En una entrevista de la darrera revista Comunicació21, Francesc-Marc Álvaro assegurava que “a Catalunya hi ha un abús de webs de temàtica generalista i, en canvi, hi ha una mancança de portals especialitzats”. El Grup Comunicació 21 va tenir l’enginy, ara fa un any, de dissenyar un projecte innovador, amb un relat específic i adreçat a un públic concret: Exterior.cat.

En la darrera dècada, la població catalana a l’exterior ha crescut gairebé el doble. En dades oficials, es comptabilitzen 345.000 catalans residents a l’estranger. Una tendència que va a l’alça i que cada vegada reclama més protagonisme. Així ho vaig comprovar en la darrera trobada de comunitats catalanes que va tenir lloc a Washington DC, als Estats Units. Des d’un punt de vista polític, la comunitat catalana a l’exterior reivindica el seu dret a vot. Però un vot vàlid, reconegut i transcendent. Que enterri d’una vegada les sospites que es generen en els diferents consolats espanyols cada cop que hi ha eleccions –un grapat, darrerament–. Deia la periodista Mireia Domènech, especialista en comunicació i relacions institucionals, que “en política res és casual, tot és tàctic. Ja fa vuit anys que des d’Espanya incentiven l’abstenció exterior, és un frau a la democràcia”. Aquesta estratègia ha dut a un desencís que s’ha traduït en una dada significativa: només un 10% dels electors a l’exterior van exercir el seu dret a vot en les darreres eleccions. De moment, ni vot rogat ni electrònic.

Més enllà de voler ser partícips a les urnes, la Catalunya exterior vol reivindicar amb més força que mai el seu rol com a diplomàcia civil. En una sola direcció i amb la necessitat de ser reconeguts i entesos des de la Catalunya interior. Que més enllà del folklore, la Catalunya exterior d’avui –jove, preparada i amb talent– vol internacionalitzar la cultura, l’educació i el coneixement. Alguns, fins i tot a títol individual, sent l’altaveu dels drets nacionals. Som davant d’un nou escenari. La globalització ha provocat que s’estripi definitivament aquell clixé de català resident a l’estranger que vivia Catalunya des de l’enyor, per un ciutadà actiu, connectat i disposat a explicar la realitat catalana al món.

Durant dotze mesos, Exterior.cat no només ha actuat com a eina canalitzadora de l’activitat que genera el Govern –des de les delegacions– i del centenar de casals catalans, sinó que també s’ha convertit en un espai de confluència virtual entre les dues Catalunyes: l’una, que vol ser reconeguda, i l’altra, que intenta descobrir-la. Aquest és l’univers d’Exterior.cat. Una aposta singular, pròpia i de llarg recorregut.

Quim Miró, cap de continguts d’Exterior.cat.

 

Article publicat en el número de primavera 2020 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram