La televisió que ens arriba per l’antena, la TDT, viu sotmesa a la pressió creixent de les plataformes d’streaming. Això que sona a obvietat, i ho és, esdevé la principal preocupació de les corporacions públiques i privades audiovisuals.
Un dels factors diferencials és la resolució de la imatge. Si a principis de segle l’oferta de la TV per satèl·lit tenia l’element competitiu de disposar d’un catàleg de canals i continguts en alta definició, ara les plataformes OTT i IPTV ofereixen als seus clients més i més sèries, films i documentals en UHD o 4K; fet que coincideix amb una oferta dels fabricants de pantalles on els televisors 4K són hegemònics… i s’aposta pels de resolució 8K per als de més grans dimensions. I si tinc una pantalla 4K perquè continuo veient una TDT que, com a molt, m’ofereix canals en HD?
La resposta lògica seria poder oferir també continguts en UHD per la TDT, però això no és possible més enllà d’algunes emissions pilot en mans de RTVE. Amb l’estàndard d’emissions existent a l’Estat espanyol, el DVB-T, un canal 4K ocuparia tot un MUX; el canal multiplexat pel qual s’emeten varis canals de programació (en el cas del de la CCMA són tots els seus canals més el de la reciprocitat amb IB3). Per poder oferir un ampli ventall de canals en UHD cal que centres emissors i repetidors treballin amb un altre estàndard, el DVB-T2, i un estàndard avançant de compressió dels senyals d’àudio i vídeo: el HEVC, enlloc dels MPEG-2 i 4 emprats per a les actuals emissions en SD i HD, respectivament… Disculpeu la sopa de lletres. L’important de tot això és apuntar que per fer un salt a la UHD cal una important inversió a la xarxa de transmissió televisiva, per canviar els equips que donen senyal a les seves antenes emissores.
Un canvi que es podia haver plantejat fa uns cinc anys, quan es va fer la primera gran migració de canals de la TDT –el dividend digital–, però no es va prendre cap decisió. Ni llavors ni al 2019, quan es va programar el segon dividend digital que finalitzarà definitivament les seves operacions aquesta tardor –tot i que, a diferència de la primera migració, la majoria de la ciutadania no s’haurà vist afectada. Tecnològicament, l’Estat espanyol ha decidit quedar-se a la cua d’Europa. L’únic avenç significatiu serà el pas de tots els canals actuals a l’alta definició el 2023. I ja veurem com “d’alta” serà finalment, havent d’encabir quatre canals en HD a la majoria dels MUX existents.
França planifica el futur: connectat i en UHD
En canvi, com bona part de l’Europa Central i els països nòrdics, els nostres veïns del nord han apostat per les emissions en DVB-T2 per al seu sistema de televisió digital, i a partir d’aquest, mitjançant un ambiciós pla de modernització de la TDT –impulsat per la seva autoritat audiovisual, el CSA–, treballa per un nou escenari que combinarà emissions en 4K amb d’altres que han definit com a “HD millorada”, ja que seran continguts en HD que incorporaran les noves tecnologies d’imatge i so que s’han associat fins ara als continguts en ultra alta definició com l’HDR, l’HFR o la NGA (més sopa de lletres…). Un pla que vol culminar-se el 2024, coincidint amb els Jocs Olímpics de París.
Ras i curt, d’aquí quatre anys, la qualitat d’imatge i so que vol oferir la TDT francesa seria si més no equivalent a la de les plataformes d’streaming i trauria tot el suc als nous models de pantalles que van rellevant els equips que van protagonitzar els primers anys de la televisió digital a les llars. En aquest terreny, la competència es produiria en pla d’igualtat.
Als inicis de la TDT es va plantejar la necessitat que aquesta fos interactiva, tingués retorn, aprofitant la creixent generalització de l’accés a internet. Si tecnologies com l’MHP van fracassar com a proposta d’interès comercial, l’HbbTV o televisió híbrida ha esdevingut després de deu anys de desplegament i millores tècniques un sistema satisfactori per a l’usuari,que incorpora tot un seguit de prestacions vinculades al consum en línia (VOD, recuperar emissions de dies anteriors…). I és aquí on França fa la segona gran aposta tecnològica, generalitzant la televisió híbrida a tota l’oferta de canals, utilitzant la darrera versió de l’HbbTV disponible. Una aposta que segueix l’estela d’experiències prou exitoses com l’alemanya, que compta fins i tot amb una plataforma HbbTV compartida per les seves televisions locals, i que coincidirà amb el desplegament de la fibra òptica a tot el territori francès, que es preveu finalitzar en un parell d’anys.
Publicitat i HbbTV un binomi exitós
La publicitat, que ha estat la gran font de finançament de la televisió, migra cap a altres finestres i plataformes digitals, que li permeten arribar de forma més precisa al potencial client que les limitades segmentacions que ofereixen els canals de televisió –per horaris, per tipologia dels programes, per perfil d’audiències dels canals… Amb l’HbbTV la personalització de la publicitat és ara possible a la televisió. Aquest binomi televisió híbrida-publicitat personalitzable ha obert tota una línia de desenvolupaments tecnològics, com els que han fixat unes especificacions comunes, a nivell internacional, pel que fa a la presència d’aquesta publicitat diferenciada per targets a la TDT: el DVB-TA.
Sota dels Pirineus, el procés no ha estat el resultat de cap impuls institucional consensuat amb els operadors. Durant molt de temps, només les televisions públiques han apostat per l’HbbTV. Si a nivell estatal TVE va popularitzar el “botón rojo”, al nostre país TV3 en va ser pionera, tot i que la seva autopromoció ha estat sempre molt discreta, malgrat la continuada millora en les seves prestacions. Però no va ser fins que el duopoli privat es va convèncer de l’oportunitat d’ingressos que es van posar les piles amb la creació de la plataforma LovesTV, compartida amb RTVE, ara no fa ni dos anys.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
