editen al Quebec. “Com que depenen dels ingressos publicitaris, aquestes publicacions gratuïtes i locals són les més dèbils”, diu.

Fa anys, des de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal vaig mantenir contactes esporàdics però profitosos amb Hebdos Québec, una associació nascuda l’any 1932. Aquesta associació quebequesa promou la premsa local independent, li dona suport en el seu desenvolupament i coordina les seves accions. Hebdos Québec reuneix 76 setmanaris independents en francès al Quebec que arriben col·lectivament a 4 milions de lectors cada setmana. Ha tingut, i té, una gran vitalitat, que reflecteix la immensa diversitat cultural del Quebec actual. Però, com a Catalunya, els editors associats i la mateixa associació estan patint molt amb el coronavirus.

Hebdos Québec també disposa, com l’AMIC a Catalunya, d’una estructura comercial molt potent i els seus enllaços són nombrosos, ajudant a què les publicacions associades brillin per tot arreu en aquest territori francòfon. Com resa al seu web: Hebdos Québec s’ha convertit en una missió de promoció i recerca de l’excel·lència en la publicació dels periòdics de proximitat, “per contribuir al desenvolupament de la indústria de la premsa –en paper i digital– i per defensar els interessos dels nostres membres”.

En la seva recent assemblea es van ratificar els objectius fundacionals de l’Hebdos Québec i se’n van afegir d’altres, de tal manera que ara no en són quatre, sinó sis:

  • Fomentar l’excel·lència en tots els aspectes de les publicacions locals.
  • Establir un enfocament concertat per als editors de setmanaris publicats en francès i altres idiomes al Quebec i altres editorials canadenques de llengua francesa.
  • Representar els interessos dels seus membres davant les autoritats governamentals.
  • Promoure la distribució de les capçaleres i elaborar estratègies per mantenir l’estima dels lectors.
  • Desenvolupar el mercat publicitari.
  • Incrementar l’intercanvi d’informació entre els membres.

Sortint de la pandèmia i del desastre econòmic que ha generat, l’associació francòfona reconeix les baixes dels darrers 24 mesos i s’obre a acollir nous associats amb la pregunta “per què escollir-nos?”. Després de la crida ho explica: “La missió d’Hebdos Québec és representar, defensar i promoure la premsa local i regional, donar suport al seu desenvolupament i influència i coordinar les seves accions”. I l’entitat recorda també als potencials anunciants que té quatre milions de lectors cada setmana dividits entre les 75 capçaleres associades.

Per superar la crisi i la tragèdia de la Covid-19, Hebdos Québec ha llançat la campanya Invest local, un crit per impulsar l’economia de proximitat amb el nom de Blue Basket, en col·laboració amb el Govern del Quebec i el seu Ministeri d’Economia i Innovació. En la presentació de la campanya, amb la participació de les 75 capçaleres associades, s’explica que “per descomptat, l’actual pandèmia ha sacsejat els hàbits de consum, ha transformat el comerç i ha obligat a la innovació en alguns casos. Aquest context també haurà motivat la reflexió sobre la necessitat de consumir localment i, sobretot, promoure empreses i comerços locals i regionals”.

Com les organitzades a voltes tant per l’ACPC com l’AMIC a Catalunya, al Quebec “les campanyes locals de compra no són noves i fa anys que es publiquen esporàdicament. El procés s’esvaeix i els hàbits disminueixen amb el pas del temps”, subratlla Benoit Chartier, president del consell d’administració de l’associació de setmanaris quebequesos: “Les darreres setmanes ens han enviat el missatge que cal invertir des del punt de vista local i regional, però sobretot desenvolupar i mantenir aquest reflex del consumidor. No hauria de ser un esforç, sinó un hàbit real, fàcil d’adoptar per a nosaltres”.

Aquest reflex, que ara s’hauria d’endegar novament a Catalunya –naturalment amb el suport de la Generalitat–, és essencial per als setmanaris locals i comarcals que han servit les seves respectives comunitats durant dècades i dècades. Chartier escriu: “Són socis de la comunitat. Els mitjans de proximitat, com a empreses locals, creen llocs de treball i reinverteixen en la seva comunitat, de la qual demostren ser un dels majors ambaixadors”.

Benoit Chartier ha escrit un comunicat amb motiu del llançament de la campanya d’Invest local, on es diu sense embuts: “Els gegants americans o GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) simplement recullen i retransmeten les notícies sense haver pagat per produir-les. Exporten tots els dòlars que els concedeixen els comerciants sense contribuir mai a la comunitat, la regió, la província i sense imposar ni imposar-se”.

Finalment, per al director general de l’associació, Sylvain Poisson, “els vehicles de motor que es compren aquí no circulen a Califòrnia ni a Àsia, i els aliments que es venen aquí se serveixen a les nostres taules! El setmanari ja no es pot orientar geogràficament. Per tant, Hebdos Québec creu que és hora d’invertir localment d’una vegada per totes, per valorar i promocionar la informació local i comarcal”.

Mentre a Catalunya el nostre Govern encara no s’ha pronunciat, els efectes de la pandèmia sí que han estat considerats a la regió quebequesa. Així, en vigílies de la presentació del pròxim pressupost federal, el Bloc Québécois va presentar les seves expectatives pressupostàries i les seves set prioritats, inclosa la de suport directe als mitjans escrits mitjançant l’alliberament dels 560 milions de dòlars ja anunciats, a més de mesures específicament dedicades als mitjans locals. En fer-ho, el Bloc dona suport a les demandes d’Hebdos Québec.

Per tant, la reunió celebrada fa dos mesos al Parlament canadenc, a Ottawa, va marcar un punt d’inflexió en els esforços de l’associació dels setmanaris quebequesos en francès per revisar diversos dels criteris inherents al programa d’assistència als mitjans federals, que clarament desafavorien la premsa local i regional.

Com a Canadà, els editors locals catalans també evoquen una reorientació dels esforços de les capçaleres, al mateix temps que reivindiquen la responsabilitat als anunciants i, en particular, als governs (del país, de la província, del municipi) de reinvertir en publicitat als mitjans de comunicació locals i fer-ho amb una preocupació per l’equitat. Per acabar, res de nou a l’oest. Per quan el suport clar i eficaç per a la premsa local catalana?

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.