Feia setmanes que el futur de L’informatiu migdia de TVE penjava d’un fil. Què en quedarà de la seva pràctica liquidació? Doncs s’ha passat de la idea d’emetre una píndola de titulars de 3 a 5 minuts de durada, a la proposta finalment acordada per la direcció de RTVE amb alguns sindicats (SI i UGT): un microespai de només 12 minuts que, lògicament, ha comptat amb l’oposició frontal de la redacció de Sant Cugat. Un format que desnaturalitza el model del primer programa informatiu diari en català que es va poder veure per televisió. Un model que, des de 1977, oferia al migdia –i fins al 2013 també al vespre– un noticiari de gran qualitat professional, centrat en temes d’àmbit nacional.
Un cop més, els canvis de graella de les emissions estatals releguen les “desconnexions” catalanes i, aquest cop, li tocaria el rebre a un dels pilars fonamentals del servei públic de la televisió pública de l’Estat: els espais informatius. El mateix terme de “desconnexió” que en l’argot intern de la casa defineix els programes en català que s’emeten pels tres canals generalistes de TVE –La 1, La 2 i el Canal 24 H– descriu perfectament com aquests no són els continguts prioritaris. Fins i tot només són accessibles per la TDT i no pas per l’oferta dels canals en obert de les plataformes digitals; accés que cada cop utilitzen més llars en detriment de la tradicional connexió per l’antena, sigui comunitària o particular.
Ara, per la inclusió d’un nou concurs previ al Telediario del migdia, el programa que va inaugurar la informació diària en català a la televisió pot quedar reduït a un esquifit avanç informatiu… del que es podrà veure a les quatre de la tarda, l’horari de les telenovel·les.
Malauradament, tot allò que afecta la curta, molt curta, oferta en català de TVE –sigui amb programes propis, sigui amb retransmissions en català o similars– no genera gaire rebombori. Allò que hauria de ser un tret distintiu de la RTVE, l’ús i promoció de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat, esdevé un element accessori i no pas nuclear. És més, quan parlem de la programació estatal, les expressions culturals en català són directament incòmodes o si més no ignorades. Un concurs com OT, que tingué la seva primera temporada el 2001, comptà amb la seva primera interpretació d’una cançó en català… el 2018. Més clar, l’aigua.
La programació en català de RTVE ha passat per moltes etapes, algunes molt esperançadores, especialment fins a finals de la dècada dels 80, però d’unes dècades cap aquí ha quedat reduïda a la programació informativa diària –amb canvis de canals inclosos, la desaparició de L’informatiu vespre els caps de setmana i el seu relleu per l’actual Vespre 24– i una llista molt curta de programes. Fins i tot, de l’exitosa trajectòria de programació infantil en català fa anys que no en queda ni rastre. Res.
Cal recordar, certament, que gran part de la capacitat del centre de producció de Sant Cugat s’ha destinat a la programació estatal, des del món de l’esport als concursos. Una trajectòria que des de la mateixa posada en marxa de TVE, i especialment amb el canvi de seu de l’antic hotel Miramar de Barcelona a Sant Cugat, ha fet de Catalunya el segon centre de producció de la televisió pública estatal. Però aquest paper tan destacat en la història de la televisió al nostre país ha anat acompanyat d’un llarg procés d’empetitiment de la programació en català. I pel que fa a la ràdio, a una situació de quasi irrellevància de Ràdio 4 a nivell d’audiència, on malgrat l’esforç del seu equip, s’ha trobat més d’un cop i de dos amb decisions profundament desencertades de la seva direcció envers programes que funcionaven, per motius d’intervencionisme polític.
De tant en tant, però, s’ha produït alguna sorpresa agradable. Com l’any passat que, amb motiu del 60è aniversari de TVE Catalunya es va estrenar una sèrie pròpia, Bany compartit, després de molts anys sense programar-ne cap. Però com vaig apuntar en el seu dia, “una flor no fa estiu”, perquè lamentablement no ha tingut cap continuïtat, i ara se’n fa una reemissió…
Quan, un dia d’aquests, la direcció de RTVE deixi de ser “provisional per tota la vida” i sigui finalment escollida per les Corts espanyoles, caldrà que decideixi si aquest procés d’esllanguiment continua o es produeix un canvi de fons. Res, però, porta a l’optimisme, més encara quan el problema té arrels profundes dins la casa. Serveixi d’exemple un recent comunicat d’un dels sindicats de TVE (USO), en el qual es critica que el futur programa de debat d’actualitat, que s’està dissenyant per als caps de setmana, es produeixi des de Sant Cugat i no des de Torrespaña.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
