Opinió

‘Merlí’: quan TV3 l’encerta de ple, dins i fora de la pantalla

|2015-12-15T09:26:06+02:0015 Desembre 2015|Comunicació21

Els informes de tendències internacionals constaten el que tots sabem per experiència pròpia o pel que estem constatant al nostre entorn: les sèries de ficció són un dels vectors bàsics del consum audiovisual. Alhora, les noves generacions no han abandonat pas la televisió, com encara afirma algun indocumentat, però sí que la consumeixen en pantalles més personals i adaptades al seus hàbits i horaris, com són les dels equips mòbils, ja siguin tauletes o smartphones, sense oblidar els ja ‘clàssics’ PC, connectats tots ells a la xarxa.

La sèrie Merlí, amb uns resultats d’audiència general molt bons i d’audiència jove extraordinaris, als quals se sumen els més de 80.000 visionats per capítol subministrats per la plataforma de VOD TV3 a la carta, és un exemple ben proper de com un contingut pot atraure diverses generacions amb gustos tan distants que podria semblar que no podrien compartir l’interès per una mateixa producció audiovisual.

TV3 va començar fa molts anys en fer producció pròpia de ficció, seguint l’estela d’èxits internacionals de la BBC. Mica en mica, a més de les telesèries de sobretaula del migdia, i posteriorment de la nit, ha anat posant en pantalla –gràcies a molt bones propostes sorgides de la producció independent catalana– sèries que anaven molt més enllà, oferint uns continguts amb trames complexes i produccions visualment molt acurades que han barrejat amb gran encert el drama amb moments d’humor, que han competit exitosament amb propostes internacionals de molt major pressupost, gràcies també a oferir unes històries ben properes a l’audiència.

En paral·lel, de fa anys que TV3 ha anat buscant ofertes atractives per a aquella franja d’edat que l’oferta del Súper3 ja la considerava infantil, però que bona part dels continguts d’adults no l’atreia. La reeixida sèrie Polseres vermelles –també exportada fora de Catalunya– va inaugurar una línia de propostes de ficció on adolescents i preadolescents se sentissin atrets pel que el primer canal de TVC oferís a la nit, sense deixar d’interessar a mares, tiets i avis.

Merlí ha aconseguit que, també a les xarxes socials, les desenes de milers de seguidors a Twitter i Facebook no fossin només joves com els alumnes de la sèrie, sinó gent força més gran, com l’àvia de 74 anys que afirmava al mur oficial del programa que Merlí era “fabulós”.

Merlí ha tornat a demostrar el talent que tenim al nostre país pel que fa a guionistes, directors, productors, actrius i actors i tota la resta de professionals i creatius vinculats a la producció audiovisual. De la creació de la sèrie per part d’Héctor Lozano a una brillant direcció d’Eduard Cortés, fins arribar a la magnífica interpretació de Francesc Orella, juntament amb l’estol de personatges que l’acompanyen.

Un talent extern a TV3, sí, però que ha arribat fins aquí gràcies, en bona part, al talent intern de la casa; un talent dels equips tècnics i directius de TV3 que van apostar per projectes que formen part de la història recent de la nostra televisió i que ara van encertar i molt apostant per aquesta gran sèrie; i de la qual s’ha fet una molt encertada operació d’autopromoció, iniciada –com toca– molt abans del dia de la seva estrena.

Molts cops he assistit a jornades –a voltes ben tedioses– sobre el què i el com del servei públic audiovisual. Merlí respon molt millor que segons quins grans pronunciaments i tesis acadèmiques. Merlí suma qualitat amb la recerca d’audiència, aflora temes de debat social amb cura però sense embuts –sense polèmiques no hi ha vida intel·ligent– i promou consums culturals que no responen al mainstream quotidià.

La impagable operació de prestigi intergeneracional de la filosofia com a coneixement d’interès per viure i entendre el nostre món s’ha traslladat fora de les pantalles, i tots hem pogut veure com moltes llibreries han apostat per aquesta matèria que semblava condemnada a la prestatgeria del fons, des del ja llunyà èxit del best seller El món de Sofia.

Com en tot, sempre hi ha un però. En el moment d’escriure aquest article encara no hi ha res tancat pel que fa a una continuïtat immediata de la sèrie, pensant lògicament en la propera temporada. L’escanyament financer que pateix la CCMA –com molts altres sectors estratègics del nostre país, pel motiu que sabem i que hem de resoldre en breu– segurament ho condiciona i molt.

Esperem que surtin els números i puguem tornar a gaudir aviat de noves merlinades a TV3. Una mostra de la televisió pública de qualitat, europea i del s. XXI que molts d’allà i alguns d’aquí voldrien camí de ser una segona RTVV. I no passarà.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.