L’avanç continuat de la tecnologia està introduint transformacions significatives en el sistema mediàtic tradicional. Potent, econòmic i creatiu, el telèfon intel·ligent s’ha convertit en un actiu indispensable per al món de la comunicació. La pràctica del periodisme mòbil, que consisteix a produir contingut per i per a mòbils, té molts avantatges per a qualsevol periodista. Li permet treballar d’una manera àgil, autònoma i en sintonia amb el públic.

Ara bé, la penetració dels smartphones i l’ús massiu dels mateixos per al consum informatiu obliga els mitjans de comunicació, i per tant els periodistes, a actualitzar-se i adaptar-se a aquesta nova realitat social. Ubiqüitat, immediatesa i interactivitat són, avui dia, les característiques predominants de la producció, difusió i consum de continguts mediàtics. Les notícies mòbils estan guanyant una importància crucial per als mitjans tradicionals, i els professionals de la informació han hagut d’afrontar ràpidament l’ajust de les seves rutines productives a aquest nou escenari.

Ara com ara, el telèfon intel·ligent és l’eina per antonomàsia per al periodista. Autonomia i agilitat: ja sigui que faci un vídeo en directe, un tuit o una entrevista per a xarxes socials, el periodista en solitari reprodueix tota la producció i difusió de la informació: recopilació, edició, distribució i servei postvenda al públic. I esdevé periodista-editor! Quan l’editor-periodista constitueix un dels eixos d’una llarga cadena de producció, ha d’entendre i integrar els requisits i les qüestions de tot l’ecosistema de la informació. Aleshores es comporta, de facto, com un mitjà.

En anar més enllà de la seva condició de roda dentada en un sistema que el supera, el periodista mòbil també s’ha de familiaritzar amb la mecànica, el funcionament i els usos específics de les plataformes utilitzades. Per tant, produir contingut amb un telèfon intel·ligent requereix una forta dosi d’autonomia i agilitat. Aquestes qualitats són necessàries per adaptar-se al canvi continu d’usos, eines i formats digitals. La pandèmia de la Covid-19 ha estat el banc de proves definitiu.

És una evidència, doncs, que els dispositius mòbils s’han incorporat a la rutina diària dels professionals de la comunicació integrant la vida privada i la laboral. Aquest matís esdevé de gran importància, de tal manera que els professors Belinda de Frutos Torres, Rocío Collado Alonso i Agustín García Matilla, de la Universitat de Valladolid, han elaborat un estudi el títol del qual és prou clarificador: El cost de l’smarphone entre els professionals de la comunicació: anàlisi de les conseqüències socials, laborals i personals.

Des de la perspectiva de l’educació mediàtica, l’estudi dels investigadors analitza la valoració que fan els professionals sobre les necessitats formatives en competències mediàtiques i les implicacions de l’ús de l’smartphone en la seva activitat professional, i es planteja una reflexió sobre el cost inherent de l’ús d’aquests dispositius i les seves conseqüències per al conjunt de la societat.

L’estudi es va fer a través d’una enquesta a 305 professionals de la comunicació, la publicitat, la comunicació institucional i la creació audiovisual. Els resultats posen de manifest la necessitat prioritària de formar en competències mediàtiques a tot el col·lectiu, més que a la ciutadania. Els autors ens indiquen que “les àrees de formació prioritàries no se situen en aspectes tècnics dels mitjans, sinó en qüestions ètiques, deontològiques i en la prevenció de riscos”, el que m’ha semblat rellevant i diferenciador. La valoració de les conseqüències derivades de l’ús d’aquest estri s’articulen al voltant de tres plans, segons l’estudi: el professional, el comercial i els efectes en la societat i la cultura a llarg termini.

Mitjançant l’estudi, que publica la Revista Mediterránea de Comunicación, s’ha abordat una qüestió que dona peu a l’inici de la investigació i que es concreta, segons els seus autors, “en la necessitat de formar sobre competències mediàtiques que detecten els mateixos professionals de la comunicació. La necessitat de formar en competències mediàtiques està generalitzada en el col·lectiu, però es detecta que és més gran entre els professionals que utilitzen els dispositius mòbils amb més intensitat”.

De manera gairebé sorprenent, l’estudi destaca que, en general, tots els professionals concedeixen més importància a la formació del seu propi col·lectiu abans que a la ciutadania. Es conclou que “les àrees de formació prioritàries no se centren en qüestions tècniques dels mitjans, sinó en qüestions ètiques, deontològiques i en la prevenció de riscos”. D’aquesta manera es dona fe que el domini d’aquests dispositius no se centra tant en la tecnologia sinó en l’ús que se li dona.

Els investigadors De Frutos Torres, Collado Alonso i García Matilla, ens diuen que les conseqüències derivades del seu ús “s’articulen al voltant de tres plans: el professional, que té una repercussió més propera i immediata; l’econòmic, que repercuteix en la ciutadania també en una seqüència temporal propera i els efectes socials a llarg termini”, distingint entre els beneficis i els costos en cada cas.

L’estudi reconeix que, avui dia, part de l’activitat professional es porta a terme des d’aquests dispositius i aquest fet comporta una sèrie de beneficis immediats, detectant un alt consens “en ponderar les conseqüències positives per a l’activitat professional que comporta flexibilitat, facilita el contacte, la col·laboració i les possibilitats professionals”. Igualment s’estimen positivament les implicacions de la tecnologia com a oportunitat de negoci i per garantir la seguretat de les persones.

En contrast, sempre segons aquest estudi, la valoració de les conseqüències positives a llarg termini per al conjunt de la ciutadania es posa de manifest a través del seu potencial per a la solidaritat, el respecte a altres cultures, el llenguatge respectuós o la sostenibilitat, “valoracions que estan menys esteses entre els professionals”. Es podria dir, afirmen els autors, que hi ha més desconfiança en què els dispositius estiguin duent a la societat aquest tipus de beneficis.

La incorporació dels dispositius mòbils, a més dels beneficis immediats, suposa una sèrie de demandes que impliquen un cost. “La dispersió de tasques, la dificultat per desconnectar, l’increment de temps dedicat a la feina són alguns dels aspectes que el defineixen i se’ls dona gairebé tanta importància com als beneficis, si bé hi ha major disparitat en les respostes”. Les conseqüències negatives per als ciutadans es concreten en qüestions com la pèrdua de privacitat, la reducció de la protecció, els conflictes legals o internacionals, qüestions que s’aprecien de manera bastant generalitzada, com es dedueix en aquest estudi dels professors val·lisoletans.

L’estudi evidencia que els professionals amb un ús més intens dels terminals mòbils “veuen amb major intensitat les conseqüències positives per al conjunt de la societat, en veure constatada aquesta relació a tots els mesuraments de l’ús”. S’ha comprovat que l’ús dels dispositius mòbils en el context professional és igual entre homes i dones; igualment tampoc es produeixen diferències en els diferents segments d’edat, “el que vindria a qüestionar el salt generacional que s’ha atribuït a les TIC. Si bé l’ús sí es diferencia per l’activitat duta a terme pels professionals”. Els autors del treball estimen que l’àmbit publicitari i els professionals que desenvolupen la seva activitat en la comunicació institucional presenten un ús més intens dels dispositius mòbils i obtenen puntuacions més altes en la connexió permanent, per tant, “estarien internalitzant els requisits d’estar permanentment connectats en la seva activitat professional”.

Finalment, el treball incorpora un concepte recentment introduït en la literatura acadèmica per fer referència als canvis en la nostra manera de processar i actuar davant els dispositius mòbils, “la mesura amb la qual s’anomena la vigilància digital, s’ha complementat amb un altre concepte addicional, que és la desconnexió voluntària i conscient dels dispositius”. Curiosament, els professionals que implementen la desconnexió conscient són menys optimistes sobre aquests beneficis.

Aquest estudi no passa per alt tampoc elements clau com la competència digital, els professionals de la comunicació, la formació en competències i les implicacions ètiques derivades dels telèfons intel·ligents.

De la lectura de l’estudi El cost de l’smarphone entre els professionals de la comunicació, em plau entendre que no es pot passar per alt la creativitat del periodista amb aquesta eina, perquè el periodista mòbil pot aprofitar la seva efervescència creativa per adaptar la seva narrativa i el seu màrqueting editorial. Una oportunitat per als mitjans que desitgin arribar a nous públics tot reivindicant la seva singularitat editorial, sens dubte.

La combinació d’un telèfon intel·ligent, un ecosistema d’aplicacions i xarxes socials ofereix un conjunt d’eines sense precedents per informar de manera diferent i explicar noves històries. Sense restriccions per un marc formal estricte o rigorós, el periodista no està obligat a calçar la realitat en un format predefinit. Pot triar i combinar els mitjans més adequats per a la situació: vídeo en directe, foto, so, imatge+text, etc. Aquesta combinació, a més, és un vestit a mida tant per al professional com per al mitjà. I una troballa per al petit editor que precisa aprofitar.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.