El procés de deteriorament del servei públic de RTVE avança com una piconadora, en paral·lel a la seva caiguda d’audiència, que aproxima a TVE al share de La Sexta o Cuatro, després que els seus Telediarios perdessin fa anys el lideratge estatal. Tant per tant, els de les privades són més “distrets” per als televidents espanyols. Les darreres destitucions, acomiadaments o expedients van acompanyats de desqualificacions públiques envers els afectats per part de la direcció de la casa. A ningú ha d’estranyar que ara fitxin gent de fora per “reforçar” la redacció central de cara al cicle electoral que comença el 22 de març a Andalusia. I aquí pau i allà glòria.
No hi ha cap novetat. El que m’ha fet escriure aquest article és un titular impressionant: “No conec una televisió pública més plural que TVE” ha afirmat al diari El País qui torna a ser el director de la delegació catalana de la corporació, Eladio Jareño. Ni BBC, ni ZDF, ni ORF… ni TV3, res. La TVE que repeteix èpoques com les d’Urdaci i Aznar és la guia, “el faro de occidente” per a la resta de televisions públiques. Feia temps que no llegia una entrevista tan desacomplexada.
Les facultats de periodisme i de comunicació audiovisual hauran de canviar de temaris. La “caspa” que impera en tertúlies com les La noche en 24 horas ha de ser posada com a exemple d’excel·lència del periodisme plural a les bibliografies, i els seus insults a determinats polítics catalans –i a la major part de la ciutadania del país– han de ser considerades com a models a seguir pel servei públic audiovisual de la Unió Europea i de la resta del món mundial. I tant!
En un Estat com l’espanyol, on la cultura democràtica té molts dèficits, i en alguns aspectes té el gruix del paper de fumar, quasi tot és possible que passi dins del seu espai mediàtic. Com continuar gaudint del “privilegi” d’estalviar-se una autoritat audiovisual de veritat. Una de veritat, no pas aquest simulacre de la CNMV que fa de tot; entre altres coses, sorollosos ridículs com el de sancionar una televisió que havia emès una pel·lícula en horari protegit… que gaudia d’una qualificació per edats de l’ICAA correcta per haver-la programat. Totes les infraccions de les televisions privades en horaris protegits fossin com aquesta!
Ara, quan la manipulació informativa afecta Catalunya, els professionals de Madrid actuen unitàriament i amb tota contundència… callant; ja sigui per complicitat ideològica, o simplement perquè el tema el veuen llunyà, per no dir directament aliè. Crec que aquesta segona és l’actitud majoritària, ben lògica per altra banda. Espanya és així. Per això, serveix de ben poc que els professionals de RNE-Ràdio 4 es queixessin pel passat 11 de setembre, o que professionals de Sant Cugat s’indignessin amb el (mal)tractament informatiu del 9N, que continuà amb un Informe semanal que retia un sentit homenatge als No-Do.
Mentre, caldrà plantejar-se quin futur poden tenir les instal·lacions de RTVE Catalunya i el dels seus professionals –que en té molts de bons– si el procés de sobirania triomfa a les urnes, i passa de les bones intencions als fets irreversibles. Pensem-hi.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
